JACINT VERDAGUER: MUNTANYES DEL CANIGÓ

MUNTANYES DEL CANIGÓ
Muntanyes del Canigó
fresques són i regalades,
més que més ara a l'estiu
que les aigües són gelades.
Tres mesos hi sóc estat
sens veure persona nada
sinó un trist rossinyolet
que nit i dia cantava;
mes ara em penso que és mort,
tres dies ha que no canta.
M'ha vingut enyorament
i una cruel mala gana.
Ningú no m'entén el mal,
ningú coneix el que em mata,
sinó una nina que hi ha
que és la meva enamorada.
Un dia jo l'encontrí,
l'encontrí a punta d'alba;
al torrent de Sant Martí
l'encontrí que ensabonava.
Jo li don el Déu-te-guard,
paraula no m'ha tornada;
jo que li torno a donar
i ella calla altra vegada.
- Jo no sé amb què compara't,
amb el vent o amb la gelada;
te compararé amb el vent,
que cada hora fa mudança:
al dematí vent serè,
a les onze marinada,
a migdia vent de dalt
i a la tarda tramuntana.
Mossèn Cinto Verdaguer
#EsteVirusLoParamosUnidos
#Quédateencasa

[@TrueCobber]

Gracies per compartir i poguer recordar paraules per a molts oblidadas. Gracies Mossen Verdaguer

[@mariamarymay3149]

Gràcies pel teu comentari i per les teves sentides paraules cap a Jacint Verdaguer, un dels millors poetes en llengua catalana que hem tingut. Una abraçada.