Taula rodona sobre empadronament (19/09/2023)

PRESENTACIÓ
L'empadronament és un dret de totes les persones que viuen en un municipi, ja que és la porta d'entrada a altres drets reconeguts, com ara l'educació o la salut.
No estar inscrita o inscrit en el padró municipal obstaculitza l'accés a drets bàsics, ja que l'empadronament és un requisit per poder gestionar tràmits i procediments necessaris per a la vida diària.
De vegades, les persones que no tenen un pis en propietat o no disposen d'un contracte de lloguer poden trobar-se amb dificultats per accedir a l'empadronament. Això, a la vegada, els impossibilita la tramitació de determinades prestacions i l'accés a recursos sanitaris i educatius amb plena garantia de drets. També incideix negativament en la tramitació i la renovació del permís de residència i/o de treball.
Garantir el dret a l'empadronament és una obligació de les administracions públiques. L'article 15 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local estableix: "Tota persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure's al Padró del municipi en el qual resideixi habitualment".
Tot i que la Generalitat no té competències per empadronar, sí que pots fer incidència, donant informació, impulsant formacions i fent sensibilització.
Així, per tal de donar compliment al marc legal, el Govern ha posat en marxa una estratègia de sobre el dret a l'empadronament i l'obligació d'empadronar. L'acció consta d'un cicle de formacions per a personal de l'Administració Pública i càrrecs electes, i compta amb el suport de dos
tipus de materials impresos. Un està dirigit a càrrecs electes i personal tècnic d'administracions locals, i l'altre a tota la ciutadania.
Aquesta Taula Rodona s'emmarca dintre d'aquesta estratègia complementant les formacions sobre padró. Pretén ser un espai de reflexió conjunta per part de professionals experts en la matèria, que puguin tractar aquesta qüestió des de diferents enfocaments i amb participació del públic i amb una Fila Zero especialitzada.
OBJECTIUS
- Tractar les implicacions del padró amb diferents casuístiques i situacions.
- Detectar els límits i obstacles principals que es detecten en la tramitació del padró i explorar alternatives i propostes per donar solució.
- Abordar les implicacions del padró des de diferents enfocaments (jurídic, social, polític).
- Analitzar bones pràctiques.
PROGRAMA
Bloc I. Col·loqui, amb els següents temes:
a) Padró com a metadret: principi de veracitat de les dades versus principi de residència efectiva al municipi
b) Padró i situacions de vulnerabilitat: implicacions de l'empadronament en els ajuts públics i sanitat, menors i altres situacions.
Bloc II. Col·loqui, amb els següents temes:
a) Padró i situacions de relloguer: anàlisi de la desprotecció del col·lectiu en qüestió, alternatives i bones pràctiques.
b) Padró i implicacions concretes: empadronament sense domicili fix i notificacions, persones estrangeres, altres. Bones pràctiques en
l'empadronament.
PROFESSORAT
Pepa González Lara
Defensora de la Ciutadania
Ajuntament Santa Coloma de Gramenet
Neus Juanola
Tècnica de polítiques migratòries
Àrea de Benestar
Consell Comarcal de l'Alt Empordà
Josep Olivé
Tècnic del Departament de Població i Processos Electorals
Coordinador de projectes d'anàlisi i estratègia
Ajuntament de Barcelona
Pere Serrano
Jurista
Secretari General
Ajuntament de Torroella de Montgrí
Sandra Castro i Bayona
Regidora a l'Ajuntament de Lleida i Vicepresidenta 2a a la Diputació de Lleida