Jonatan Penalba "De Soca-rel" - Cambra Records
Вставка
- Опубліковано 12 вер 2024
- Jonatan Penalba "De soca-rel"
al Museu de l'Horta de Torrent, juny 2.017.
Jonatan Penalba................veu
Pere Rodenas.....................guitarres
Paco Lucas.........................llaüt
Enric Calabuig....................piano
Àlvar Calabuig...................percussió
David Borja........................baix
Amb la col·laboració de :
Christian Penalba...............veu
Pep Gimeno "Botifarra"..... veu
Xavier de Bétera.................veu
Hilari Alonso.......................veu
Isidro Pérez..............so
Pere Rodenas...........barretja de so
Vicent Sengermés...imatge
Soc català i acabo de descrobir aquest meravellos recull del cançoner del Pais Valencià potser amagat, o poc difós, interpretat per aquest gran, gran Jonatan envoltat molt bé per els músics que lacompanyen.
He tingut un gran gust de sentir-los cantar, són totalment desconeguts per a mi, només en conec un Pep Gimeno botifarra, estic meravellat d'aquest planter de valencians.
Crec que és la volta que més m'he emocionat sentint música en valencià.
Tothom som del lloc i d'allò que estimem! I la nostra pàtria no té estats, ni banderes ni mapes, només sentiments i emocions!
Vaja quintet de cantants, els quals he tingut un gran gust d'escoltar-los. Sols en coneixia u. Amunt els nostres cantors.
La mandurria❤
¡Qué bonica veu¡ ¡Graçies per el seu esforç¡
Emocionant sentir aquesta veu reactualitzar el cançoner valencià
Molt bo una veu que emociona tot un descobriment
espectacular molt bo
Mancanta sentir el cantar en valensia,perque yo me senc molt valensia com els puros del terreno,sentirvos se ma legra el anima.
Mare de déu que bonica ❤️
Escoltar al Jonatan per primera vegada és un plaer sensacional que considerem inmerescut. Però si que el mereixem perque ens ve del més enllà a través de les meravelles de la bellíssima tradició que tant estimem! Gràcies Jonatan. T'estimem!😘😘
Ets un crak, el altre dia a potries va estar de categoria.
M'agrada.
El peix enamorat no la cantes mai?
genial Jonatan, segueix així. M'encanta tot el teu repertori, però aquest concert és la ... Pere el preparament de la barreja un 10.
Més m'estime una guitarra que un contrat eventual,
el contrat dóna impotència, la guitarra lleva el mal.
Xiques del carrer de fora, ja em direu com ho heu de fer,
perquè l'únic que ara es troba és treball a l'estranger.
I encara que a mi em donares a menjar de la paella,
sempre han dit que l'amor d'amo és com aigua en la cistella.
La despedida no done, despatxar em sona mal,
i deixeu-me que em qüestione la reforma laboral.
Queia tota la lluna
sobre les sendes
mentre canten i ballen
dotze parelles.
Dotze parelles, mare,
dotze parelles
que per la nit tenien
les mans enceses.
T'estime, rosa fina,
clavell de sucre,
ulls d'una aigua profunda,
canten els muscles.
Les meues mans et prenen
igual que un cànter
coloma meua, rosa,
gesmil intacte.
M’encisa
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.
I ella tenia una rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.
Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans de la gent passaven
una rosa de paper.
Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò ja estava bé.
Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver-hi interrogatoris;
ningú no en sabia res.
Però com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.
Jo només estic segur que potser els meus fills siguin catalans. Però en el meu cas jo sóc d'allò que estimo; i quan escolto al Jonatan Penalba o al Pep Gimeno Botifarra em crec valencià; i quan escolto a José Afonso em crec portugués, i quan llegeixo a Manuel Rivas em crec absolutament galleg! i Quan escolto a Silvio Rodriguez sóc cubà, com la meva besàvia!