Quina llàstima que no hagi sortit la feina, tenia tot el sentit del món aquesta introducció i és molt interessant, com sempre. Tenim l'anime a la llista de pendents, però encara no hem pogut començar-lo (ens hem de posar al dia amb shōgun també, que ja ens has superat amb els directes!), així que gràcies a la teva recomanació, ara tenim un motiu més per fer-ho! Potser no cal ni dir-ho, però una vegada més, molt bon vídeo! 🙏
Molt interessant, gràcies per aquesta aportació que estic d'acord que és necessària per qui no sàpiga res de la història japonesa. Moltes ganes de la sèrie i el manga! Bona nit 💜
Me ha parecido un prólogo muy bueno y muy adecuado para ayudar a disfrutar los productos japoneses. Una pena que no lo quieran publicar en estos momentos. Gran trabajo! Muchas gracias como siempre
Dos cosas: 1. Satoshi Kon me comentó que él no hacía sus animaciones pensando en el publico extranjero, supongo que los del manga irán por e mismo camino y como son como son, eso de «rehenes» creo que les aupo mal.😂😂😂 2. Solo una vez cometí el error de enseñarle a una ONG Japo un artículo que iba a escribir sobre ellos y por supuesto preguntaron si podría quitar tal cosa… «Uy, ya lo envié y el periódico no acepta cambios…» Te comprendo. Fue pérdida para nosotros gracias a ellos.
I dic jo.... Que tal fer un 'companion'? Un llibre(t)-guia comentant els toms publicats (amb reproducció ocasional d'alguna vinyeta) allà a on fos necessari. Ho deixarien fer als de Tomodomo? No seria la primera vegada. Hi ha els llibres del Jess Nevins que en va fer dos comentant els dos primers volums de 'La Lliga del Cavallers Extraordinaris' d'Alan Moore i Kevin O'Neill, allà a on cal -de vegades vinyeta a vinyeta- tots els 'easter eggs' que van deixar aquests dos genis.
Tots som etnocèntrics en major o menor grau i no em sorprèn gaire el que expliques (igualment ho trobo molt interessant!). Fins i tot gent com en Kira Sensei que porta un munt d'anys vivint al Japó i te uns coneixements que francament admiro i envejo (com els teus també) veig que moltes vegades fa valoracions i judicis massa esbiaixats pels patrons culturals que "porta de sèrie". T'entenc perfectament quan dius que de vegades et preguntes fins a quin punt la gent d'aquí ha entès alguna cosa sense les referències bàsiques que saps que te el públic japonès. A mi també em passa. "Hauran entès que aquesta capsa tan decorada amb teles, cordes i cintes conté les restes mortals de tal personatge i per tant vol dir que ja ès mort?" (sense necessitat d'entrar en el que realment contenen les urnes funeràries japoneses), "Saben fins a quin punt lo fort que és que, durant aquells anys de guerra i fanatisme, un funcionari del govern surti cridant al passadís d'un edifici públic No et moris! Torna sa i estalvi! a un jove recent reclutat?" O pel contrari, flipar al intentar llegir un còmic d'Asterix amb la meua esposa japonesa i veure que no entén gairebé res del context. Per altra banda, trobo molt comprensibles tant la reacció de l'editorial japonesa, com la de l'editorial d'aquí, com la teva. No m'enrollaré més, però també he viscut situacions similars algun cop. Per cert, acabo de descobrir-te. Quin crac estàs fet! Com pot ser que no et trobés abans! Ànims i endavant amb la feina!
És un tema complicat, la veritat, però el que em molesta és que, quan intentes posar una mica de llum a tot aquest embolic, et posin problemes per fer-ho, quan només vols ajudar. En fi, és el que hi ha. M'alegra molt que hagis descobert aquest canal, espero que gaudeixis del contingut. Gràcies per comentar!
@@JonathanLopezVera totalment comprensible. I més en les circumstàncies que dius: Dediques un munt d'hores, entusiasme i energia per a fer una feina fantàstica que pot ser de gran utilitat, no només per gaudir de l'obra en concret, si no per a fer una gran tasca divulgativa aprofitant un mitjà que pot fer arribar uns coneixements a un sector del públic que per alguna altra banda provablement mai els buscarien... i algun capullu o potser dos com a molt, que no tenen ni idea de la feina que has fet, es carreguen impunement el teu treball amb una arbitrarietat indignant. Per altra banda, trobo significatiu el que respons a un altre comentari dient que la part que volien eliminar sencera és quan al principi dius que les editorials i productores japoneses fan els seus productes sense pensar que després surten a l'estranger. M'imagino que això no degué agradar als japonesos per vàries raons: Tot i que sense mala intenció, llançaves una crítica, no només a la seva feina si no a tot el seu sector (possiblement fins i tot arribant a tocar-los la vena nacionalista). I estem parlant d'una gent criada en una societat totalment jeràrquica, on el pensament crític pràcticament no existeix i que a sobre son uns matxaques de la hòstia que per a ells ès lo més normal del mon fotre's una currada de la repera per txorrades inútils o capricis dels superiors. I a més a més, també solen ser molt porucs i conservadors al actuar. De fet, jo allà moltes vegades tiro pel dret sense preguntar (amb sentit comú per no passar-me tampoc) perquè davant del dubte els "no pot ser" preventius son massa habituals. I qui es va llegir el teu text, deixant de banda el que li semblés a ell personalment, possiblement també degué actuar influït per por a que algú de sobre li piqués la cresta si s'equivocava. O sigui que per una banda veig a un català idealista amb un "perfil tècnic" i uns coneixements extraordinaris que està convençut del resultat seu treball i per altra banda a un o dos mediocres oficinistes que es limiten a fer la seva feina d'acord amb les normes i protocols de l'empresa sense preocupar-se en absolut per com es sentirà qui ha escrit el que tenen a les mans. Trist, però és el que hi ha. Ànims i gràcies a tu per respondre!
