XAVI SARRIÀ - Autodefensa (Causa, 2022)
Вставка
- Опубліковано 6 кві 2022
- Cançó inclosa a l'àlbum 'Causa' Xavi Sarrià (2022)
Tots els serveis d'streaming, CD i precomada vinil a causa.ppf.cat
Àlbum complet a UA-cam • XAVI SARRIÀ - Causa (à...
Gira Causa 2022
27.05 VILLAROBLEDO Viñarock
07.05 ZARAGOZA CC Delicias
21.05 PALMA Es Gremi
25.05 BARCELONA Sala Apolo
27.05 VALÈNCIA Sala Moon
28.05 MADRID Sala Copernico
Entrades www.xavisarria.cat
Música i lletra Xavi Sarrià
Producció: Genís Trani, Xavi Sarrià i Diego Barberà
Preproducció: Genís Trani, Xavi Sarrià, Diego Barberà i Salva Bolufer “Bolu”
Mescla: Genís Trani
Enginyer de gravació: Antoni Laguna
Enginyer de gravació a Garate Studios: Kaki Arkarazo
Enginyer de so en directe: Kike Barberà
Disseny: Joanrojeski estudi creatiu
Il·lustració de coberta: Helga Ambak
Revisió dels textos: Roger Sarrià
Enregistrat a Elefante Studios de València i Garate Studios d’Andoain entre el novembre i el desembre del 2021.
Masteritzat per Alex Psaroudakis a Nova York
Luis Súller: bateria
Diego Barberà: baix
Jota Terranegra: guitarres
Héctor Peropadre: dolçaina i llaüts
Daniel Tomàs: teclats
Genís Trani: programació
Manu Pardo: trompeta
Miki Garcia: trombó
Toni Fort: saxos
Diego López: percussió mediterrània
Abel Garcia: llaüts mediterranis
Anna Millo: veus a “Presagi”, “La nit ferida” i “Música, ràbia i amor”
Elane: veus a “Causa”
Sandra Monfort: veus a “La cantaora” i “Balansiya”
Rafel Arnal: veus a “Balansiya”
Pep Gimeno Botifarra: veus a “Balansiya”, “La nit ferida” i “No s’apaguen les estreles”
Ahmed Touzani: violí a
“La nit ferida”
Xavi Sarrià: veus i programació
Paco Costa: guitarra
Escoleta del Cor de l’Eliana: veus a “No s’apaguen les estreles”
Pau Chàfer: piano a “No s’apaguen les estreles”
A “La nit ferida”, Pep Gimeno Botifarra i Ahmed Touzani interpreten “Cant de batre de José Cruañes”, extret del disc De banda i banda del Mediterrani (Temps Records).
A “La cantaora” apareix un fragment de la peça “Han tret una nova moda” (tradicional), interpretada per Joquima Calvo. Procedeix del volum V de la col·lecció Fonoteca de Materials, Generalitat Valenciana, 1986. Cedit per l’Institut Valencià de Cultura.
xavisarria.cat
/ xavisarria
/ xavisarria
/ xavisarria
LLETRA Autodefensa
He après a protegir
el que ella m’explicava
un passat de feliç
un àlbum descolorit
els ulls com sols
somriuen confiats
he après que tot allò
mai més existirà
He après d’aquell xaval
amagat dins de l’iglú
de la caputxa negra
al final de l’autobús
gravant una estrela
al seient de davant
per alçar el vol
en un món massa real
He après que no era un joc
i que havia de plorar
desfogar-me enlloc
de dissimular
a no inventar-me mons
per amagar el passat
i creuar el bosc
de les inseguretats
He après que em fa mal
explicar què em va passar
però que el silenci
m’ha desarmat
tòxics i botxins
ho aprofitaran
per devorar-te quan
els tingues al teu voltant
He après a conviure
amb aquelles ferides
a queixar-me menys
i no comprovar
a sentir-me sol
en un laberint gegant
a pensar en el que vull
i no en el que diran
He après a ser lleial
amb el dolor de l’altre
a compartir converses
misèries i esperances
l’aliment del dia a dia
el misteri del fracàs
tot el que hem perdut
tot el que hem guanyat
He après a assumir el risc
a seguir l’instint
a no calcular
a deixar-me anar
i que quan ho faig
tot cobra sentit
i en un gir inesperat
soc feliç al teu costat
He après que el sol
cremarà fins l’infinit
que el vent salat
tornarà cada matí
que gelarà l’hivern
i escalfarà l’estiu
que no hi ha res més
si tu somrius
Cante una cançó
com un SOS
entre tant soroll
una veu em contesta
apague la pantalla
escolte com batega
tu eres la foguera
que escalfa i crema
He après que no
que no puc sol
que necessite ajuda
que no estic bé
que tard o prompte arriba
una altra recaiguda
que fa fred sense el teu foc
però em queda una espurna un flaix
un reducte d’eixa emoció pura
He après a explorar els racons
mal il·luminats
la cara fosca
del meu cor vandalitzat
a ser com soc
a assumir que no és normal
viure trencat
des que tenia nou anys
He après que
el temps no cura
però madura
i que allà al fons
en la negror profunda
sempre hi ha una alegria
fràgil però fecunda
que fa rebrotar la vida
amb tendresa dia a dia
He après a respirar
i mirar-me cap endins
descobrir les ales
que no sabien eixir.
He après a no pensar tant
i a deixar passar
els núvols intrusos
que m’estaven torturant
He après a assumir el risc
a seguir l’instint
a no calcular
a deixar-me anar
i que quan ho faig
tot cobra sentit
i en un gir inesperat
soc feliç al teu costat
He après que el sol
cremarà fins l’infinit
que el vent salat
tornarà cada matí
que gelarà l’hivern
i escalfarà l’estiu
i que no hi ha res més
si tu somrius
Cante una cançó
com un SOS
entre tant soroll
una veu em contesta
apaga la pantalla
escolta com batega
tu eres la foguera
que m’escalfa i crema
I en un gir inesperat sóc feliç. Gràcies Xavi.
Gràcies per està cançó Xavi 🧡
😍😍😍