Homenatge a Antoni Desvalls i als defensors de 1714

Coincidint amb els actes commemoratius de l’Any Desvalls promoguts pel Govern de Catalunya arreu de Catalunya, el dimarts 10 de setembre es va celebrar a l’Auditori Josep Irla de Girona un homenatge organitzat pel president Quim Torra. Aquest fou el tercer reconeixement que el president Torra feia a Girona d’ençà que hi va establir la seva oficina d’expresident. L'any 2021 va organitzar un Homenatge al president Barrera, l'any 2022 un Homenatge Nacional a Patrícia Gabancho i, el 2024, l’Homenatge a Antoni Desvalls, que es feia extensiu també a tots els homes i dones que van defensar les llibertats de la nació catalana durant la guerra de Successió. Tots tres actes han tingut en comú que han servit també per a commemorar la Diada Nacional de Catalunya i d’inici del nou curs polític.
Antoni Desvalls i de Vergós, nascut al castell del Poal el 21 de febrer de 1666, va ser un militar català, austriacista, que va destacar sobretot pel seu paper durant la guerra de Successió. A l’ombra de personatges més coneguts com Antoni de Villarroel, Rafael Casanova o el general Josep Moragues, associats indissolublement en l’imaginari popular a la resistència heroica de Barcelona enfront dels exèrcits franco-castellans, la figura de Desvalls constitueix el paradigma de la noblesa catalana del moment, entregada a la carrera militar i que tants bons comandaments donà a les forces catalanes al servei de Carles III.
Una noblesa compromesa amb la causa catalana fins a l’extrem de jugar-se el patrimoni i la vida per defensar els drets, les llibertats i les institucions de Catalunya. Convençuts que el model absolutista que volia imposar Felip V perjudicava els seus interessos i els de tot el país, van apostar fermament per Carles III d’Àustria, fins al punt que molts d’ells van haver de marxar a l’exili després de la caiguda de Barcelona l’Onze de Setembre de 1714, i van veure embargats els seus béns i els privilegis nobiliaris revocats. Prova irrefutable que el seu compromís no era per interès pecuniari, sinó fruit d’un patriotisme de pedra picada basat en la defensa de la pàtria, els furs i el rei.
L’eix central de l’homenatge era una conversa entre el comissari de l’Any Desvalls, Marc Clotet, i el president Quim Torra, per repassar la trajectòria i la importància del personatge, però l’acte també comptà amb diverses col·laboracions musicals. La primera fou a càrrec del cornamusaire i flabiolaire osonenc Ramon Redorta, que va prèviament havia rebut els assistents a l’acte ambientat l’entrada a l’Auditori amb peces com la Balanguera o la Muixeranga, entre d’altres, i vestit per a l’ocasió amb la indumentària pròpia dels miquelets, que es llueix en molts actes de recreació històrica. Ja a dins l’auditori, el músic interpretà amb flabiol i tambor, dues tonades pròpies de l’època, que van ser la popular cançó d’Els Tres tambors i la Marxa de les Reials Guàrdies Imperials de Catalunya, que és una marxa austriacista de la guerra de Successió. En acabat, pujà a l’escenari l’empordanesa establerta a Girona, Gemma Pla, que cantà la cançó popular Plany.
Després d’aquesta introducció musical i poètica, pujaren a la palestra el comissari de l’Any Desvalls, el manresà Marc Clotet, i el president Quim Torra, que compartiren amb el nombrós públic que omplia la sala una conversa que girà entorn el paper que tingué Antoni Desvalls a la guerra de Successió.
L’acte acabà amb un últim toc musical, a càrrec del Cor Maragall de Girona que, sota el mestratge de la directora, Sara Pujolràs, interpretà dues cançons del repertori tradicional i popular català, com són La cançó de beure i La presó de Lleida. Finalment, l’acte es va cloure amb el cant de l’Himne Nacional de Catalunya, Els Segadors, per part de tots els assistents a peu dret.