La verdad no todo el mundo puede decir eso, a mi también me gusta cantar y de hecho canto, me encanta Japón y las canciones en japonés y el anime, no se si tendré la oportunidad que tu tuviste pero si la llego a tener me sentiré famoso, de verdad muchas gracias por el vídeo. Un abrazo desde Girona la capital del independentismo.
Pues, por un lado, sí, me da nostalgia, pero... en general, me quedo con la vida que tengo ahora, la verdad, así que es como nostalgia, pero sin el sentimiento de querer volver allí, es más como "vale, estuvo muy bien".
Hola oye tengo un tipo dije (placa de algún metal color amarillo opaco) de Toyotomi Hideyoshi, está en japonés y en la parte de enfrente tiene un retrato de el tallado en el metal con la siguiente frase en la parte de abajo "1598 3 de agosto, tercer año, ministro Hideyoshi de Hong Kong" y en la parte trasera tiene una frase que cada ves que la meto al traductor me da un resultado diferente pero tiene la palabra "hototogisu". ¿Tú crees que tenga un buen valor monetario?
Pues no tengo ni idea de qué pueda ser. Por un lado, lo de "Hong Kong" no encaja de ninguna manera, por otro, la frase con "hototogisu" seguramente haga referencia al famoso tema de los tres unificadores dando cada uno una respuesta distinta al problema "Si el cuco no canta...", que en el caso de Hideyoshi es "Si el cuco no canta, convéncelo".
Pues el bajo que suena soy yo, algunos coros también, el 85% de las letras son mías, y salgo en algunas fotos pequeñas que no eliminaron del libreto como el resto de referencias a mi participación. Por eso digo que fuimos a juicio y que lo gané, y por eso se retiró de las tiendas cosa de un año después de su publicación. Buen disco, eso sí.
Todo un lujo que tu primer viaje a Japón sea dando una gira con tu banda y hayan tocado hasta en Shimokitazawa! Que ahora se ha vuelto viral entre los turistas extranjeros pero ya veo que siempre fue un foco de música alternativa. ¿También abundaban las tiendas de ropa de segunda mano? Y hasta sacaron una edición japonesa de tu disco jaja son muy buscadas entre los que coleccionamos
Menys la bateria, que sona a ojete, el que passa és que ens donaven una subvenció per tenir-lo i evitar així que el xaval estigués delinquint pel carrer o assetjant a les senyores grans.
La veritat que és molt interessant.Jo també ara per agost deu fer uns 10-11 anys que hi vaig anar.Lo que feia una calor que es morien.La gent al tren ens veia i se n anaven a la altre punta del vagó.Crec que es per la suor nostra que deu fer una olor especial.Ells crec que no suen tant com nosaltres els asiàtics
m'he tret Twitter després de 12 anys perquè és un pou de nazis, però et seguiré llegint via Nitter. Jo de pre adolescent somiava amb tenir un grup de música al Japó xD molt fort que anéssis per la porta gran la primera vegada hahah
Quina casualitat! Just ara, jo també fa... 41 anys del meu primer viatge al Japó 😂. En el meu cas no va tenir cap mèrit. L'any 83 jo era un criu de 9 anys i el Japó em venia de sèrie. El mèrit va ser del meu pare: L'any 65 va deixar la seua feina de sarariman a la discogràfica Victor quan va saber que segurament l'ascendirien. Després d'una primera part de la joventut emocionant sent el porter de la selecció nacional japonesa de waterpolo, no li agradava gens fer de comercial. I al veure que els seus superiors estaven més amargats encara que ell, va decidir engegar-ho tot. Va assabentar-se que un antic company d'equip marxava d'aventura cap a Europa i no va dubtar a apuntar-s'hi. Va venir amb 25 anys i només diners i bitllets d'anada (dic bitllets en plural pq en aquells temps fer tot el viatge en avió era un luxe i normalment es feia una combinació de vaixell, tren, avió...). 18 anys després tornava a casa per primer cop amb esposa i dos fills. Jo era una criatura que no parava de flipar amb tot el que veia, pel que no me'n vaig adonar, però es veu que al arribar es va abraçar amb la seua germana gran entre llàgrimes (cosa bastant rara en japonesos sobretot de la seua generació). Apa, ja t'he deixat anar el rotllo 😅
