2:00 A vore... es pot entendre del balear, que és un terme nou, manca d'història i tradició, i és més acadèmic que una altra cosa, però valencià sí que és un nom a figurar en el títol (si ens referim a tota la llengua) junt amb el de català, ja que és el que més tradició històrica, literària, popular i entitat (junt amb el de "català", este últim fins cert punt) ha arreplegat al llarg dels segles i hui dia posseïx. N'hi ha que acceptar que "català" no és un nom molt inclusiu que diguem, perquè, si de 10 milions de parlants, 2,5 milions denominen a la seua llengua "valencià" -a diferència d'altres denominacions més locals com ara "fragatí", "benasquès" o "eivissenc" que es reduïxen a territoris i poblacions moltíssim més menudes i amb concepcions localistes-, doncs n'hi haurà alguna cosa que falla només dint-li "català". I no, "valencià" no es pot equiparar a un "lleidatà" o "barceloní" perque són noms tècnics i dialectològics que, literalment cap persona utilitza fora d'un context filològic, mentre que "valencià" és d'ús general i quasi exclusiu al PV per a referir-se a la llengua, i a més a més, està reconeguda junt amb "català" com una de les dos denominacions generals i vàlides per a referir-se a tota la llengua i no només per a referir-se al dialecte i a la llengua/modalitat del PV. Sí, el terme "català" està present a Catalunya, a Balears, a la Franja, al Rosselló i potser a l'Alguer en nivells més o menys generals, però no a les terres valencianes, on només (o almenys, hegemònica i majoritariament) es coneix a la llengua com a "valencià", pel qual, fer-li menció junt amb el català no és donar-li la raó a "una colla de valencianets que pensen que el valencià és una llengua diferent", és reflexar una realitat lingüística que s'ha intentat i s'intenta obviar en tal d'imposar la visió de Catalunya (una molt catalanocentrista) sobre tota la llengua. Reconéixer la unitat de la llengua no té per qué comportar una centralització ni una homogeneïtzació de la mateixa, ja que poden conviure diferents estàndars, diferents formes i diferents noms, com ara ho són el de "català" (majoritari a Catalunya i Balears) i el de "valencià" (majoritari al PV) i el rebre diferents noms no té per què significar que siguen llengües diferents (com el cas de "castellà" i "espanyol" o, com a "mal exemple", el "croat", "serbi" i "bosnià"), només es reconeix la pluralitat de la llengua catalana/valenciana tal i com és. Ara sí, el nom del diccionari, si bé no és el millor, és cert que tracta de ser incloent... A la seua manera.
Des de Catalunya, estic d'acord. Tothom té claríssim que castellà i espanyol són dos noms per a una mateixa llengua, ben acceptats. Igual que flamenc i holandès, o més a prop occità, provençal, llemosí i aranès. El fet que el català es pugui anomenar valencià forma part de la seva riquesa lingüística.
Doncs jo soc valencià de la ribera alta, defensor de la unitat de la llengua i quan em pregunten en quina llengua parle dic que parle català o valencià. Pense que aquest títol és ben encertat i que Alcover no volia fer una distinció com si foren llengües diferents, sinó nomenar a aquest diccionari amb els noms propis de les regions polítiques i geogràfiques més grans de la comunitat catalanoparlant com una forma de agermanament i per a esmentar aquesta unitat cultural, política, lingüística, històrica (els territoris de la corona d'Aragó), etc. El nom de valencià està molt documentat des de ja fa segles i fins a dia de hui s'empra molt. Ara, el terme balear ja no tant, és més emprat per a anomenar al conjunt d'illes i no tant per a anomenar la llengua, els mallorquins, menorquins eivissencs i formenterencs sempre han dit que parlen català o bé noms locals de les illes o pobles i ciutats. Aixina i tot pense que és un molt bon diccionari i que té un bon títol. Els secessionistes de la llengua realment no els calen estes coses per a dividir-nos utilitzarien qualsevol argúcia, mentira o mitges veritats per dividir el nostre poble i que no s'atentara contra la unitat "sagrada" d'Espanya
Jo, tot i que entenc que el català i el valencià són la mateixa llengua, trobe una mica fictici dir que parle català, no sé... açí a València (almenys a la meua zona) no estem acostumats a dir que parlem català, és com si, de sobte, a Catalunya us digueren que l'idioma que parleu es diu valencià (seria una mica extrany, no?). A mi, personalment, no em sembla tan malament dir-li diccionari Català-Valencià-Balear, al cap i a la fi són diferents noms que rep la mateixa llengua...També entenc que, posats a incloure tots els noms que rep la llengua, el diccionari s'hauria de dir català-valencià-mmallorquí-menorquí-xapurriao i un llarg etc. Fins i tot s'hauria de incloure el desafortunat nom de LAPAO. No sé.. no acabe de tiendre una opinió definida sobre aquest tema. En qualsevol cas, m'encanten els teus videos Aida, continua aixina! Una forta abraçada des de València!
