Cicle Cuinem [i mengem] la història. La civilització del vi. 2022-2023

El vi és tan una qüestió de semàntica, de paraules precises per trobar la metàfora escaient, com de gust, aroma i textura. El vi demana, primer, silenci, pausa i expectativa. Però, després, hipèrbole, emoció i sentiment. El vi es beu, però també es diu. I quan, amb el vi, entra en joc el menjar, hi busquem equivalències, però també oxímorons. El vi és ciència i, al mateix temps, ritual. El vi és una civilització.
Tot comença amb la domesticació d’una varietat gairebé mítica, la vitis vinifera. Però amb la barreja d’aquesta amb d’altres espècies del mateix gènere, i amb la mà de l’home, la tècnica, i amb la feina de la natura, del sol i del sòl, i amb el pas del temps, arribem a la complexitat d’avui. Varietats que s’han barrejat, creant-ne de noves i consolidant-se allà on van néixer, i varietats que han migrat i s’han establert en llocs allunyats i han adquirit noves propietats, en consonància amb el nou terroir.
El curs d’enguany és especialment llarg perquè ens endinsarem a un món de gran complexitat des de quatre punts de vista. Parlarem de la història del vi, que comença, de fet, més enllà de la vitis vinífera, ja que sabem que la fermentació espontània de la fruita, i el seu consum, ve de molt més lluny. Així, veurem el seu paper en les diferents civilitzacions, tant des d’un punt de vista cultural com econòmic i social. Per altra banda, volem adquirir prou coneixements per poder parlar amb propietat del vi que bevem. Per això ens explicaran els processos humans, des del cep a la bodega i d’aquesta a la taula. Vinificació, varietats de raïm, processos químics, formes de distribució, grans zones productores, el paper dels enòlegs i el dels sommeliers, els tipus de vins, les tècniques de tast i tot i allò que forma part intrínseca del món del vi. Però el vi sovint comparteix taula amb el menjar. En aquest sentit, parlarem de la cuina del vi, i la cuinarem i ens la menjarem, però també reflexionarem sobre la necessitat d’acord o d’harmonització o d’associació o de maridatge, digueu-ne com us sembli, entre un i l’altre. I, en aquest sentit, tornant al món de les paraules, buscarem equivalències, però, seguit els ensenyaments de Ferran Centelles, també ens atrauran les dissonàncies.
Una última manera d’enfrontar-nos al món del vi serà coma essers humans diversos que som. Un dilluns de cada mes, entre octubre i maig, convidarem algú que ens aporti la seva mirada particular (i també ens portarà un vi que sigui del seu gust). Així, ens aproparem al vi des de les consideracions i el món propi d’un antropòleg, d’una científica, d’una comensal, d’un expert en religions, d’una poeta, d’una feminista, d’una experta en art i d’un investigador del món audiovisual. I podríem continuar, si tinguéssim més dilluns, perquè el vi és i ha estat sempre una beguda cultural.
Tornem a cuinar i a menjar-nos la història, però enguany, també ens la beurem.