Bona tarda Jonathan. Felicitats pel canal com sempre desde un fidel seguidor teu xd😅 Ara una mica més seriosos, últimament estic veient a molts estrangers que viuen al Japó parlant del tòpic de la immigració al Japó, de que les empreses i el govern japonès està intentant atraure a més immigrants i treballadors estrangers al país. Ells (els UA-camrs dels que parlo) tenen grans dubtes de si funcionarà i jo també. Fins i tot si el govern japonès obre fronteres tal i com fem aquí a Europa (cosa que no farà), tot i així dubto moltíssim que hi hagui gaire diferència, i és que jo trobo que la majoria de gent no voldria emigrar a viure al Japó (a treballar-hi ja ho deixem correr). De fet, no sé tu, però jo mai he conegut personalment a cap persona que vulgui anar a viure-hi. I és molt seriós ja que s'estan quedant sense mà d'obra i gent en edat de treballar. Tard o d'hora crec jo que hauran d'afrontar el tema de la immigració per suplir les places vacants que necessiten en les indústries i en tots els sectors econòmics del país. Això o substituir tots els treballadors per robots o IA, que tampoc sembla que vaguin avançats en aquest procés. I els hi va, i molt l'economia, primer serà la demografia que ja estem veient com estan perdent 1 milió d'habitants anuals (una autèntica bogeria) però després ja vindrà l'economia. I, sota el meu punt de vista, ho tenen magre ja que no veig a gent anar-hi a viure allà i molt menys a treballar. No la suficient gent almenys. Com veus tu el seu futur en aquest aspecte?
Bé, aquest és el principal problema que ha d'afrontar el Japó, sense cap dubte. I no només el Japó, ojo, tots els països del Primer Món, el que passa és que ells estan una mica més a prop del precipici. La solució sembla complicada, perquè caldria fer-hi molts canvis i molt grans, i semblen poc disposats a fer-los. Pensem que una població tan envellida implica també un electorat molt envellit, sobretot també perquè la gent més jove passa de la política, i aquests electors vells no volen canvis, així que voten partits conservadors, que són poc donats a fer canvis, i llavors, és un peix que es mossega la cua. Per una altra banda, tampoc s'hi estan posant gaire amb tot el tema de la conciliació familiar, el retorn de les dones al mercat laborat, etc. Pinta molt malament, la veritat.
@@JonathanLopezVera Crec que els japonesos joves haurien de ser més conscients del que s'estan jugant i implicar-se més en la política, votant a partits molt més "progressistes" (per estàndards japonesos), que estan sorgint en els darrers anys i mirar de canviar la dinàmica del país.
@@JonathanLopezVera Ho hauran de fer, és això o la extinció, francament. Aquí a Europa ens estem salvant gràcies a la immigració, però allà no tenen aquest "comodí" i a més, la seva població encara està més envellida que la nostra. Així o els joves canvien la dinàmica o, sincerament, en unes dècades el Japó ja no existirà. 😞
Quina història Jonathan, fantàstica, increïble, gràcies per compartir-la!
Com sempre, un plaer veure el teu vídeo.
Salutacions
Moltes gràcies!
Qué buenos recuerdos de aquella época tengo
Vaya que sí.
Yo también te quiero mucho Dr. Jonathan!!! ❤ Revivir ése viaje me ha puesto full nostálgico. De todas las incursiones niponas, el mejor viaje
oh! el famós Dani-san ! un plaer.
Qué jóvenes y felices éramos Dani! un abrazo a los dos!
La verdad no todo el mundo puede decir eso, a mi también me gusta cantar y de hecho canto, me encanta Japón y las canciones en japonés y el anime, no se si tendré la oportunidad que tu tuviste pero si la llego a tener me sentiré famoso, de verdad muchas gracias por el vídeo. Un abrazo desde Girona la capital del independentismo.
