En clau de vents - SÚLIAR: ESCENA MORISCA (1945) - Bartomeu Oliver i Martí (1894 - 1988)

Поділитися
Вставка
  • Опубліковано 22 жов 2024
  • Súliar: escena morisca (1945) de Bartomeu Oliver i Martí (1894 - 1988). Interpretada per la Banda de Música de la Federació Balear de Bandes de Música, dirigida per Pere Siquier Pons.
    Súliar: escena morisca (1945) de Bartomeu Oliver i Martí (1894 - 1988). Interpretada per la Banda de Música de la Federación Balear de Bandas de Música, dirigida por Pere Siquier Pons.
    GRACIAS POR COMPARTIR MÚSICA DE BANDA♫...
    SUSCRÍBETE 🖥️📱: / @enclaudeventsregistre...
    SÍGUENOS EN INSTAGRAM 📱: www.instagram....
    EL CANAL ESPECIALIZADO EN MÚSICA HISTÓRICA DE BANDA...🎼♫

КОМЕНТАРІ • 1

  • @Enclaudeventsregistressonors
    @Enclaudeventsregistressonors  8 місяців тому +1

    Segons Joan Company, Bartomeu Oliver és un dels músics mallorquins injústament oblidats, per ser un individu més adelantat I modern que el seu entorn.
    Súliar és el topònim de Sóller, en aràbic “la vall d’or”. En la Mallorca islàmica va ser un indret on es corneava a la vinya.
    En paraules del propi Oliver, “la nostra Música pot considerar-se com una de les més riques d’Espanya en harmonies per la raresa dels seus tons Gregorians i també per la gran relació amb la música moruna, cosa molt natural ja que els àrabs van deixar en aquesta illa la la llavor de la que avuí és la nostra música. ””Súliar: escena morisca”, és una composició programàtica que consta de dos números ininterrromputs: “Perfums d’haren” i “Festí de Pasqua”. “Perfums d’harén” comença amb un diàleg entre el corn anglès i la flauta travessera. La música va fent-se poc a poc més lluminosa conforme avança i ens recorda, en un moment donat, al Bolero de Ravel, influx inevitable de la formació a França del nostre compositor. Intercala moments de caràcter militar amb altres més ídilics on dialoguen de nou el corn anglès i el clarinet. Un toc de gong dóna el tret d’eixida al “Festí de la Pasqua”. De nou, la instrumentació orientalista i festiva denota la fascinació per la música exòtica d’Oliver amb la utilització de L’Escala hispanoàrab i els intervals de 2a augmentada.