Gràcies a tots dos, la entrevista com sempre un 10. I l'Enric ha reflectit el que pensem molts, però molts catalans. ERCUPJUNTS són el passat "no independentista". Necessitem un nou espai per damunt del malait eix dreta-esquerra, per damunt també del feminisme, classe social, i qualsevol relació amb l'estranger com Espanya, Xina, Rússia, Palestina i/o França, etcètera. Els que diuen o posen l'excusa de: "Que sense una condició aliena a la independència, Catalunya no serà independent". És com la història bíblica de les dues mares que diuen que el fill és seu, i quan el rei Salomó diu de partir l'infant del mig i en donarà una part a cada mare, la mare de veritat li diu, dóna-li a l'altra dona, però que el meu fill visqui. Amb això vull dir, que els independentistes autèntics volen la independència la faci qui la faci i sense posar pals a les rodes malgrat les diferències ideològiques. Els altres són espanyolistes disfressats de falsos independentistes. Salut.
Molt bona entrevista, felicitats, tots dos heu sabut obrir i tancar el focus convenientment, des dels "atavismes" que ens fan homes, dones -i, catalans- a la mirada més concisa sobre partits i persones concretes com el Graupera o la Sílvia Orriols. L'Enric Vila sempre m'ha resultat molt més accessible parlant que escrivint. En fi… gràcies i que Déu ens agafi confessats.
Enhorabona, Quim per l'entrevista. Tot i així hi ha coses desencertades, m'agradaria matisar a l'Enric Vila quan diu (36:47): "La funció de l'home és protegir la dona en tots els àmbits, la funció de la dona la reproducció i mantenir els fonaments. Però l'home és el que surt a caçar, això també implica l'àmbit intel·lectual i en tots". Segurament un antropòleg i/o historiador de l'Edat Antiga li podria explicar millor que jo que les dones també eren caçadores; fins i tot, en moltes ocasions eren les que decidien quina estratègia de caça s'empraria. També "en l'àmbit intel·lectual", no crec que sigui quelcom relacionat amb el gènere si hom reflexiona més o millor. Salut!.
Hola, m'interessa bastant la història , la psicologia i temes relacionats. Tot això del teòric procés independentista, a nivell personal , m'ha sapigut molt de greu. Intentant trobar motius per a tot aquest patetisme i els perquès vaig arribar a conclusions similars a l'Enric. És a dir, totalment d'acord amb que va fallar la masculinitat. És innegable que al llarg de la història de l'espècie, l'home ha desenvolupat papers diferents al de la dona. Alguns d'aquests impliquen valentia i agressivitat. També es cert que hi ha característiques de la personalitat que són hereditàries. Crec que desgraciadament la guerra civil va fer que moríssin molts homes valents i que d'altres optessin per l'exili. Molts d'aquests homes no varen poguer tenir descendència o la van tenir en altres països. Podríem dir doncs que la majoria d'homes valerosos desapareixeren. Molts dels que varen quedar vius no ho eren tant, per tant això es transmetré a les generacions futures. A aquest fet afegim-hi la posterior dictadura i repressió de dècades. Com a resultat tenim una població masculina , en general, poc valenta i poc agressiva. Recordo algun company d'orígen espanyol que quan sortia el tema de la possible independència en una conversa deien: "no teneis huevos" , o "saldremos y os daremos de hostias". Tenien raó. Històricament i en segles anteriors sí que s'havien donat actes valerosos : guerra dels segadors, resistència de 1714, i arribant a principis SXX tenim la Setmana Tràgica i fins i tot la vaga de La Canadenca. Després de la Guerra Civil i el franquisme , a la dècada dels 70 ja som un poble mig castrat. I arribem al 2017.... una catxa infantil cap a un estat que havia estat un imperi, les dues organitzacions civils més rellevants capitanejades per monitors d'esplai i ja tenim el desastre servit. Una honrosa excepció foren els CDR i el jovent d'Urquinaona. A qui els partits polítics catalans i les organitzacions abans esmentades menyspreen i rebutjen. Parlant clar i català: Als catalans ens falten collons i ens sobra victimisme. Jo encara espero que ERC i Convergència demanin disculpes. I pel que fa al futur, senzillament crec que no existeix. Tot s'ha precipitat i l'1-O fou el cant del cigne del catalanisme. El jovent vol estar al bàndol guanyador. I, a destacar que : Abans érem 6 milions , ara en som 8. El fenòmen migratori rematarà la llengua i morta la llengua morta la nació. Es a dir, Catalunya ja no existeix.
Em sembla propositivament interesant la idea que la Generalitat ja no es la mesura, que la mesura es Europa. Hauriem d’apendre dels jueus i de com s’han desenvolupat fora de Sió?
Gràcies a tots dos, la entrevista com sempre un 10.
I l'Enric ha reflectit el que pensem molts, però molts catalans.
ERCUPJUNTS són el passat "no independentista". Necessitem un nou espai per damunt del malait eix dreta-esquerra, per damunt també del feminisme, classe social, i qualsevol relació amb l'estranger com Espanya, Xina, Rússia, Palestina i/o França, etcètera.