@@MrKarate_11❤️ el plaer és meu! (Famós?!)
Yo ahora mismo no lo recuerdo como el mejor, pero sí muy distinto a los otros, y muy especial por ser el primero.
Me encantó este video y la seguidilla de eventos qué llevaron a la gira ❤😊🎉 te da nostalgia esa epoca o ya no?
Pues, por un lado, sí, me da nostalgia, pero... en general, me quedo con la vida que tengo ahora, la verdad, así que es como nostalgia, pero sin el sentimiento de querer volver allí, es más como "vale, estuvo muy bien".
Hola oye tengo un tipo dije (placa de algún metal color amarillo opaco) de Toyotomi Hideyoshi, está en japonés y en la parte de enfrente tiene un retrato de el tallado en el metal con la siguiente frase en la parte de abajo "1598 3 de agosto, tercer año, ministro Hideyoshi de Hong Kong" y en la parte trasera tiene una frase que cada ves que la meto al traductor me da un resultado diferente pero tiene la palabra "hototogisu". ¿Tú crees que tenga un buen valor monetario?
Pues no tengo ni idea de qué pueda ser. Por un lado, lo de "Hong Kong" no encaja de ninguna manera, por otro, la frase con "hototogisu" seguramente haga referencia al famoso tema de los tres unificadores dando cada uno una respuesta distinta al problema "Si el cuco no canta...", que en el caso de Hideyoshi es "Si el cuco no canta, convéncelo".
¡Ostras, NoWayOut!
¿Nos conocías?
@@JonathanLopezVera Un colega que os seguía me pasó el Bipolar, y en su momento lo escuché bastante, pero nunca lo había relacionado contigo.
Pues el bajo que suena soy yo, algunos coros también, el 85% de las letras son mías, y salgo en algunas fotos pequeñas que no eliminaron del libreto como el resto de referencias a mi participación. Por eso digo que fuimos a juicio y que lo gané, y por eso se retiró de las tiendas cosa de un año después de su publicación. Buen disco, eso sí.
Todo un lujo que tu primer viaje a Japón sea dando una gira con tu banda y hayan tocado hasta en Shimokitazawa! Que ahora se ha vuelto viral entre los turistas extranjeros pero ya veo que siempre fue un foco de música alternativa. ¿También abundaban las tiendas de ropa de segunda mano?
Y hasta sacaron una edición japonesa de tu disco jaja son muy buscadas entre los que coleccionamos
Shimokita ya era una zona como muy artística y alternativa, y sí, había ya tiendas de ropa metal, punk y demás, tanto nueva como de segunda mano.
Cojones! Pero si os escuchaba yo! Que me encantaba el hardcore melodico y el hardcore en general. Vaya cosas
Pues mira, si alguna vez has cantado una canción de NWO, estabas usando mis palabras XD
Joder tiu! Estic escoltant l'enllaç i mola un mazo el que fotíeu! Putu crac! 👍
Visca Bottleduck! XD
Bons temes Bottleduck, si senyor 😉
Menys la bateria, que sona a ojete, el que passa és que ens donaven una subvenció per tenir-lo i evitar així que el xaval estigués delinquint pel carrer o assetjant a les senyores grans.
La veritat que és molt interessant.Jo també ara per agost deu fer uns 10-11 anys que hi vaig anar.Lo que feia una calor que es morien.La gent al tren ens veia i se n anaven a la altre punta del vagó.Crec que es per la suor nostra que deu fer una olor especial.Ells crec que no suen tant com nosaltres els asiàtics
Em fan molta ràbia, jo de seguida suo com un porc.
m'he tret Twitter després de 12 anys perquè és un pou de nazis, però et seguiré llegint via Nitter. Jo de pre adolescent somiava amb tenir un grup de música al Japó xD molt fort que anéssis per la porta gran la primera vegada hahah
Va ser brutal, la veritat.
