XAVI SARRIÀ - Ànimes navegables (videoclip oficial)

Поділитися
Вставка
  • Опубліковано 15 лют 2018
  • Cançó inclosa en l'àlbum "Amb l'esperança entre les dents" (Propaganda pel fet! 2017)
    SPOTIFY goo.gl/LmKkaD
    UA-cam goo.gl/qHhe3m
    iTUNES goo.gl/FwxxQz
    -------------------------
    En homenatge a les 500.000 persones que van travessar Pirineus entre el gener i febrer del 1939 fugint de la repressió franquista.
    --------------------------
    Un videoclip de Terral Studio (terralstudio.com)
    Direcció: Cristóbal Quesada
    Idea original: Xavi Sarrià
    Actor: Pau Poch
    Vestuari: Manar Taljo
    Drone: Arnau Espejo
    Escenografia: Esfèric
    El cor de fusta és una creació d'Esfèric (www.esferic.cat) amb disseny de Daniel Tomàs (danieltomasmarquina.com) i i basat en un logo d'Ube Efe (ubeefe.weebly.com).
    El poema inicial és 'Corrandes d'exili' de Pere Quart recitat per ell mateix al I Festival Popular de Poesia Catalana celebrat a Barcelona l'any 1970.
    Enregistrat el febrer del 2018 entre Camprodon i Sant Joan de les Abadeses.
    Agraïments:
    Daniel Tomàs, David Segarra, Martí Albesa, Carles 'Litus' Tenesa, Casa rural Janpere, Pau Poch, Arnau Espejo, Cristóbal Quesada i Manar Taljo.
    www.xavisarrià.cat
    www.ppf.cat
    ----
    LYRICS
    Vam escapar amb la nit a les butxaques
    paisatges ocres el primer sol a les cares
    fugint de casa amb les mirades foradades
    tractant de refugiar-nos més enllà de les muntanyes
    Vam trobar un lloc on protegir les esperances
    llavis tallats les paraules cansades
    les flames baixes cremaven els nostres marges
    penjaven les promeses entre les branques trencades
    Vam batallar per començar a sentir-nos lliures
    cada vegada que ens tornava un cru somriure
    cosint ferides sota les robes humides
    rosegant un tros de pa i unes olives partides
    Vam tancar els ulls sota el cel cobert d’estreles
    el vent gelat eixugava llàgrimes velles
    un bosc callat el cel immens negre i morat
    i el teu foc que escalfava el meu cor esgotat
    Vam somiar amb la lluna cavant riberes
    als pits oberts de les nostres vides enceses
    guiant la fúria que ens brollava imparable
    i feia dels nostres cossos ànimes navegables
    Vam despertar bruts i amagats enmig de l’alba
    m’acariciaves els cabells molls de rosada
    i mig adormida em repeties en veu baixa
    el meu cor és ta casa, el meu cor és ta casa
    Vam trobar el mar pels camins que eviten pobles
    bancals de pedres que baixen des de les llomes
    sendes trencades quatre pins entre les roques
    una platja daurada on vam soterrar les hores
    Vam caminar amb el fred tallant les galtes
    una llum pàl·lida ens seguia a totes bandes
    penya-segats mossegats per les ventades
    la sal enramada a les àncores llunyanes
    Vam desitjar capgirar el cel sobre les aigües
    construir un món sense fronteres ni gàbies
    trencar cadenes ser nosaltres les cisalles
    alliberar les penes amb crits com punyalades
    Vam caure morts com el sol de la vesprada
    arrecerats en una cova foradada
    una foguera una frase esculpida
    hui és el primer dia de la nostra vida
    ACORDS:
    Do/MIm/Lam/Sol
    ----
    Xavi Sarrià és un escriptor i músic valencià, cantant i guitarrista. Va formar part d'Obrint Pas.
    #xavisarria

КОМЕНТАРІ • 46