Mª del Mar Bonet i Marina Rossell - Corrandes - Musical Express 1980

Поділитися
Вставка
  • Опубліковано 19 січ 2023
  • Mª del Mar Bonet i Marina Rossell - Corrandes - Musical Express 1980
    Si voleu ballar corrandes
    us en cantaré deu mil
    que les duc a la butxaca
    enfilades amb un fil.
    Si les trobeu encertades
    que el riure fan esclafir
    no haurem perdut la jornada
    perquè el riure obre camí.
    Qui dirà mai l'aventura
    d'una pera fins al Born?
    Són tants els qui hi guanyen,
    arrenglerats i fent torn!
    Els pagesos que protesten
    tenen tota la raó.
    Dels productes de la terra,
    s'enriqueix algú, i ells no.
    Són gent d'ordre, pel que diuen;
    gent de pau, si els creus a ells;
    però aquells estats on manen
    fan negocis de fusells.
    I la guerra quan esclata
    els qui la van preparar
    amb posat de gata maula
    s'estranyen del pet que fa.
    La rucada dels negocis
    amb metzines mata ocells
    per cada arbre que ens aterren
    se'ns regiren els budells.
    Si deixem que els tècnics duguin
    el carro pel pedregar,
    se'ns vendran per quatre peles
    l'aire i tot de respirar.
    Diu que el petroli escasseja
    que ens queden pocs barrils
    què faran ara pobretes
    les gran multinacionals?
    No hi ha remei sense l'àtom»
    diu la gent que hi té cabals
    i alguns esquerrans s'ho empasten
    els qui són curts de gambals.
    El que tothom ha d'entendre
    perquè el progrés vagi fi
    és que les dones són homes
    però de sexe femení.
    Tots els homes han d'admetre
    bé que els costi de capir,
    que els homes són unes dones
    però de sexe masculí.
    Qui la dóna, no la dóna.
    La tenim, la llibertat,
    des del dia que vam néixer,
    i tots temps en fa costat.
    Qui la nega, l'arrabassa.
    Arrabassar-la és un crim.
    I és una impertinència
    donar-nos el que tenim.
    No tornaran els anys grisos
    que tot un poble, cap cot,
    s'empassava la saliva
    sense gosar dir cap mot.
    Llibertat és alegria,
    que rigui i canti qui vol.
    La grisor mai més no ens tapi
    la llum esclatant del sol
    Catalunya, Catalunya,
    ara que t'has desvetllat
    i t'has retrobat sencera
    des del camp fins a ciutat.
    No deixis que t'entrebanquin
    pel camí que t'has triat,
    que cap manaire et retalli
    els espais de llibertat.

КОМЕНТАРІ • 1