Quina casualitat! Just ara, jo també fa... 41 anys del meu primer viatge al Japó 😂. En el meu cas no va tenir cap mèrit. L'any 83 jo era un criu de 9 anys i el Japó em venia de sèrie. El mèrit va ser del meu pare: L'any 65 va deixar la seua feina de sarariman a la discogràfica Victor quan va saber que segurament l'ascendirien. Després d'una primera part de la joventut emocionant sent el porter de la selecció nacional japonesa de waterpolo, no li agradava gens fer de comercial. I al veure que els seus superiors estaven més amargats encara que ell, va decidir engegar-ho tot. Va assabentar-se que un antic company d'equip marxava d'aventura cap a Europa i no va dubtar a apuntar-s'hi. Va venir amb 25 anys i només diners i bitllets d'anada (dic bitllets en plural pq en aquells temps fer tot el viatge en avió era un luxe i normalment es feia una combinació de vaixell, tren, avió...). 18 anys després tornava a casa per primer cop amb esposa i dos fills. Jo era una criatura que no parava de flipar amb tot el que veia, pel que no me'n vaig adonar, però es veu que al arribar es va abraçar amb la seua germana gran entre llàgrimes (cosa bastant rara en japonesos sobretot de la seua generació). Apa, ja t'he deixat anar el rotllo 😅
Doncs molt bona història!
Bona tarda Jonathan. Felicitats pel canal com sempre desde un fidel seguidor teu xd😅
Ara una mica més seriosos, últimament estic veient a molts estrangers que viuen al Japó parlant del tòpic de la immigració al Japó, de que les empreses i el govern japonès està intentant atraure a més immigrants i treballadors estrangers al país. Ells (els UA-camrs dels que parlo) tenen grans dubtes de si funcionarà i jo també. Fins i tot si el govern japonès obre fronteres tal i com fem aquí a Europa (cosa que no farà), tot i així dubto moltíssim que hi hagui gaire diferència, i és que jo trobo que la majoria de gent no voldria emigrar a viure al Japó (a treballar-hi ja ho deixem correr). De fet, no sé tu, però jo mai he conegut personalment a cap persona que vulgui anar a viure-hi.
I és molt seriós ja que s'estan quedant sense mà d'obra i gent en edat de treballar. Tard o d'hora crec jo que hauran d'afrontar el tema de la immigració per suplir les places vacants que necessiten en les indústries i en tots els sectors econòmics del país. Això o substituir tots els treballadors per robots o IA, que tampoc sembla que vaguin avançats en aquest procés.
I els hi va, i molt l'economia, primer serà la demografia que ja estem veient com estan perdent 1 milió d'habitants anuals (una autèntica bogeria) però després ja vindrà l'economia.
I, sota el meu punt de vista, ho tenen magre ja que no veig a gent anar-hi a viure allà i molt menys a treballar. No la suficient gent almenys. Com veus tu el seu futur en aquest aspecte?
Bé, aquest és el principal problema que ha d'afrontar el Japó, sense cap dubte. I no només el Japó, ojo, tots els països del Primer Món, el que passa és que ells estan una mica més a prop del precipici. La solució sembla complicada, perquè caldria fer-hi molts canvis i molt grans, i semblen poc disposats a fer-los. Pensem que una població tan envellida implica també un electorat molt envellit, sobretot també perquè la gent més jove passa de la política, i aquests electors vells no volen canvis, així que voten partits conservadors, que són poc donats a fer canvis, i llavors, és un peix que es mossega la cua. Per una altra banda, tampoc s'hi estan posant gaire amb tot el tema de la conciliació familiar, el retorn de les dones al mercat laborat, etc. Pinta molt malament, la veritat.
@@JonathanLopezVera Crec que els japonesos joves haurien de ser més conscients del que s'estan jugant i implicar-se més en la política, votant a partits molt més "progressistes" (per estàndards japonesos), que estan sorgint en els darrers anys i mirar de canviar la dinàmica del país.
Tant de bo.
@@JonathanLopezVera Ho hauran de fer, és això o la extinció, francament. Aquí a Europa ens estem salvant gràcies a la immigració, però allà no tenen aquest "comodí" i a més, la seva població encara està més envellida que la nostra. Així o els joves canvien la dinàmica o, sincerament, en unes dècades el Japó ja no existirà. 😞