Cert! (I mea culpa no haver-ho dit!) Però, per les cartes que es van enviar amb Coromines, entenc que va tindre la possibilitat de canviar el nom i no ho va fer. Per això van arribar a deixar-se de dirigir la paraula...
Un dubte: potser es referia als noms "Català, Valencià, Balear" com a sinònims. És a dir, que jo (nascut a Alacant) puc dir que els lleidatans o els algueresos "parlen valencià". No sé si m'explique.
T'expliques! Però en principi "valencià" només fa referència a una varietat del català (el dialecte sud-occidental). Si considerem que els noms de les varietats del català (lleidetà, alguerès, valencià central, capcinès, mallorquí...) poden utilitzar-se com a sinònims de "català," també podem dir que els noms de les varietats de les plantes (farigola, romaní, espígol, hipèric, maria lluïsa...) es poden utilitzar com a sinònims de "planta"; així, dir podríem dir: "quina bona olor fa aquesta maria lluïsa!" referint-nos a l'olor d'una "farigola", perquè, en aquest cas, "maria lluïsa" voldria dir, senzillament, 'planta'. Però seria prou embolicat, oi...?
Vejam, és correctíssim, jo puc dir, fins i tot em base en un fet real, que mon pare i un rossellonés parlen valencià des del meu punt de vista com a valencià, perquè no tenim l'ètim "català" per a referir-nos a la nostra llengua "catalana". La nostra llengua és el valencià sempre i en tots els àmbits. A més, des del punt de vista filològic també li podem dir "català". Tanmateix, fora de la nostra visió ben cèntrica i no polièdrica (o policèntrica), com ha de tindre un diccionari de conjunt, és a dir fora de l'àmbit valencià, no ho veuen aixina. Referir-se a dialectes trenca la unitat lingüística, per tant, per a una obra de conjunt és un destrellat supí posar-li català-valencià-balear amb el gonellisme, el blaverisme, el "xapurrisme" naixent i la puixança que, malauradament, té (xapurrisme= blaverisme de la Franja de Ponent). Bo, jo opine així. I quan es va fer també hi havia secessió. De tota manera, són opinions, pense igual que la UA-camr, tot i que és un diccionari i no genera cap secessió lingüística, haha. Però s'ha d'anar "a espai".
Jo també trobo bé que es puguin utilitzar com a sinònims per a no excloure ningú, i perquè filològicament és el mateix, i tothom parla dialecte. Ara bé l'origen de la llengua va ser a Catalunya i internacionalment se la coneix com a català.
@@filologa_de_guardia "valencià" és un terme polític, així com ho és "català". El català del PV no és una varietat o dialecte en si mateix, és un conjunt de subdialectes emmarcats dins del dialecte Occidental. Per tant, des del meu punt de vista, és legítim (encara que estrany) emprar el terme per a referir-se a la llengua en general.
