Jornada RLD “Del llenguatge planer cap a la comunicació clara en l’àmbit de l’Administració pública”

PRESENTACIÓ
L’auge de l’Administració electrònica, la societat accelerada en què vivim i una ciutadania que reivindica cada vegada més el dret a comprendre obliguen l’Administració pública a comunicar d’una manera més clara i efectiva. A la dècada dels vuitanta, el moviment per al llenguatge planer va influir en el procés de restabliment del llenguatge jurídic i administratiu català que va tenir lloc amb la recuperació de la democràcia i el retorn a l’oficialitat de la llengua catalana. Actualment, però, en la societat de la informació i les noves tecnologies, cal fer un pas més enllà i tenir en compte que, per garantir el dret a comprendre de la ciutadania, a més de l’ús d’un llenguatge intel·ligible, cal incorporar altres elements fonamentals, com el disseny gràfic, la facilitat d’ús, l’organització de la informació o el maneig d’eines d’intel·ligència artificial.
En la mateixa línia, també ha evolucionat el marc legal que promou i empara la comunicació clara gràcies a la inclusió de referències sobre el dret a comprendre en disposicions normatives de diversos àmbits. I aquest dret a comprendre implica tant les accions encaminades a col·lectius amb dificultats (lectura fàcil, comunicació inclusiva, subtitulació i audiodescripció), com les que pretenen afavorir la transparència i el bon govern.
La importància de la comunicació clara en l’Administració pública és evident: millora la comprensió de les normes i, per tant, dels drets i deures de la ciutadania; redueix la frustració que sovint generen els tràmits electrònics; escurça la distància entre la ciutadania i l’Administració; disminueix el nombre de queixes i reclamacions, i estalvia costos i temps. En definitiva, la comunicació clara contribueix a un millor servei a la ciutadania i a una gestió administrativa més sostenible, democràtica i transparent. En aquest context, constatem que les iniciatives que estan duent a terme les administracions públiques són nombroses i diverses, però ens preguntem si són suficients.
En aquesta jornada, organitzada per l’EAPC a proposta del Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret, explorarem el marc legal que regula el dret a comprendre, veurem les aportacions que fan diversos camps del coneixement a la comunicació clara i compartirem algunes iniciatives que s’estan desenvolupant en l’àmbit de l’Administració pública catalana, i també estatal i internacional. Esperem, per tant, construir un espai de diàleg i aprenentatge que ens permeti reflexionar sobre el camí que encara ens queda per recórrer per garantir una comunicació efectiva i transparent amb la ciutadania.
PROGRAMA
Obertura institucional
Eulàlia Pla Rius
Subdirectora general de Recerca, Innovació i Desenvolupament de l’Escola d'Administració Pública de Catalunya
Ester Manzano Peláez
Directora general de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana de la Generalitat de Catalunya
Avel·lí Flors Mas
Universitat de Barcelona i director de la Revista de Llengua i Dret
Cristina Carretero González (Universitat Pontifícia de Comillas)
El derecho a comprender como fundamento de la relación entre la ciudadanía y el poder público
Juan Ramón Martín San Román (Universitat Pontifícia de Salamanca)
Experiencia de usuario y comunicación clara: del derecho a comprender al derecho a ejercer
Discussió (moderació: Anna Arnall Duch, experta en llenguatge jurídic i Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret)
Horacio Saggion (Universitat Pompeu Fabra)
La inteligencia artificial (IA) al servicio de la simplificación de textos
Lorena Tula del Moral (directora de l’Observatori de Llenguatge Clar de la Universitat de Buenos Aires)
Experiencias de comunicación clara en América Latina
Discussió (moderació: Sheila Queralt Estevez, experta en lingüística forense i Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret)
Diàleg: Experiències de comunicació clara a diverses administracions públiques
• Ester Peña de las Heras (subdirectora general d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya)
La comunicació clara a la Generalitat de Catalunya
• Rosa Miralles Febrer (cap del Servei de Sistemes d’Informació d’Atenció a la Ciutadania i Millora Contínua de la Generalitat Valenciana)
La comunicació clara a la Generalitat Valenciana
• Mar Forment Fernández (vicedirectora de la Càtedra UB-DIBA de Comunicació Clara Aplicada a les Administracions Públiques)
La comunicació clara a l’Administració local
• Xabier Amatria Cuesta (responsable de l’Àrea de Llenguatge Administratiu de l’Institut Basc d’Administració Pública)
La comunicación clara en la Administración pública vasca
• Moderació: Ona Domènech Bagaria (Universitat Oberta de Catalunya i Consell de Redacció de la Revista de Llengua i Dret)
Cloenda