Cotiella pel circ d'Armeña
Вставка
- Опубліковано 23 сер 2024
- ca.wikiloc.com...
Ascensió a un dels cims mol atractius i singulars de la zona Pirinenca. Integrat en el Prepirineu, del qual és el seu punt més alt, i amb una privilegiada situació ofereix quan la visibilitat ho permet, unes excepcionals panoràmiques de les principals elevacions pirinenques, i de les serres i valls del seu entorn (Ésera, Cinca, Chistau...).
La ruta comença en un petit eixamplament on podrem deixar el cotxe a 1500 metres d'alçada, en el punt on acaba una pista de 4 km que cal prendre a l'entrada de Barbaruens, que puja en direcció al refugi d'Armeña. Des del punt de partida un boscós camí fressat que travessa diversos torrents que baixen dels contraforts de la Punta Reduno ens portarà a laColladeta de Armeña, en una àmplia praderia des d'on ja veurem bona part de la cresta d'Armeña, el refugi i la fondalada de l'ibon d'Armeña per sota nostre.
Baixant tot seguit des de la collada arribarem al petit ibon d'Armeña, en un bonic i frondós paratge de pi negre i praderia que contrasta amb les verticals parets dels contraforts de la Punta Reduno que el flanquegen pel sud.
Seguint l'evident camí arribarem al refugi obert d'Armeña, on confluirem amb el GR-15 que puja de Barbaruens (el refugi té capacitat per a unes 25 persones comptant amb el pis superior), situat a l'entrada de l'espectacular circo de Armeña (un circ en forma d'U delimitat pel Picollosa i la Punta Reduno en els seus extrems, farcit de simes i dolines produïdes per la morfologia calcària del terreny.
Girant en sentit sud-oest des del refugi ens endinsarem en el circ de Armeña, on aviat apareixerà als nostres ulls l'escarpat vessant est del Cotiella, en la prolongació de la cresta de Armeña, així com el Collado de Cotiella a la seva esquerra, punt clau de l'ascensió, cap on ens dirigim evitant la major part de la feixuga pedrera per terreny ben fitat (atenció a les fites perquè en alguns trams el corriol es desdibuixa) i remuntant el circ per diferents promontoris, amb l'àmplia fondalada perforada de clots i simes de El Llenero a la nostra esquerra.
Arribats a la part final de l'ascensió pel circ haurem de remuntar una penosa i inestable pedrera que ens portarà a la base del Collado de Cotiella, la veritat es que pensàvem que seria pitjor.
Arribem a la base del Collado de Cotiella on s'hi puja fent una curta grimpada que, tot i no ser complicada, demana atenció sobretot en la part més alta, amb pedra solta.
Des del Collado de Cotiella s'obren àmplies panoràmiques cap als barrancs de Cotiella i las Neiss, amb el Cotiella cap al nord i la Colladeta de las Neiss, el nostre següent objectiu, cap a l'oest (es pot optar també per ascendir directament al Cotiella seguint la cresta, però en aquest cas caldrà superant alguns passos complicats per terreny descompost). Flanquejant en el nostre cas el vessant sud del Cotiella per terreny força inclinat.
Ens haurem d'ajudar de les mans en algun punt i arribem a la Colladeta de las Neiss, des d'on només caldrà remuntar cap al nord-est la línea carenera per terreny costerut, pedregós i fitat per assolir l'ampli cim del Cotiella.
El Cotiella de 2.912 metres es una autèntica i privilegiada balconada del Pirineu Axial val la pena entretenir-se per apreciar en tota la seva amplitud les excepcionals panoràmiques que s'hi poden albirar.
La pujada pel circ d'Armeña aporta, a més, altres interessants al•licients: les simes i dolines de la zona del LLenero d'origen càrstic; les espectaculars, abruptes i dessolades formes dels cims de la cresta d'Armeña (Punta de Armeña, las Coronas, Picollosa...) que contrasten amb el paisatge boscós i exuberant de la pujada fins al circ... Un itinerari exigent sense gaires dificultats tècniques, tot i la curta grimpada al collado de Cotiella, on caldrà prestar atenció, i el fort pendent del flanqueig des del Collado de Cotiella fins a la Colladeta de les Neiss.
Una gran muntanya, felicitats!!!!!
Avui 10 de juliol aquí a Manresa amb una calorada terrible, tot dinant m'ha sonat l'avís d'un nou vídeo de Berguedans. No he fet ni postres; m'he repanxingat al sofà, he conectat el telèfon mòvil a la pantalla de televisió, he fotut l'aire condicionat i un ventilador al cul i vinga, a veure com la Lourdes i en Josep fan de les seves triscant per muntanyes i valls.
Magnífica la seva ascensió al Cotiella, que com tots els seus vídeos, no deceben mai. Després m'he quedat endormiscat i he somiat que també pujava a boniques muntanyes.
Per pics i. Muntanyes que no quedi