Me gustaría que hicieras un vídeo explicando por qué el catalán, el valenciano y el balear son parte de un mismo idioma. He visto gente que defiende lo contrario argumentándolo de muy buena forma, entre ellos, el canal de «El Món de Juan i Patri». Sería muy interesante. Saludos!! 🤗
Perdona però el món de Juan i Patri són uns blavers de merda que defensen tesis que cap lingüístic/a professional acceptaria, són uns intolerants i uns catalanòfobs
ese video no tiene ningun valor linguistico, se dedica exclusivamente a decirnos que nadie tiene pruebas de que el catalan y el valenciano son lo mismo, a que todo es culpa del catalanismo y a desmentir teorias que supuestamente enplean los catalanistas que muchas de ellas tambien se equivoca
Pues lo del canal de Juan i Patri es como si hubiera un canal que se llamara "el canal de Antonio y Manuela" en gaditano y dijeran que el gaditano y el español no son lo mismo. Así de absurdo. Yo cuando los veo me quedo alucinando porque muchos de los argumentos que dan, los dan por ignorancia del catalán. En los pueblos de la Gerona profunda se utiliza muchísimo vocabulario igual al valenciano pero pronunciados a la catalana, como "antes", "meua" y "prompte".
Si ho penses és extremadament senzill: la propia dificultat que té un parlant de valencià del nord (Catalunya) per a allunyar-se ni que siga un centímetre de la seua xicoteta realitat politicosocial i de voler li dir a tot català ja justifica amb escreix que el diccionari es diga d'aquesta manera.
"Un CAMÍ.... CURT DE DIR. UN CAMÍ.... LLARG DE SEGUIR. ELS CAMINS SÓN L' ANGÚNIA PRIMERA DEL RÚSTEC 🧡 LLUNYÀ..... QUE PER SABER QUI ERA... ES POSÀ (es va Posar) a CAMINAR.... CAMÍ NAR.... CA MI NAAR.......... 🔥🌀🐝👉
tota la raó!! només es propaga desinformació i blaverisme en el títol del diccionari, prò què hi farem, segueix sent el meu preferit també (etimologia, pronúncia, dialectologia, cites antigues, etc.).
Bona nit i bona hora! D'ençà d'un mes i escaig estic seguint el vostre canal i m'agradaria trobar-hi un vídeo sobre els demostratius este, eixe, aquest... Cal emprar-los o val més no pas fer-ho? Que són castellanismes o no? No sé si els adverbis ací, aquí, allà, allí també mereixerien algun esment, oi? Gràcies per la vostra atenció i per cert bon any 2021, amb retard.
Jo tinc en un pedestal Albert Jané pel seu diccionari de sinònims. Per cert, encà* és viu. M'ajuda perquè quan m'"aclapare" a buscar sinònims, sempre vaig a la pàgina web de sinònims per excel·lència del català (sinonims.iec.cat/). Això sí, tots els que has dit estan en el meu també estan en el top five.
No todos los valencianos dicen que el valenciano es una lengua diferente 🥲. Aunque muchos sí. Tenía una amiga que como yo le dijera que son la misma lengua cogía un rebote....xd en fin, la política
A la introducció del diccionari diu clarament que és un diccionari de la llengua catalana i les seves variants...supose que ho va fer amb aquest nom per recollir más suports a l'època...cal rellegir la introducció del primer tom...
Alcover li posà aquest nom perquè la primera reacció dels gonelles i blaveros nos fos rebutjar d’entrada pel títol, que per ells és veure el mot català i ja surten corrensos. Això ho explicà als bolletins de llengua catalana de principis del segle XX
Jo trobo bé el títol, molt més bo que no "diccionari català" o "diccionari valencià". De totes maneres, pel que fa al nom de la llengua, soc partidari de recuperar "llemosí".
A mi em sembla, doncs, que "Diccionari Català" (o "Diccionari Pancatalà") seria el nom més adequat. De fet, el DCVB inclou moltes més cares del català -dialectalismes molt específics, anacronismes...- que altres diccionaris batejats amb aquest nom. Pel que fa a "llemosí", actualment en el món de la lingüística fa referència a un dialecte de l'occità, així que aquest nom ja està agafat. (Ho sento!) És cert que alguns autors han anomenat el català "llemosí", però no ha estat per factors lingüístics, sinó per factors sociohistòrics... Hi ha uns quants articles que en parlen molt millor del que ho faré jo, així que deixo de fotre la xapa!