Ostres! Ara em ve a la memòria una cosa que deia el meu pare (era el japonès que portava més anys vivint a Catalunya quan va morir). Deia que un dels principals problemes per fer negocis amb la gent d'aquí era la tossuderia. Deia que, així com per exemple els italians no tenien cap problema en modificar el que fos per adaptar-se al client japonès (per molt horrible que fos la demanda) la gent d'aquí estàvem molt orgullosos del que fèiem i sempre intentàvem de convèncer al nostre interlocutor de que ja estava bé el que fèiem (amb resultats no gaire prolífics). Tot i que la teva feina és més aviat intel·lectual, artesanal o fins i tot amb un punt artístic més que no pas un producte per comerciar. Al capdavall, per a un sarariman que treballa per la seva empresa ve a ser tres quarts del mateix suposo.
Clar, però jo, per sort, no necessito adaptar-me a aquest tipus de situacions, són coses que faig perquè vull, i no en depèn poder posar un plat a la taula, així que, si no em ve de gust fer-ho, no ho faig.
Gràcies, Jonathan, Sempre tan generòs.!!! I clar!! I lèntrevista a "El Magazin" superinteressant!!
Gràcies als que mireu els vídeos que faig!
Quina llàstima que no hagi sortit la feina, tenia tot el sentit del món aquesta introducció i és molt interessant, com sempre. Tenim l'anime a la llista de pendents, però encara no hem pogut començar-lo (ens hem de posar al dia amb shōgun també, que ja ens has superat amb els directes!), així que gràcies a la teva recomanació, ara tenim un motiu més per fer-ho!
Potser no cal ni dir-ho, però una vegada més, molt bon vídeo! 🙏
Doncs a veure si us hi poseu, que fa uns mesos que us veig molt ociosos ;)
Ojalá algún dia se puede leer el trabajo del que habló. Gracias por hablar de esta serie tan maravillosa. Saludos desde Perú 😁.
Muchas gracias a ti.
Molt interessant, gràcies per aquesta aportació que estic d'acord que és necessària per qui no sàpiga res de la història japonesa. Moltes ganes de la sèrie i el manga! Bona nit 💜
Moltes gràcies a tu!
Muchas gracias por la introducción, muy interesante.
Gracias a ti.
Me ha parecido un prólogo muy bueno y muy adecuado para ayudar a disfrutar los productos japoneses. Una pena que no lo quieran publicar en estos momentos. Gran trabajo! Muchas gracias como siempre
Muchas gracias a ti.
Dos cosas:
1. Satoshi Kon me comentó que él no hacía sus animaciones pensando en el publico extranjero, supongo que los del manga irán por e mismo camino y como son como son, eso de «rehenes» creo que les aupo mal.😂😂😂
2. Solo una vez cometí el error de enseñarle a una ONG Japo un artículo que iba a escribir sobre ellos y por supuesto preguntaron si podría quitar tal cosa… «Uy, ya lo envié y el periódico no acepta cambios…»
Te comprendo. Fue pérdida para nosotros gracias a ellos.
Hay que quererlos como son.
No acostumo a comentar, però ha sigut molt interessant, una llàstima que els japonesos no deixessin publicar-ho.
Doncs sí, és una llàstima, jo també en tenia moltes ganes, però... shit happens, suposo. Gràcies per comentar!
Vostè es el baixista original de Nowayout? Disculpi el atreviment. Salutacions desde Santa Maria de Palautordera.
Ostres, feia anys que ningú em reconeixia d'això. Sí, sóc jo. Disculpadíssim.
I dic jo....
Que tal fer un 'companion'? Un llibre(t)-guia comentant els toms publicats (amb reproducció ocasional d'alguna vinyeta) allà a on fos necessari.
Ho deixarien fer als de Tomodomo?
No seria la primera vegada. Hi ha els llibres del Jess Nevins que en va fer dos comentant els dos primers volums de 'La Lliga del Cavallers Extraordinaris' d'Alan Moore i Kevin O'Neill, allà a on cal -de vegades vinyeta a vinyeta- tots els 'easter eggs' que van deixar aquests dos genis.
Doncs això estaria molt bé, però, malauradament, jo no tinc el temps necessari per fer-ho tampoc.
