EL DARRER ERMITÀ
Вставка
- Опубліковано 15 вер 2024
- La perla, titulada ‘El darrer ermità’, conta la història del darrer eremita que va habitar l’ermita de Betlem, a Artà.
Ho fa en primera persona i presenta l’últim balanç abans d'abandonar aquell monestir l’any 2010, després d’haver-hi arribat els primers moradors el 1805…
De bell principi, diu així: ‘Avui, quan admir, per última vegada, aquests paratges… de la vella alqueria de Benialgorfa, se m’ennigulen els ulls per les llàgrimes i els records…
Tots em coneixeu com s’ermità Pau, encara que el meu nom sia Antoni de Sant Pau…
He passat més de quaranta anys dins aquests rafals de Betlem… Aquests paisatges han constituït el meu pare espiritual…’
Aquesta és la història, aquests són els fets, vosaltres triareu el camí per on ha de trascorre ‘El so del silenci’…
Com diu el seu nom, es tracta d’una perla que vol ajudar la meditació, la reflexió, la contemplació, a centrar i concentrar el camí de la recerca de la naturalessa essencial.
Alhora, ens fa el prec de salvaguardar l'ermita de Betlem i la seva font d'energia espiritual...
Que hermós !!
Excel·lent!!!
Gracies Gaspar. Salut!
Les imatges amb la narració són genials. Tot plegat, però, la mística, la humilitat i el Pare Nostre en Arameu, fan d'aquesta terra eremítica esdevingui plena de sentiment i espiritualitat de la qual, l'ànima de l'home creix cada dia una mica més. La contemplació d'aquestes terres fan que una pregària per la vida harmonitzi amb l'entorn sagrat i especial.
Tot plegat, en Gaspar ha aconseguit traspuar aquesta bellesa artanenca i de tota Mallorca en uns paratges místics i força espirituals que just s'han d'escoltar amb silenci i esbrinar-ne l'embruix entre aquesta narrativa i la música cantada que causa, vulguis no vulguis, un paratge únic, ancestral, que s'ha sabut servar verjo. La fonética narradora d'en Gaspar, agafa una rítmica en especial amb l'accentuació en els seus dos aspectes: la obligatòria i la lliure. Si s'escolta com s'ha d'escoltar, ens sentirem fermats per l'agradable eufonia del narrador i el paisatge amb un vocables més bells de la nostra parla, de la nostre llengua.
Gràcies Toni per fer camí plegats, adés a prop, adés de més lluny, però sempre plegats🙏
Moltes gràcies, preciós ♥️
La gratitud, Josep, sempre ve ansa per ansa... Una abraçadassa 🙏
Quanta saviesa!! Gràcies!!
Gràcies Carles, sovint pens que bescanviaria els pocs grams de saviesa per un grum d'humilitat... Salut i abraçada forta 🙏
M'ha encantat!
Moltes gràcies, Teresa. Una abraçada!!
Una altra per voltros.
Una vegada més Gaspar has aconseguit deixar-me sense paraules i reflexionar una bona estona. Amo el pas dels anys de cada vegada em sento mês a prop d'aquesta forma des percebre les coses que m'envolten i de sentir-les amb molta intensitat. ENHORABONA per la teva tasca i gràcies sinceres per compartir-la amb tots nosaltres. Em quedo amb aquestes reflexions: "La saviesa agrada de l'aïllament, estima la solitut. Dins la solitut més absoluta hi ha el proïsme i la pau. La nostra vida amb el pas dels dies i dels anys necessita equilibri per damunt de tot. Em trec el capell al davant d'aquesta admirable persona i dels seus coneixaments i ensenyances. Som na Bel Rosselló però vieg que surt el perfil de la meva filla je je je
Estimada Bel, mare i filla fan u en la vida i en l'amor a les petites coses... Sempre record les paraules de la mestra que'ns diu 'lo extraordinari està dins lo ordinari'... Vet ací el tresor que totes i tots tenim al nostre abast... Una abraçadassa ben forta i agraïda ❤️
@@elsodelsilenci8292 Gràcies Gaspar, per aquest regal de silenci, de reflexió profunda; talment un oasi enmig d'aquest ermàs que ens envolta de renou i frisor, per no anar enlloc, de golafraria de doblers i del tenir, més que del ser. Aquest vida monàstica es un contrapunt a tot el que passa a Mallorca fa massa anys. Ja no sentim el silenci. Tot es renou, cotxes, música cridanera, menjar i beure sense assaborir, ni temps per païr, ni per gaudir d'un espai i temps que ens ha estat deixat i sembla que és nostre de tota la vida. Moltes gracies per la gratuïtat.
@@astorat5386 estimat, em dol tant com a tu, o com a tots, aquest status quo que es dóna a casa nostra i arreu del món, gairebé... I, pens que si volem fer un pas essencial per capgirar la situació d'estrés i d'accelerament, de consumisme i d'hedonisme, ens convé canviar nosaltres mateixos. Pens, reiter. Amb tot, he d'agrair-te les teves paraules, sàvies i assenyades, agraïdes i oportunes... Salut i bons jorns!
M´has fet tenir records de la meva infància, sàvies paraules que surten del teu gran cor, imatges captivadores...
Gràcies infinites Carla... El teu comentari té les ales gegantines per fer-nos volar alt i amunt... 🙏
Precioses imatges i text que em serenen. Agraïment
Ohhhh amic Miquel, sempre és un goig trobar-te, sia on sia! 🙏
Molt especial
Moltes gràcies 🌹
🥰👌🏼
Gracias por esta reflexión cargada de metáfora nunca más oportuna.
I ❤️ you too... Una abraçadassa 🙏
@@carlosmatesanz7913 ohhh amic estimat de les arts i les ciències humanes... Gràcies per ésser-hi 🙏
Quan necessit trobar respostes, faig a peu el camí entre el Coll des pescadors i la Font de na Bernadeta. Preferiblement a l'hivern, a primera hora del matí o al capvespre. No hi ha cap altre lloc comparable a aquest.
Només fa 11 anys...
Siiii, sembla una eternitat 🙏