MIQUÈLA E LEI CHAPACANS - Alfonsina e la mar

Поділитися
Вставка
  • Опубліковано 8 лют 2025
  • Paroles :
    sus la blanca arena que calinha la mar
    tornara jamai la piada de ton pas
    un camin solitari de pena e de silenci ven
    fin qu'a l'aiga pregonda
    camin solitari de dolors mudas que ven
    finqu'a l'escuma.
    Dieu sap quina crenta t'acompanhava,
    quant, de dolors novas as degut escondre
    per t'alongar qui, berçada per lei cants
    dei cacalausas marinas
    la canson que canton au fons escur de la mar
    lei coquilhages
    te'n vas Alfonsina amie ta solituda,
    qu'un poema nou siàs anat cercar,
    una vote antica de vent e de sau
    t'a empurat l'arma, e sias enmascada
    e te'n vas, coma dins un sòmi,
    Dormir, Alfonsina, vestida de mar
    cinc sirenetas te menaran per de camins
    d'algas e de corau, e de fosforescents chivaus-marins
    faran un rondeu per tu. Puei lei estajants
    de la mar granda vendra festejar ambe tu.
    Amossa lo lum, maire, laissa-me
    laissa-me te dise, que dorme en patz
    E se eu venia, diga - ie jamai que siàu aqui
    diga - ie que siau partit.
    E se eu venia, diga - ie jamai que siàu'qui,
    qu'Alfonsina jamais tronara.
    a ramirez.f.luna.revirat per Miquela.
    cant : Sophie Millereau

КОМЕНТАРІ •