Els que diuen o posen l'excusa de:
"Que sense una condició aliena a la independència, Catalunya no serà independent".
És com la història bíblica de les dues mares que diuen que el fill és seu, i quan el rei Salomó diu de partir l'infant del mig i en donarà una part a cada mare, la mare de veritat li diu, dóna-li a l'altra dona, però que el meu fill visqui.
Amb això vull dir, que els independentistes autèntics volen la independència la faci qui la faci i sense posar pals a les rodes malgrat les diferències ideològiques. Els altres són espanyolistes disfressats de falsos independentistes. Salut.
Pedazo de entrevista y de entrevistado, un diez.
Molt bona entrevista, felicitats, tots dos heu sabut obrir i tancar el focus convenientment, des dels "atavismes" que ens fan homes, dones -i, catalans- a la mirada més concisa sobre partits i persones concretes com el Graupera o la Sílvia Orriols. L'Enric Vila sempre m'ha resultat molt més accessible parlant que escrivint. En fi… gràcies i que Déu ens agafi confessats.
Fantàstic
Moltes gràcies, gran entrevista.
Enhorabona, Quim per l'entrevista. Tot i així hi ha coses desencertades, m'agradaria matisar a l'Enric Vila quan diu (36:47): "La funció de l'home és protegir la dona en tots els àmbits, la funció de la dona la reproducció i mantenir els fonaments. Però l'home és el que surt a caçar, això també implica l'àmbit intel·lectual i en tots".
Segurament un antropòleg i/o historiador de l'Edat Antiga li podria explicar millor que jo que les dones també eren caçadores; fins i tot, en moltes ocasions eren les que decidien quina estratègia de caça s'empraria. També "en l'àmbit intel·lectual", no crec que sigui quelcom relacionat amb el gènere si hom reflexiona més o millor. Salut!.
Moltes gràcies.
Molt bé Quimete. Tant de bó facis carrera amb els teus videos.
Molt bones reflexions i una opinió a tenir en compte de l'Enric Vila.
Hola, m'interessa bastant la història , la psicologia i temes relacionats.
Tot això del teòric procés independentista, a nivell personal , m'ha sapigut molt de greu.
Intentant trobar motius per a tot aquest patetisme i els perquès vaig arribar a conclusions similars a l'Enric. És a dir, totalment d'acord amb que va fallar la masculinitat.
És innegable que al llarg de la història de l'espècie, l'home ha desenvolupat papers diferents al de la dona.
Alguns d'aquests impliquen valentia i agressivitat.
També es cert que hi ha característiques de la personalitat que són hereditàries.
Crec que desgraciadament la guerra civil va fer que moríssin molts homes valents i que d'altres optessin per l'exili.
Molts d'aquests homes no varen poguer tenir descendència o la van tenir en altres països.
Podríem dir doncs que la majoria d'homes valerosos desapareixeren.
Molts dels que varen quedar vius no ho eren tant, per tant això es transmetré a les generacions futures.
A aquest fet afegim-hi la posterior dictadura i repressió de dècades.
Com a resultat tenim una població masculina , en general, poc valenta i poc agressiva.
Recordo algun company d'orígen espanyol que quan sortia el tema de la possible independència en una conversa deien: "no teneis huevos" , o "saldremos y os daremos de hostias".
Tenien raó.
Històricament i en segles anteriors sí que s'havien donat actes valerosos : guerra dels segadors, resistència de 1714, i arribant a principis SXX tenim la Setmana Tràgica i fins i tot la vaga de La Canadenca.
Després de la Guerra Civil i el franquisme , a la dècada dels 70 ja som un poble mig castrat.
I arribem al 2017.... una catxa infantil cap a un estat que havia estat un imperi, les dues organitzacions civils més rellevants capitanejades per monitors d'esplai i ja tenim el desastre servit.
Una honrosa excepció foren els CDR i el jovent d'Urquinaona.
A qui els partits polítics catalans i les organitzacions abans esmentades menyspreen i rebutjen.
Parlant clar i català: Als catalans ens falten collons i ens sobra victimisme.
Jo encara espero que ERC i Convergència demanin disculpes.
I pel que fa al futur, senzillament crec que no existeix.
Tot s'ha precipitat i l'1-O fou el cant del cigne del catalanisme.
El jovent vol estar al bàndol guanyador.
I, a destacar que :
Abans érem 6 milions , ara en som 8.
El fenòmen migratori rematarà la llengua i morta la llengua morta la nació.
Es a dir, Catalunya ja no existeix.
Em sembla propositivament interesant la idea que la Generalitat ja no es la mesura, que la mesura es Europa. Hauriem d’apendre dels jueus i de com s’han desenvolupat fora de Sió?
Nom fotis
Espanya continua a un parell de clatells esclatant d'esfondrar-se. No aguantaria un altre conflicte fort. Ni ella ni Europa.
Fer-ho inidividualment, és a dir, mantenir i fer valer el nostre poder, cadascú a la seva realitat.