El romànic de la Vall de Boí. Sant Climent de Taüll

@humanitatsdigitals.jcampas1950
Sant Climent de Taüll
S’inicia amb la ubicació de Taüll i com era al segle XIX segons la descripció de Madoz, es dona el significat del seu nom iberobasc (poble del port o porta de muntanya) i continua amb un breu context històric que mira d’explicar com va ser possible que a Taüll es construïssin, al segle XI, tres esglésies, sant Climent, santa Maria i sant Martí, reconstruïdes al segle XII, potser per l’intent dels senyors d’Erill de crear un nucli monàstic a la vall de Boi.
Ens preguntem si l’església de sant Climent, tal com actualment la podem veure, és com era al segle XII o bé ha experimentat canvis que han modificat la seva estructura original.
Sabem que l’edifici és el resultat de diferents moments constructius: una primera església, de tres naus i tres absis, del darrer quart del segle XI; la torre campanar que s’hi va afegir en els primers anys del segle XII i la reconstrucció d’aquesta primera església entre el 1110 i el 1120.
Es van aprofitar els murs dels absis i de les naus laterals, els pilars de la capçalera i, segurament, els fonaments d’altres elements, de manera que la segona església de Sant Climent manté la planta de la primera església i en conserva importants vestigis.
Per això la seva planta presenta irregularitats: els murs laterals de les naus no estan disposats de forma paral·lela, sinó que tendeixen a confluir cap a la capçalera, el mur de tancament occidental no és perpendicular a l’eix de les naus, l’eix de l’absis central no coincideix exactament amb el de la nau, l’absis central i el del sud tenen dos arcs absidals, i només un el del nord.
Aquestes irregularitats no són massa perceptibles des de l’interior, atès que s’hi van introduir elements que tenien clarament per objectiu corregir-les visualment, regularitzar l’alçat i l’espai de la capçalera i, d’aquesta manera, minimitzar la percepció de asimetria.
De vegades se sent a dir: és una església senzilla que té unes pintures imponents. Però no és així: l’objectiu era el de reproduir el model de la basílica romana: transsepte més alt que les naus, un arc triomfal monumental, i l’ús de les columnes com a suports de les naus el model basilical era del tot excepcional en el territori pirinenc (només la catedral de Jaca seguia el model basilical romà
Després d’aquestes consideracions, es descriu l’església de sant Climent seguint els següents apartats:
El mur de llevant, 12:35
La cobertura de l’església, 18:58
Els suports, 21:24
El mur de ponent, 26:31
El mur sud, 27:32
La il·luminació i els finestrals, 28:23
Els elements ornamentals, 30:43
El parament de l'església, 31:42
El campanar, 34:04
El crismó trinitari, 39:23
Per acabar amb una descripció de:
Sant Quirc de Taüll, 43:12
Sant Martí de Taüll, 46:19
Bibliografia, 50:49