@@filologa_de_guardia No entenc per què concretament "català". "Català-valencià-balear" és un nom prou més englobant (encara que hauríem de mirar també per què posem "català" davant...). "Llemosí" és lo nom d'un parlar occità (germà del nostre), però també és un nom englobant per a la nostra llengua i amb segles de tradició. També diem "gaèlic" o "xinés" (o fins podem dir que "àrab" i "alemany") per a referir-nos a més d'un parlar i no és cap problema. Al final lo nom de la llengua és bàsicament social. 🤷♀️
@@tenienteramires4428 És cert que és social. La llengua és una eina social, al cap i a la fi! Sembla que "català" és el nom que es va donar a la llengua quan es va consolidar la "nació catalana" (conformada, aleshores, per la gent que parlava aquesta llengua). El nom "valencià" com a equivalent de "català" sembla que va sorgir quan el territori catalanòfon es va començar a dividir políticament. (Això ho he llegit; evidentment, jo no hi era i no puc assegurar re, hehe.) Sincerament, moltes vegades he pensat que no és just que "Catalunya" i "català" comparteixin arrel. Però, mirat d'altra manera, és injust que algú d'Andalusia digui que parla "castellà"? Suposo que no és injust, perquè el castellà, al cap i a la fi, és una llengua que s'ha format en un territori anomenat Castella; i, per mitjà de conquestes, ha arribat a més territoris, com ara Andalusia. Amb el català ha passat el mateix. La llengua es va formar al nord de Catalunya i va arribar a més territoris per mitjà de conquestes. És un tema polèmic, i jo no en soc una experta. De moment, m'agafo als arguments que acabo d'exposar i al fet que, en lingüística, "català" és la forma més vehiculada per a anomenar la nostra llengua. (Verge Santíssima, com m'he allargat...)
El fet que a 1492 es publicara la primera gramàtica del castellà pot ser facilitara la denominació de la llengua a tot el seu territori. A Valencia ja fa quasi vuit segles dien valencià a la llengua. Per a nosaltres es important perque ens defineix. I no va de política. Jo em trobe més agust (perque en reconeix) parlan amb u de Lleida que amb altre que parle barceloní. I no pense que siguen llengues diferents, uns parlen valencià i els altres no, sense cap problema. Tots amics.
@@filologa_de_guardia hola com va? Mira et voldria proposar (si tens temps i ganes és clar) una idea d'un futur vídeo, parlar sobre els diferents noms que té i a tingut al llarg de la història la llengua catalana trobe que seria molt interessant. Res més gràcies, un cordial salut.
Amo seus vídeos!! Continue! Aprendo muito contigo.
A mi m'agrada molt el cátala. en estudio i he apres molt amb tu. Moltes gracias.!
El títol m" encanta!
Es conflictiu per a qui no ens estima. Diversitats lingüístiques establertes per grans estudiosos. Fantàstic!
