XAVI SARRIÀ - Un foc que creix (Causa, 2022)

Поділитися
Вставка
  • Опубліковано 6 кві 2022
  • Cançó inclosa a l'àlbum 'Causa' Xavi Sarrià (2022)
    Tots els serveis d'streaming, CD i precomada vinil a causa.ppf.cat
    Àlbum complet a UA-cam • XAVI SARRIÀ - Causa (à...
    Música i lletra Xavi Sarrià
    Producció: Genís Trani, Xavi Sarrià i Diego Barberà
    Preproducció: Genís Trani, Xavi Sarrià, Diego Barberà i Salva Bolufer “Bolu”
    Mescla: Genís Trani
    Enginyer de gravació: Antoni Laguna
    Enginyer de gravació a Garate Studios: Kaki Arkarazo
    Enginyer de so en directe: Kike Barberà
    Disseny: Joanrojeski estudi creatiu
    Il·lustració de coberta: Helga Ambak
    Revisió dels textos: Roger Sarrià
    Enregistrat a Elefante Studios de València i Garate Studios d’Andoain entre el novembre i el desembre del 2021 excepte “No s’apaguen les estreles” enregistrada per Sam Ferrer a WZ Studios de Borriol, RC Studios de Xàtiva i Full Up Studios de Foios.
    Masteritzat per Alex Psaroudakis a Nova York
    Luis Súller: bateria
    Diego Barberà: baix
    Jota Terranegra: guitarres
    Héctor Peropadre: dolçaina i llaüts
    Daniel Tomàs: teclats
    Genís Trani: programació
    Manu Pardo: trompeta
    Miki Garcia: trombó
    Toni Fort: saxos
    Diego López: percussió mediterrània
    Abel Garcia: llaüts mediterranis
    Anna Millo: veus a “Presagi”, “La nit ferida” i “Música, ràbia i amor”
    Elane: veus a “Causa”
    Sandra Monfort: veus a “La cantaora” i “Balansiya”
    Rafel Arnal: veus a “Balansiya”
    Pep Gimeno Botifarra: veus a “Balansiya”, “La nit ferida” i “No s’apaguen les estreles”
    Ahmed Touzani: violí a
    “La nit ferida”
    Xavi Sarrià: veus i programació
    Paco Costa: guitarra
    Escoleta del Cor de l’Eliana: veus a “No s’apaguen les estreles”
    Pau Chàfer: piano a “No s’apaguen les estreles”
    A “La nit ferida”, Pep Gimeno Botifarra i Ahmed Touzani interpreten “Cant de batre de José Cruañes”, extret del disc De banda i banda del Mediterrani (Temps Records).
    A “La cantaora” apareix un fragment de la peça “Han tret una nova moda” (tradicional), interpretada per Joquima Calvo. Procedeix del volum V de la col·lecció Fonoteca de Materials, Generalitat Valenciana, 1986. Cedit per l’Institut Valencià de Cultura.
    xavisarria.cat
    / xavisarria
    / xavisarria
    / xavisarria
    LLETRA Un foc que creix
    A l’ombria de la serra
    l’aigua fresca ens dona vida
    i sentim que toquem mare
    quan la penya grossa
    ens mira a l’horitzó
    baixa el sol
    i ens besa el front
    Mentre em parles en veu baixa
    la vall ens omple de calma
    i deixem fluir les hores
    lluny del caos que ens ha fet
    sentir-nos sols
    tanque els ulls
    t’escolte el cor
    I naixen estels
    diminuts i brillants
    guies i fars
    d’un país de pobles blancs
    és el correfoc
    de la nostra galàxia
    històries i records
    que guardem com tresors
    Perquè som d’arrels profundes
    i hem après a enfortir-les
    amb les mans, amb el cor
    com abelles i flors
    si et cuides em cuides
    l’equilibri no és esforç
    estem ací, sobrevivim
    i si ens mirem als ulls…
    Sentim
    un foc que creix
    a dins del pit
    si es fa de nit
    dona’m la mà
    mai no cauré
    al teu costat
    al teu costat
    I celebrem
    tot el que som
    i el que vindrà
    si es fa de nit
    dona’m la mà
    mai no cauré
    al teu costat
    Tornem a córrer pel poble
    com quan érem xicotets
    als últims carrers la lloma
    és l’amagatall secret
    una altra nit
    em dones la mà
    i jo somric
    Hem portat unes guitarres
    uns llaüts, unes dolçaines
    i les cançons i rebel·lies
    filles de les valls morisques
    d’on venim
    riem i amb un bufit
    i ens enlairem
    I cantem la granaïna
    com el tio Palero
    riberenques, boleros
    Al Tall, Orxata i ZOO
    que si la nostra història
    l’han prohibit els vencedors
    perviu en l’emoció
    que sentim en les cançons
    La nostra sobirania
    comença amb l’autoestima
    la nostra tradició
    és desafiar la por
    i vivim i cantem
    i ens divertim i entenem
    que sostenint-nos resistim
    i si ens mirem als ulls…
    Sentim
    un foc que creix
    a dins del pit
    si es fa de nit
    dona’m la mà
    mai no cauré
    al teu costat
    al teu costat
    I celebrem
    tot el que som
    i el que vindrà
    si es fa de nit
    dona’m la mà
    mai no cauré
    al teu costat
    al teu costat
    I tornem a capbussar-nos
    al barranc de l’Encantà
    amb l’estiu acaronant-nos
    per la penya Foradà
    i quan l’últim raig
    mossega el Puig Campana
    el Montgó a les mans
    i als teus ulls Aitana
    Al mocador brodat
    ja no hi ha llàgrimes
    les emocions
    ja no són subterrànies
    a dalt de la serra
    hi ha una ermita
    i quan et bese al front
    el Montcabrer ens mira

КОМЕНТАРІ • 17