Capítol 3. La història de la "tarda" i el "vespre"
Вставка
- Опубліковано 8 вер 2020
- "Tarda" és un castellanisme. Però és un castellanisme normatiu! I com en dèiem abans? Quines altres formes hi ha per dir "tarda"?
📷 Instagram: @filologa_de_guardia
📲 TikTok: @filologa_de_guardia
✉ Adreça electrònica: cosessobreelcatala@gmail.com
També existeixen els mots «horabaixa» i «capvespre», que es fan servir molt, al manco a Mallorca.
Bona feina!
Gràcies!
@@filologa_de_guardia a tu. Enhorabona, de veres!
Sí, a València diem 'vesprà'. És més, els meus avis deien 'esprà' XD
M'agrada molt el teu treball, i els xiquets els encanta (soc professor)
Una abraçada!
Al PV utilitzem, a banda de gratis, el terme "debades" (pronunciat "debaes") per a referir-nos a que alguna cosa és de franc.
Hola! Jo sóc de la província d'Alacant i diem "bona vesprada", sí :)
Vesprà o Asprà de tota la vida ;)
A mi m'agrada molt com ho diuen a Mallorca (no sé si a les altres illes també ho diuen 🤷🏻♂️): "horabaixa". Jo he sentit dir-ho amb el sentit de "tarda" entès con espai de temps entre l'hora de dinar i el vespre. Però ara ho he cercat al DIEC2 i ho defineix com a "capvespre"... 🤔
Súper v(er)itat! 'Vesprada' pronunciat 'vespra(d)a' i fins i tot '(v)espra(d)a'. Però com que comença per 'e' perquè ens hem menjat la 'v' en la meua zona pronunciem 'asprà' 😅 al nord del País Valencià diuen 'tarde' amb una clara E com al català occidental, castellanisme.
Al país valencià de 15:00 a 20:00 hores es vesprá i fins les 22:00 "a poqueta nit".
Molt interessant! Gràcies!
Ep! Els calcs no són mai una bona solució. De fet, és millor mantenir l'estrangerisme, perquè almenys no queda dissimulat. El lèxic només és la forma que prenen les idees que hi ha darrere. Fabra explicava que al segle XIX el "cuyo" castellà s'havia normalitzat molt en l'escrit, i que la solució que alguns havien trobat era substituir-lo sempre per "qual" o "quin" ("El noi de qual/quin pare t'he parlat"), però que això no solucionava el problema de fons: una estructura aliena a la llengua. Renormalitzar la forma genuïna del català antic ("el ... del qual") costava més, perquè l'estructura canvia ("El noi el pare del qual t'he parlat"), però era l'única solució acceptable. Aquí el text: El català escrit, supeditat al castellà, calcant-ne servilment totes les construccions, necessitava un mot que traduís el "cuyo" castellà. Així, hom féu significar "cuyo" al relatiu "qual", i una frase com "Una sala cuyas ventanas dan a la plaza...", pogué ésser traduïda literalment: "Una sala quals finestres donen a la plaça..." Això era molt més còmode que recórrer a la construcció antiga, massa allunyada de la castellana: "Una sala les finestres de la qual donen a la plaça..." Ja s'ha avançat molt en el restabliment de la construcció catalana "el... del qual"; però encara hi ha molts que prefereixen "qual", si no prefereixen "quin", que també ha estat molt en voga com a traducció del "cuyo" castellà. L'aversió que molts sentien i que alguns encara senten envers aquella perífrasi és perfectament explicable donat que la gent nostra, llegint i escrivint quasi exclusivament el castellà, no pot sinó amb gran dificultat deseixir-se dels motlles castellans. Per això l'únic mitjà de combatre aquell sentiment provincià ha d'ésser la lectura assídua dels nostres autors medievals, on es troben tan bells exemples de la perífrasi "el... del qual". «La paciència e amor conjugal de Griselda, la història de la qual fo per mi del llatí en nostre vulgar transportada, callaré...», B. Metge. «... la ofensa és stada feta al senyor capità, sots la fe del qual ma vida reposava», Tirant lo Blanch. «... seria no ésser Déu, sens ésser del qual tot quant és seria debades», R. Llull. «Mas nostre senyor Deu, volent girar aquest goig en dolor, presé (prengué) lo dit infant..., lo qual ja haguem fet batejar..., de la mort del qual, sens comparació, muntà més lo dol e la ira que hagueren les nostres gents que no lo goig que dabans havien haut (hagut) per lo seu neximent», Crón. de 25 Pere III.
