Adolf Blanch - Obriu-li al trobador

025.02. Adolf Blanch - Obriu-li al trobador [Alacant, 1832-Barcelona, 1887]
“Adolf Blanch, nascut a Alacant, de pares barcelonins, el 1832, es formà a Barcelona, on exercí d’economista i de secretari de la Universitat; tingué també una activitat de gramàtic, vinculat a Antoni de Bofarull, i d’historiador. Devers 1850, havia donat a conèixer els primers poemes catalans i el 1854 publicava un volum, ‘Fuegos fatuos’, que n’incloïa cinc, entre els quals ‘Los cants del Laletà', que remet molt explícitament a Aribau i a Rubió i que fou un dels set inclosos a ‘Los trobadors nous’.”
MANUEL JORBA, Història de la Literatura Catalana, VII, Ariel, (1986), p. 212.
“Una de les qualitats més característiques i notòries [d’Adolf Blanch és la] de buscar en la concisió, en la sobrietat, un element de vigor poètic. (...) Era en poesia un enemic acèrrim, fins a l’extrem, fins a l’abús, de tot lo que fos loquacitat, de tot lo que fossin retòriques postisses.
Ho era fins en conversa. (...) Sempre m’havia fet l’efecte (...) d’home de poques paraules. Podia ser ell alacantí, com era, ‘per accidens’. No sols era catalana la soca, sinó la brancada i el fruit. Grave, reflexiu, això semblava: entusiasta de portes endins i exhalant l’entusiasme en sos versos, però a flamarades súbites, com d’un foc ocult cremant sota una crosta dura que no s’obre sinó esquerdant-se.
Aquest entusiasme, o sia la capacitat de sentir alt i fort, enriqueix ses poesies de rasgos d’una potència admirable. No sentia en Blanch lo patètic, ni lo tendre, ni lo delicat. Temperament viril, propendia a lo altisonant més que a lo ploraner, a l’oda més que a l’elegia. A penes se troben poesies amatòries entre les seues.”
JOAN SARDÀ, Adolf Blanch, Poesies catalanes, (1888), Pròleg, p. 7-10.
* * *
#literatura #poesia #recitar #poema #barcelona#trobador

[@carlesduarte3954]

Un poema bell i corprenedor, en una interpretació acurada i exquisida. Magnífic!

[@aradigueu]

Gràcies! Sí, el poeta ens commou amb aquest trobador que implora, inútilment, ser salvat.