2:00 A vore... es pot entendre del balear, que és un terme nou, manca d'història i tradició, i és més acadèmic que una altra cosa, però valencià sí que és un nom a figurar en el títol (si ens referim a tota la llengua) junt amb el de català, ja que és el que més tradició històrica, literària, popular i entitat (junt amb el de "català", este últim fins cert punt) ha arreplegat al llarg dels segles i hui dia posseïx. N'hi ha que acceptar que "català" no és un nom molt inclusiu que diguem, perquè, si de 10 milions de parlants, 2,5 milions denominen a la seua llengua "valencià" -a diferència d'altres denominacions més locals com ara "fragatí", "benasquès" o "eivissenc" que es reduïxen a territoris i poblacions moltíssim més menudes i amb concepcions localistes-, doncs n'hi haurà alguna cosa que falla només dint-li "català". I no, "valencià" no es pot equiparar a un "lleidatà" o "barceloní" perque són noms tècnics i dialectològics que, literalment cap persona utilitza fora d'un context filològic, mentre que "valencià" és d'ús general i quasi exclusiu al PV per a referir-se a la llengua, i a més a més, està reconeguda junt amb "català" com una de les dos denominacions generals i vàlides per a referir-se a tota la llengua i no només per a referir-se al dialecte i a la llengua/modalitat del PV. Sí, el terme "català" està present a Catalunya, a Balears, a la Franja, al Rosselló i potser a l'Alguer en nivells més o menys generals, però no a les terres valencianes, on només (o almenys, hegemònica i majoritariament) es coneix a la llengua com a "valencià", pel qual, fer-li menció junt amb el català no és donar-li la raó a "una colla de valencianets que pensen que el valencià és una llengua diferent", és reflexar una realitat lingüística que s'ha intentat i s'intenta obviar en tal d'imposar la visió de Catalunya (una molt catalanocentrista) sobre tota la llengua. Reconéixer la unitat de la llengua no té per qué comportar una centralització ni una homogeneïtzació de la mateixa, ja que poden conviure diferents estàndars, diferents formes i diferents noms, com ara ho són el de "català" (majoritari a Catalunya i Balears) i el de "valencià" (majoritari al PV) i el rebre diferents noms no té per què significar que siguen llengües diferents (com el cas de "castellà" i "espanyol" o, com a "mal exemple", el "croat", "serbi" i "bosnià"), només es reconeix la pluralitat de la llengua catalana/valenciana tal i com és. Ara sí, el nom del diccionari, si bé no és el millor, és cert que tracta de ser incloent... A la seua manera.
Des de Catalunya, estic d'acord. Tothom té claríssim que castellà i espanyol són dos noms per a una mateixa llengua, ben acceptats. Igual que flamenc i holandès, o més a prop occità, provençal, llemosí i aranès. El fet que el català es pugui anomenar valencià forma part de la seva riquesa lingüística.
Estimada filòloga
Com sempre, ens ha encantat
Volia fer-vos veure que aquest vídeo no es mostra en mode restringit del youtube
Seguiu fort!
Doncs jo soc valencià de la ribera alta, defensor de la unitat de la llengua i quan em pregunten en quina llengua parle dic que parle català o valencià.
Pense que aquest títol és ben encertat i que Alcover no volia fer una distinció com si foren llengües diferents, sinó nomenar a aquest diccionari amb els noms propis de les regions polítiques i geogràfiques més grans de la comunitat catalanoparlant com una forma de agermanament i per a esmentar aquesta unitat cultural, política, lingüística, històrica (els territoris de la corona d'Aragó), etc.
El nom de valencià està molt documentat des de ja fa segles i fins a dia de hui s'empra molt. Ara, el terme balear ja no tant, és més emprat per a anomenar al conjunt d'illes i no tant per a anomenar la llengua, els mallorquins, menorquins eivissencs i formenterencs sempre han dit que parlen català o bé noms locals de les illes o pobles i ciutats.
Aixina i tot pense que és un molt bon diccionari i que té un bon títol.
Els secessionistes de la llengua realment no els calen estes coses per a dividir-nos utilitzarien qualsevol argúcia, mentira o mitges veritats per dividir el nostre poble i que no s'atentara contra la unitat "sagrada" d'Espanya
Una mica llarguet el nom del diccionari jajaja meravellós el teu vídeo!
Molt interessant! Gràcies!!
Jo, tot i que entenc que el català i el valencià són la mateixa llengua, trobe una mica fictici dir que parle català, no sé... açí a València (almenys a la meua zona) no estem acostumats a dir que parlem català, és com si, de sobte, a Catalunya us digueren que l'idioma que parleu es diu valencià (seria una mica extrany, no?). A mi, personalment, no em sembla tan malament dir-li diccionari Català-Valencià-Balear, al cap i a la fi són diferents noms que rep la mateixa llengua...També entenc que, posats a incloure tots els noms que rep la llengua, el diccionari s'hauria de dir català-valencià-mmallorquí-menorquí-xapurriao i un llarg etc. Fins i tot s'hauria de incloure el desafortunat nom de LAPAO. No sé.. no acabe de tiendre una opinió definida sobre aquest tema. En qualsevol cas, m'encanten els teus videos Aida, continua aixina! Una forta abraçada des de València!