Al nord del País Valencià diem "tarde", los altres valencians diuen "vesprada" (pronunciat "vesprà").
Gràcies!
pensaaaa!!!
Molt bon vídeo. M'he aferrat molt a n'es teus vídeos darrerament i ho compar tot amb com xerram a Mallorca jaja.
Voldria afegir:
A Mallorca feim servir "vespre" per referir-mos a sa "nit". A lo que es catalans l'hi deis "tarda", noltros l'hi deim "horabaixa". Ossigui a Mallorca s'horabaixa el feim pervir per lo que es catalans hi diuen tarda i vespre, però es notro vespre és sa vostra nit. Domés solem dir "nit" quan deim "Bona nit".😂
Hola!! Ací a la comarca de la ribera del xúquer, diguem vesprà. I també he sentit dir asprà, sobretot quan algú està queixant-se cansat del matí de feina que ha tingut. “Ancà em queda l’asprà”
Molt interessant! Gràcies!!!
La veritat és que jo sempre he dit "Bon dia" tot el dia, el problema es que molta gent per la tarda em vol corregir i et diu que has de dir "Bona tarda".
Que per cert en castellà es una incoherencia dir Buenas tardes i al matí dir "Buenos Días" en comptes de "Buenas mañanas" (però son coses dels idiomes)
També hi ha gent que diu que "vespre" en castellà es "atardecer" però en realitat jo penso que quadra més amb el terme "capvespre".
👏
👏👏👏👏
Els meus pares de l'endoll en deien l'enxufa. 😀
Els mallorquins deim capvespre per la “tarda”
Respecte del minut 4:20, també podríem fer servir l'expressió "tenir padrins". Té bons padrins: ha aconseguit la feina sense fer res.
El problema que trobo a la solució "endollar" en el sentit metafòric és que és un calc literal del castellà al cap i a la fi. Com "menys mal".
Merciii!
@@lletraferint Poder sí... tens raó.
Espera i a la zona apitxada també pots sentir esprà > vesprà > vesprada.
Excuse me 🤭🤪🤪
Passa igual amb la paraula "destral" > '(d)estral' > 'astral'. I gastem el verb "destralejar" pronunciat "astraletxar" quan algú discuteix fortament i brama com un animal per discutir.
Que guai! No ho sabia pas!
Ja ja ja, fa poc vaig fer un comentari al vídeo on duis que tarda es un castellanisme, i dic que vesprada o vesprà els utilitzem al PV, i ara em trobe aquest vídeo! I es que son de fa 3 anys, estos comentaris són del 2023. Per arredonir-ho, diguem la vespra, com al dia anterior.
domcs, en "valencià" continuem dient "vesprà" amb pèrdua dialectal de la "d" intervocàlica "vespra(d)a" en paraules acabades en "ada/ades" també se'n dóna aquest fenòmen en paraules com "ca(d)ira" o "mala(d)issa" esdevenint-se'n en "caïra i malaïssa"
sí, al país valencià diem vesprada o vesprà. vespre és més estrany de sentir, i tarda no ho diu ningú
A València diem debades com a sinònim de gratis
Jo dic bon dia o bona nit
trobo q les explicacions que hi donas ,les fas molt ràpid i no en dona temps per llegir-les