Tots som etnocèntrics en major o menor grau i no em sorprèn gaire el que expliques (igualment ho trobo molt interessant!). Fins i tot gent com en Kira Sensei que porta un munt d'anys vivint al Japó i te uns coneixements que francament admiro i envejo (com els teus també) veig que moltes vegades fa valoracions i judicis massa esbiaixats pels patrons culturals que "porta de sèrie".
T'entenc perfectament quan dius que de vegades et preguntes fins a quin punt la gent d'aquí ha entès alguna cosa sense les referències bàsiques que saps que te el públic japonès. A mi també em passa. "Hauran entès que aquesta capsa tan decorada amb teles, cordes i cintes conté les restes mortals de tal personatge i per tant vol dir que ja ès mort?" (sense necessitat d'entrar en el que realment contenen les urnes funeràries japoneses), "Saben fins a quin punt lo fort que és que, durant aquells anys de guerra i fanatisme, un funcionari del govern surti cridant al passadís d'un edifici públic No et moris! Torna sa i estalvi! a un jove recent reclutat?" O pel contrari, flipar al intentar llegir un còmic d'Asterix amb la meua esposa japonesa i veure que no entén gairebé res del context.
Per altra banda, trobo molt comprensibles tant la reacció de l'editorial japonesa, com la de l'editorial d'aquí, com la teva. No m'enrollaré més, però també he viscut situacions similars algun cop.
Per cert, acabo de descobrir-te. Quin crac estàs fet! Com pot ser que no et trobés abans! Ànims i endavant amb la feina!
És un tema complicat, la veritat, però el que em molesta és que, quan intentes posar una mica de llum a tot aquest embolic, et posin problemes per fer-ho, quan només vols ajudar. En fi, és el que hi ha. M'alegra molt que hagis descobert aquest canal, espero que gaudeixis del contingut. Gràcies per comentar!
@@JonathanLopezVera totalment comprensible. I més en les circumstàncies que dius: Dediques un munt d'hores, entusiasme i energia per a fer una feina fantàstica que pot ser de gran utilitat, no només per gaudir de l'obra en concret, si no per a fer una gran tasca divulgativa aprofitant un mitjà que pot fer arribar uns coneixements a un sector del públic que per alguna altra banda provablement mai els buscarien... i algun capullu o potser dos com a molt, que no tenen ni idea de la feina que has fet, es carreguen impunement el teu treball amb una arbitrarietat indignant. Per altra banda, trobo significatiu el que respons a un altre comentari dient que la part que volien eliminar sencera és quan al principi dius que les editorials i productores japoneses fan els seus productes sense pensar que després surten a l'estranger. M'imagino que això no degué agradar als japonesos per vàries raons: Tot i que sense mala intenció, llançaves una crítica, no només a la seva feina si no a tot el seu sector (possiblement fins i tot arribant a tocar-los la vena nacionalista). I estem parlant d'una gent criada en una societat totalment jeràrquica, on el pensament crític pràcticament no existeix i que a sobre son uns matxaques de la hòstia que per a ells ès lo més normal del mon fotre's una currada de la repera per txorrades inútils o capricis dels superiors. I a més a més, també solen ser molt porucs i conservadors al actuar. De fet, jo allà moltes vegades tiro pel dret sense preguntar (amb sentit comú per no passar-me tampoc) perquè davant del dubte els "no pot ser" preventius son massa habituals. I qui es va llegir el teu text, deixant de banda el que li semblés a ell personalment, possiblement també degué actuar influït per por a que algú de sobre li piqués la cresta si s'equivocava. O sigui que per una banda veig a un català idealista amb un "perfil tècnic" i uns coneixements extraordinaris que està convençut del resultat seu treball i per altra banda a un o dos mediocres oficinistes que es limiten a fer la seva feina d'acord amb les normes i protocols de l'empresa sense preocupar-se en absolut per com es sentirà qui ha escrit el que tenen a les mans. Trist, però és el que hi ha.
Ànims i gràcies a tu per respondre!
Ostres! Ara em ve a la memòria una cosa que deia el meu pare (era el japonès que portava més anys vivint a Catalunya quan va morir). Deia que un dels principals problemes per fer negocis amb la gent d'aquí era la tossuderia. Deia que, així com per exemple els italians no tenien cap problema en modificar el que fos per adaptar-se al client japonès (per molt horrible que fos la demanda) la gent d'aquí estàvem molt orgullosos del que fèiem i sempre intentàvem de convèncer al nostre interlocutor de que ja estava bé el que fèiem (amb resultats no gaire prolífics). Tot i que la teva feina és més aviat intel·lectual, artesanal o fins i tot amb un punt artístic més que no pas un producte per comerciar. Al capdavall, per a un sarariman que treballa per la seva empresa ve a ser tres quarts del mateix suposo.
Molt d'acord.
Clar, però jo, per sort, no necessito adaptar-me a aquest tipus de situacions, són coses que faig perquè vull, i no en depèn poder posar un plat a la taula, així que, si no em ve de gust fer-ho, no ho faig.
Todo un detalle que compartas la intro ¡gracias! y por recomendar el manga/anime ¿Con la institución imperial has topado? jajaja.
Peor, con una empresa japonesa. Gracias a ti por el comentario.