Homenatge afectuós a Manel Aisa , 17, de juny de 2023, Rosa de Foc Gràcia 1 parte

Homenaje afectuoso a Manel Aisa una persona vinculada al ateneu enciclopèdic popular, Centre de Documentació Històric Social de Barcelona
HOMENATGE AFECTUÓS A Manel Aisa
Ahir va ser un dia espectacular i molt carregat d'emocions, dins de l'Homenatge Afectuós a MAP, era una mica estrany, perquè normalment, quan a una persona se li fa un homenatge vol dir moltes coses, però o bé és un comiat o un record, però i espero no equivocar-me, (toco fusta) aquest Homenatge tenia una altra finalitat, sinó de reconèixer un treball, unes actituds, i un comportament davant la vida que altre no van saber veure ,ni entendre, fet que ha provocat una desavinença que cada dia en més profunda i més difícil d'oblidar, i naturalment de reparar, tot i que diuen que el, temps esborra gran part dels errors que, cadascú és capaç de desenvolupar i cometre al llarg de la seva vida, sigui com sigui. El mal està fet, però cal reparar les desavinences, ¿com,? no ho sé, serà el temps, ja veurem que ens ofereix el temps, però com diu en Miguel Àngel treballarem per refer ponts, encara que no sé com.
Diuen que l'anarquisme ja no està de moda, diuen que, l'anarquisme ja no és el que era, diuen que tenim de deixar a banda la història passada que poc pot arreglar aquest present, que esclata als nostres nassos d'una manera ferotge i violenta, i a penes som capaços d'entendre, analitzar, i posar-li el remei que cal.
No cal els entesos, aquells que són catedràtic en no sé què, no cal ser el millor de la classe, hi ha prou amb ser a la classe, i no volgué ser més que els altres.
Però es veu a venir i encara el passat ens tornarà a passar factura, ens tornarà a passar per sobre de mala manera, però sabem que, temps enrere vàrem tenir l'oportunitat de corregir els nostres errors com a poble i no es va fer, diuen per què el dictador va morir al llit, però també perquè en cadascú de nosaltres guardem un petit director d'orquestra que es creu que te la recepta per canviar sinó el món, alguna part d'ell. Però s'oblida que per al moment som tan insignificants que ni tots junts en una sola línia tenim ja la força per canviar alguna cosa, ja que tot està dins de la mateixa rutina de cada dia a on cada dia ensopeguem amb la mateixa pedra.
En molt trist haver de protegir un espai llibertari amb un decàleg de punts autodefensius, el qual en definitiva el que significa no més que la nostra feblesa, i la falta d'arguments, cal construir una altra mena d'espai molt més clarificador.
En fi, cal gira, full i continuar un altre dia, amb noves il·lusions i esperances, primer en aquells que tens al costat i no volen ni entendre ni mirar-te-hi als ulls , serà que alguna cosa amagant. En Fi, a la Rosa de Foc, el passat dia 17 de juny, tots podíem mirar-nos als ulls i dir-nos que sempre el més important era viure, i compartir amb els altres allò que val la pena compartir mentre vivim.
Així doncs, gràcies a totes i moltes gràcies a la vida que m'ha donat tant.
Salut i anarquia per tots
Manel Aisa

[@ateneuenciclopedicpopular1468]

moltes gràcies a tots i totes una velada magnifica, salut Manel