XAVI SARRIÀ - La cantaora amb Sandra Monfort (Causa, 2022)
Вставка
- Опубліковано 6 кві 2022
- Cançó inclosa a l'àlbum 'Causa' Xavi Sarrià (2022)
Tots els serveis d'streaming, CD i precomada vinil a causa.ppf.cat
Àlbum complet a UA-cam • XAVI SARRIÀ - Causa (à...
Gira Causa 2022
27.05 VILLAROBLEDO Viñarock
07.05 ZARAGOZA CC Delicias
21.05 PALMA Es Gremi
25.05 BARCELONA Sala Apolo
27.05 VALÈNCIA Sala Moon
28.05 MADRID Sala Copernico
Entrades www.xavisarria.cat
Música i lletra Xavi Sarrià
Producció: Genís Trani, Xavi Sarrià i Diego Barberà
Preproducció: Genís Trani, Xavi Sarrià, Diego Barberà i Salva Bolufer “Bolu”
Mescla: Genís Trani
Enginyer de gravació: Antoni Laguna
Enginyer de gravació a Garate Studios: Kaki Arkarazo
Enginyer de so en directe: Kike Barberà
Disseny: Joanrojeski estudi creatiu
Il·lustració de coberta: Helga Ambak
Revisió dels textos: Roger Sarrià
Enregistrat a Elefante Studios de València i Garate Studios d’Andoain entre el novembre i el desembre del 2021 excepte “No s’apaguen les estreles” enregistrada per Sam Ferrer a WZ Studios de Borriol, RC Studios de Xàtiva i Full Up Studios de Foios.
Masteritzat per Alex Psaroudakis a Nova York
Luis Súller: bateria
Diego Barberà: baix
Jota Terranegra: guitarres
Héctor Peropadre: dolçaina i llaüts
Daniel Tomàs: teclats
Genís Trani: programació
Manu Pardo: trompeta
Miki Garcia: trombó
Toni Fort: saxos
Diego López: percussió mediterrània
Abel Garcia: llaüts mediterranis
Anna Millo: veus a “Presagi”, “La nit ferida” i “Música, ràbia i amor”
Elane: veus a “Causa”
Sandra Monfort: veus a “La cantaora” i “Balansiya”
Rafel Arnal: veus a “Balansiya”
Pep Gimeno Botifarra: veus a “Balansiya”, “La nit ferida” i “No s’apaguen les estreles”
Ahmed Touzani: violí a
“La nit ferida”
Xavi Sarrià: veus i programació
Paco Costa: guitarra
Escoleta del Cor de l’Eliana: veus a “No s’apaguen les estreles”
Pau Chàfer: piano a “No s’apaguen les estreles”
A “La nit ferida”, Pep Gimeno Botifarra i Ahmed Touzani interpreten “Cant de batre de José Cruañes”, extret del disc De banda i banda del Mediterrani (Temps Records).
A “La cantaora” apareix un fragment de la peça “Han tret una nova moda” (tradicional), interpretada per Joquima Calvo. Procedeix del volum V de la col·lecció Fonoteca de Materials, Generalitat Valenciana, 1986. Cedit per l’Institut Valencià de Cultura.
xavisarria.cat
/ xavisarria
/ xavisarria
/ xavisarria
LLETRA La cantaora
Amb un fil de veu
rega les esperances
un sentiment ocult
que vibra a les entranyes
i el camí impossible
a poc a poc es fa planer
dins seu torna a sonar
l’albà que mai va fer
Sap que eixos batecs
volen dir alguna cosa
fa sol i vol deixar
de buscar una resposta
ara vol estimar-se
i no esperar ser corresposta
com una equilibrista entre
la culpa i l’aposta
No vol seguir abocant-se
al pou dels records
vol alçar la mirada
i perdre’s en l’horitzó
vol ser l’ocell de l’hivern
que al cel es dilueix
com ara ella es fon
amb les ales de la cançó
Soltar l’alegria mora
al menyspreu del senyoret
ella no es malfaenera
és fidel a les arrels
i amb galtes de poma roja
cantarà tota la nit
cada cançó un punyal
que s’arrencarà del pit
La xiqueta que ara canta
vol les penes oblidar
deixa-la si vol plorar-les
que igual que venen
se’n van
Ella no canta per la gràcia
ni tampoc per voluntat
canta per guanyar la vida
que el jornal no pot pagar
Ja ve el vent de migdia
ja ve el vent de ponent
tanca finestres i portes
fins que torne l’aire fresc
obri l’amagatall
on guarda el seu tresor
i espolsa la pols
de les cançonetes d’or
Esta nit vol mudar-se
com un vint-i-cinc de copes
eixir i deixar-se anar
entre bruixes i dansaores
diuen que el seu poble
és un niu de raboses
ella només has vist lladres
al palau dels afores
Les misèries de l’amo
i que quan ha tocat durets
li ha amollat en castellà
que no tenen veus ni drets
i tan alta com va la lluna
i l’estrela que l’acompanya
quanta pena han de passar
les obreres que ell enganya?
Però els carrers són d’elles
i entre totes són navalla
filles de l’orgull d’un poble
que ni claudica ni calla
i amb galtes de poma roja
encendran tota la nit
cada foguera un punyal
que s’arrencaran del pit
La xiqueta que ara canta
vol les penes oblidar
deixa-la si vol plorar-les
que igual que venen
se’n van
Ella no canta per la gràcia
ni tampoc per voluntat
canta per guanyar la vida
que el jornal no pot pagar
Sandra Monfort:
Jo no cante per la gràcia
ni tampoc per desamor
cante pa que tu me mires
i em portes pomes l’hort
Xavi ets un crack. Molt poca gent canta com tú, amb el cor. Gràcies per fer-nos sentir els nostres orígens. Visca el País Valencià.
Una de les meues preferides genial xavi simplement bestial la lletra i la combinacio de flamenc impresionant
quina martavella de canço