Gràcies!!! Sí, és un tema prou conflictiu!
Jo sempre parle de la llengua com a valencià, de fet els de Lleida parlen un valencià prou bonic.
Doncs a mi no em faria res dir q parlo valencià del nord d bcn (sóc del Maresme)
👏👏👏
Aida, a l'introducció del DCVB explica que Mn Alcover volia que es digués diccionari de Català. Va acabar-se imposant l'altre nom per un tema polític.
Cert! (I mea culpa no haver-ho dit!) Però, per les cartes que es van enviar amb Coromines, entenc que va tindre la possibilitat de canviar el nom i no ho va fer. Per això van arribar a deixar-se de dirigir la paraula...
Un dubte: potser es referia als noms "Català, Valencià, Balear" com a sinònims. És a dir, que jo (nascut a Alacant) puc dir que els lleidatans o els algueresos "parlen valencià". No sé si m'explique.
T'expliques! Però en principi "valencià" només fa referència a una varietat del català (el dialecte sud-occidental). Si considerem que els noms de les varietats del català (lleidetà, alguerès, valencià central, capcinès, mallorquí...) poden utilitzar-se com a sinònims de "català," també podem dir que els noms de les varietats de les plantes (farigola, romaní, espígol, hipèric, maria lluïsa...) es poden utilitzar com a sinònims de "planta"; així, dir podríem dir: "quina bona olor fa aquesta maria lluïsa!" referint-nos a l'olor d'una "farigola", perquè, en aquest cas, "maria lluïsa" voldria dir, senzillament, 'planta'. Però seria prou embolicat, oi...?
Vejam, és correctíssim, jo puc dir, fins i tot em base en un fet real, que mon pare i un rossellonés parlen valencià des del meu punt de vista com a valencià, perquè no tenim l'ètim "català" per a referir-nos a la nostra llengua "catalana". La nostra llengua és el valencià sempre i en tots els àmbits. A més, des del punt de vista filològic també li podem dir "català". Tanmateix, fora de la nostra visió ben cèntrica i no polièdrica (o policèntrica), com ha de tindre un diccionari de conjunt, és a dir fora de l'àmbit valencià, no ho veuen aixina. Referir-se a dialectes trenca la unitat lingüística, per tant, per a una obra de conjunt és un destrellat supí posar-li català-valencià-balear amb el gonellisme, el blaverisme, el "xapurrisme" naixent i la puixança que, malauradament, té (xapurrisme= blaverisme de la Franja de Ponent). Bo, jo opine així. I quan es va fer també hi havia secessió. De tota manera, són opinions, pense igual que la UA-camr, tot i que és un diccionari i no genera cap secessió lingüística, haha. Però s'ha d'anar "a espai".
Jo també trobo bé que es puguin utilitzar com a sinònims per a no excloure ningú, i perquè filològicament és el mateix, i tothom parla dialecte. Ara bé l'origen de la llengua va ser a Catalunya i internacionalment se la coneix com a català.
@@filologa_de_guardia "valencià" és un terme polític, així com ho és "català". El català del PV no és una varietat o dialecte en si mateix, és un conjunt de subdialectes emmarcats dins del dialecte Occidental. Per tant, des del meu punt de vista, és legítim (encara que estrany) emprar el terme per a referir-se a la llengua en general.
@@filologa_de_guardiaSón glotònims, igual que el "castellàno" i "español", dos noms per referir-se a una mateixa llengua.
Me gustaría que hicieras un vídeo explicando por qué el catalán, el valenciano y el balear son parte de un mismo idioma. He visto gente que defiende lo contrario argumentándolo de muy buena forma, entre ellos, el canal de «El Món de Juan i Patri». Sería muy interesante.
