La forza del destino a la webcam de Ramon Gener CAT (2012-13)

Verdi fa que l'impossible esdevingui obra mestra
Només el talent d'un mestre com Verdi pot transformar un argument enrevessat, farcit de tòpics de l'escola romàntica espanyola, en una òpera que és la quinta essència de l'òpera italiana del segle XIX. Un miracle musical.
La forza del destino és una òpera de maduresa de Verdi (estrenada a Sant Petersburg el 1862), basada en el drama homònim d'Ángel Pérez de Saavedra, duc de Rivas, aleshores el més famós dels dramaturgs romàntics espanyols, amb llibret de F. M. Piave (revisat per a la versió definitiva de 1869 per Ghislanzoni). La trama narra els dissortats amors de Leonora, filla del marquès de Calatrava, i Don Álvaro, descendent de la família reial inca. Escenes de gran lirisme i refinament alternen amb passatges còmics i satírics.
Òpera en quatre actes. Llibret de Francesco Maria Piave, basat en el drama castellà Don Álvaro o La fuerza del sino (1835) d'Ángel de Saavedra, duc de Rivas; amb una escena del Wallensteins Lager de Friedrich von Schiller. Música de Giuseppe Verdi. Estrenada el 10 de novembre de 1862 al Teatre Imperial de Sant Petersburg. Estrena de la versió revisada, el 27 de febrer de 1869 al Teatro alla Scala de Milà. Estrenada -en la segona versió de l'òpera- al Gran Teatre del Liceu el 21 de desembre de 1872.