MIQUÈLA E LEI CHAPACANS - Alfonsina e la mar
Вставка
- Опубліковано 8 лют 2025
- Paroles :
sus la blanca arena que calinha la mar
tornara jamai la piada de ton pas
un camin solitari de pena e de silenci ven
fin qu'a l'aiga pregonda
camin solitari de dolors mudas que ven
finqu'a l'escuma.
Dieu sap quina crenta t'acompanhava,
quant, de dolors novas as degut escondre
per t'alongar qui, berçada per lei cants
dei cacalausas marinas
la canson que canton au fons escur de la mar
lei coquilhages
te'n vas Alfonsina amie ta solituda,
qu'un poema nou siàs anat cercar,
una vote antica de vent e de sau
t'a empurat l'arma, e sias enmascada
e te'n vas, coma dins un sòmi,
Dormir, Alfonsina, vestida de mar
cinc sirenetas te menaran per de camins
d'algas e de corau, e de fosforescents chivaus-marins
faran un rondeu per tu. Puei lei estajants
de la mar granda vendra festejar ambe tu.
Amossa lo lum, maire, laissa-me
laissa-me te dise, que dorme en patz
E se eu venia, diga - ie jamai que siàu aqui
diga - ie que siau partit.
E se eu venia, diga - ie jamai que siàu'qui,
qu'Alfonsina jamais tronara.
a ramirez.f.luna.revirat per Miquela.
cant : Sophie Millereau