Saludos!! 🤗
O un debat 😁
@@Nahuatl también es verdad, aunque el formato es un poco diferente al de su canal
Perdona però el món de Juan i Patri són uns blavers de merda que defensen tesis que cap lingüístic/a professional acceptaria, són uns intolerants i uns catalanòfobs
ese video no tiene ningun valor linguistico, se dedica exclusivamente a decirnos que nadie tiene pruebas de que el catalan y el valenciano son lo mismo, a que todo es culpa del catalanismo y a desmentir teorias que supuestamente enplean los catalanistas que muchas de ellas tambien se equivoca
Pues lo del canal de Juan i Patri es como si hubiera un canal que se llamara "el canal de Antonio y Manuela" en gaditano y dijeran que el gaditano y el español no son lo mismo. Así de absurdo. Yo cuando los veo me quedo alucinando porque muchos de los argumentos que dan, los dan por ignorancia del catalán. En los pueblos de la Gerona profunda se utiliza muchísimo vocabulario igual al valenciano pero pronunciados a la catalana, como "antes", "meua" y "prompte".
Si ho penses és extremadament senzill: la propia dificultat que té un parlant de valencià del nord (Catalunya) per a allunyar-se ni que siga un centímetre de la seua xicoteta realitat politicosocial i de voler li dir a tot català ja justifica amb escreix que el diccionari es diga d'aquesta manera.
Felicitats pels 500 seguidors a 5 hores d'acabar l'any!
Estressar-se no seria substituir un castellanisme per un anglicisme? No seria res genuí.
Se resuelve muy fácil. Llamemos al idioma València i problema resuelto 😊
O llevantí
també ens podem atabalar o podem atabalar algú més :)
Excel·lent!
"Un CAMÍ.... CURT DE DIR.
UN CAMÍ.... LLARG DE SEGUIR.
ELS CAMINS SÓN L' ANGÚNIA PRIMERA DEL RÚSTEC 🧡 LLUNYÀ.....
QUE PER SABER QUI ERA...
ES POSÀ (es va Posar) a CAMINAR....
CAMÍ NAR....
CA MI NAAR.......... 🔥🌀🐝👉
Jo de València amb familia de la Marina Alta sempre he dit 'embafar'.
Jo tinc el diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra primera edició és la meua joia.
tota la raó!! només es propaga desinformació i blaverisme en el títol del diccionari, prò què hi farem, segueix sent el meu preferit també (etimologia, pronúncia, dialectologia, cites antigues, etc.).
Bona nit i bona hora! D'ençà d'un mes i escaig estic seguint el vostre canal i m'agradaria trobar-hi un vídeo sobre els demostratius este, eixe, aquest... Cal emprar-los o val més no pas fer-ho? Que són castellanismes o no? No sé si els adverbis ací, aquí, allà, allí
també mereixerien algun esment, oi? Gràcies per la vostra atenció i per cert bon any 2021, amb retard.
Gràcies! Ho tindré en compte per a vídeos futurs. Però avanço que no, no són pas castellanismes!
@@filologa_de_guardia Gràcies a vós! Esperaré eixe vídeo amb molta d'il·lusió.
Jo tinc en un pedestal Albert Jané pel seu diccionari de sinònims. Per cert, encà* és viu. M'ajuda perquè quan m'"aclapare" a buscar sinònims, sempre vaig a la pàgina web de sinònims per excel·lència del català (sinonims.iec.cat/). Això sí, tots els que has dit estan en el meu també estan en el top five.
Molt bo!! Estaria ben dit "estic aclaparada"? O només és correcte quan l'acció la dirigeixes cap a una altra persona?
Jo no ho dic, però si a tu et sona natural t'animo a dir-ho!
No todos los valencianos dicen que el valenciano es una lengua diferente 🥲. Aunque muchos sí. Tenía una amiga que como yo le dijera que son la misma lengua cogía un rebote....xd en fin, la política
A la introducció del diccionari diu clarament que és un diccionari de la llengua catalana i les seves variants...supose que ho va fer amb aquest nom per recollir más suports a l'època...cal rellegir la introducció del primer tom...
Alcover li posà aquest nom perquè la primera reacció dels gonelles i blaveros nos fos rebutjar d’entrada pel títol, que per ells és veure el mot català i ja surten corrensos. Això ho explicà als bolletins de llengua catalana de principis del segle XX
Atabalar?
Jo no m'agobio, jo m'atabalo
Agobiar està acceptat del DNV. Un altre diccionari dels qual t'anime a parlar xD
En parlaré tard o d'hora!!!
visca el regne de valencia
I "atabalat", oi?
Clarament ho hauria d'haver deixat en "català-valencià", que son els dos noms que reb la llengua, i seria més curt de dir i tot xDD
i l'aragonès també m'agrada molt escoltar-ho ua-cam.com/video/0LYwz66MdHw/v-deo.html
Jo trobo bé el títol, molt més bo que no "diccionari català" o "diccionari valencià". De totes maneres, pel que fa al nom de la llengua, soc partidari de recuperar "llemosí".
A mi em sembla, doncs, que "Diccionari Català" (o "Diccionari Pancatalà") seria el nom més adequat. De fet, el DCVB inclou moltes més cares del català -dialectalismes molt específics, anacronismes...- que altres diccionaris batejats amb aquest nom. Pel que fa a "llemosí", actualment en el món de la lingüística fa referència a un dialecte de l'occità, així que aquest nom ja està agafat. (Ho sento!) És cert que alguns autors han anomenat el català "llemosí", però no ha estat per factors lingüístics, sinó per factors sociohistòrics... Hi ha uns quants articles que en parlen molt millor del que ho faré jo, així que deixo de fotre la xapa!
@@filologa_de_guardia No entenc per què concretament "català". "Català-valencià-balear" és un nom prou més englobant (encara que hauríem de mirar també per què posem "català" davant...).
"Llemosí" és lo nom d'un parlar occità (germà del nostre), però també és un nom englobant per a la nostra llengua i amb segles de tradició. També diem "gaèlic" o "xinés" (o fins podem dir que "àrab" i "alemany") per a referir-nos a més d'un parlar i no és cap problema. Al final lo nom de la llengua és bàsicament social. 🤷♀️
@@tenienteramires4428 És cert que és social. La llengua és una eina social, al cap i a la fi! Sembla que "català" és el nom que es va donar a la llengua quan es va consolidar la "nació catalana" (conformada, aleshores, per la gent que parlava aquesta llengua). El nom "valencià" com a equivalent de "català" sembla que va sorgir quan el territori catalanòfon es va començar a dividir políticament. (Això ho he llegit; evidentment, jo no hi era i no puc assegurar re, hehe.)
Sincerament, moltes vegades he pensat que no és just que "Catalunya" i "català" comparteixin arrel. Però, mirat d'altra manera, és injust que algú d'Andalusia digui que parla "castellà"? Suposo que no és injust, perquè el castellà, al cap i a la fi, és una llengua que s'ha format en un territori anomenat Castella; i, per mitjà de conquestes, ha arribat a més territoris, com ara Andalusia. Amb el català ha passat el mateix. La llengua es va formar al nord de Catalunya i va arribar a més territoris per mitjà de conquestes.
És un tema polèmic, i jo no en soc una experta. De moment, m'agafo als arguments que acabo d'exposar i al fet que, en lingüística, "català" és la forma més vehiculada per a anomenar la nostra llengua.
(Verge Santíssima, com m'he allargat...)
El fet que a 1492 es publicara la primera gramàtica del castellà pot ser facilitara la denominació de la llengua a tot el seu territori. A Valencia ja fa quasi vuit segles dien valencià a la llengua. Per a nosaltres es important perque ens defineix. I no va de política. Jo em trobe més agust (perque en reconeix) parlan amb u de Lleida que amb altre que parle barceloní. I no pense que siguen llengues diferents, uns parlen valencià i els altres no, sense cap problema. Tots amics.
@@filologa_de_guardia hola com va? Mira et voldria proposar (si tens temps i ganes és clar) una idea d'un futur vídeo, parlar sobre els diferents noms que té i a tingut al llarg de la història la llengua catalana trobe que seria molt interessant. Res més gràcies, un cordial salut.
Ta estimu un peto