Poema Itaca de Kavafis ( poeta griego de Alejandría - Constantino Kavafis (1863 - 1933) Itaca Cuando emprendas tu viaje a Itaca pide que el camino sea largo, lleno de aventuras, lleno de experiencias. No temas a los lestrigones ni a los cíclopes ni al colérico Poseidón, seres tales jamás hallarás en tu camino, si tu pensar es elevado, si selecta es la emoción que toca tu espíritu y tu cuerpo. Ni a los lestrigones ni a los cíclopes ni al salvaje Poseidón encontrarás, si no los llevas dentro de tu alma, si no los yergue tu alma ante ti.
Pide que el camino sea largo. Que muchas sean las mañanas de verano en que llegues -¡con qué placer y alegría!- a puertos nunca vistos antes. Detente en los emporios de Fenicia y hazte con hermosas mercancías, nácar y coral, ámbar y ébano y toda suerte de perfumes sensuales, cuantos más abundantes perfumes sensuales puedas. Ve a muchas ciudades egipcias a aprender, a aprender de sus sabios.
Ten siempre a Itaca en tu mente. Llegar allí es tu destino. Mas no apresures nunca el viaje. Mejor que dure muchos años y atracar, viejo ya, en la isla, enriquecido de cuanto ganaste en el camino sin aguantar a que Itaca te enriquezca.
Itaca te brindó tan hermoso viaje. Sin ella no habrías emprendido el camino. Pero no tiene ya nada que darte.
Aunque la halles pobre, Itaca no te ha engañado. Así, sabio como te has vuelto, con tanta experiencia, entenderás ya qué significan las Itacas.
[Poema de Konstantino Kavafis Este poema de Kavafis es el que le da sentido y origen a Las sandalias de Ulises el viaje de la vida, disfrutar de cada etapa del camino, el Viaje Emocional , al interior y a nosotros mismos. Lo más importante no es llegar, es enriquecerse de todo lo que nos aporta el camino de la vida. Fuente :lassandaliasdeulises.com/camino-a-itaca-poema-kavafis/ ] --------------------- Letra de Lluis Llach, en catalán : I Quan surts per fer el viatge cap a Itaca, Has de pregar que el camí sigui llarg, Ple d'aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg, Que siguin moltes les matinades Que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, I vagis a ciutats per aprendre dels que saben. Tingues sempre al cor la idea d'Itaca. Has d'arribar-hi, és el teu destí, Però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys, Que siguis vell quan fondegis l'illa, Ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, Sense esperar que et doni més riqueses. Itaca t'ha donat el bell viatge, Sense ella no hauries sortit. I si la trobes pobra, no és que Itaca T'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet, Sabràs el que volen dir les Itaques. II Més lluny, heu d'anar més lluny Dels arbres caiguts que ara us empresonen, I quan els haureu guanyat Tingueu ben present no aturar-vos. Més lluny, sempre aneu més lluny, Més lluny de l'avui que ara us encadena. I quan sereu deslliurats Torneu a començar els nous passos. Més lluny, sempre molt més lluny, Més lluny del demà que ara ja s'acosta. I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes. III Bon viatge per als guerrers Que al seu poble són fidels, Afavoreixi el Déu dels vents El velam del seu vaixell, I malgrat llur vell combat Tinguin plaer dels cossos més amants. Omplin xarxes de volguts estels Plens de ventures, plens de coneixences. Bon viatge per als guerrers Si al seu poble són fidels, El velam del seu vaixell Afavoreixi el Déu dels vents, I malgrat llur vell combat L'amor ompli el seu cos generós, Trobin els camins dels vells anhels, Plens de ventures, plens de coneixences.
![Lp. Последняя Реальность #107 РОДНОЙ ДОМ [Финал] • Майнкрафт](http://i.ytimg.com/vi/IK3QKzKUlHM/mqdefault.jpg)
cada vagada que sento aquesta cançó se em possa la pell de gallina. Sentzillament genial!
Un Rapitenc resident a Santander. No te retires, es el mejor.
Poema Itaca de Kavafis ( poeta griego de Alejandría - Constantino Kavafis (1863 - 1933)
Itaca
Cuando emprendas tu viaje a Itaca
pide que el camino sea largo,
lleno de aventuras, lleno de experiencias.
No temas a los lestrigones ni a los cíclopes
ni al colérico Poseidón,
seres tales jamás hallarás en tu camino,
si tu pensar es elevado, si selecta
es la emoción que toca tu espíritu y tu cuerpo.
Ni a los lestrigones ni a los cíclopes
ni al salvaje Poseidón encontrarás,
si no los llevas dentro de tu alma,
si no los yergue tu alma ante ti.
Pide que el camino sea largo.
Que muchas sean las mañanas de verano
en que llegues -¡con qué placer y alegría!-
a puertos nunca vistos antes.
Detente en los emporios de Fenicia
y hazte con hermosas mercancías,
nácar y coral, ámbar y ébano
y toda suerte de perfumes sensuales,
cuantos más abundantes perfumes sensuales puedas.
Ve a muchas ciudades egipcias
a aprender, a aprender de sus sabios.
Ten siempre a Itaca en tu mente.
Llegar allí es tu destino.
Mas no apresures nunca el viaje.
Mejor que dure muchos años
y atracar, viejo ya, en la isla,
enriquecido de cuanto ganaste en el camino
sin aguantar a que Itaca te enriquezca.
Itaca te brindó tan hermoso viaje.
Sin ella no habrías emprendido el camino.
Pero no tiene ya nada que darte.
Aunque la halles pobre, Itaca no te ha engañado.
Así, sabio como te has vuelto, con tanta experiencia,
entenderás ya qué significan las Itacas.
[Poema de Konstantino Kavafis
Este poema de Kavafis es el que le da sentido y origen a Las sandalias de Ulises el viaje de la vida, disfrutar de cada etapa del camino, el Viaje Emocional , al interior y a nosotros mismos. Lo más importante no es llegar, es enriquecerse de todo lo que nos aporta el camino de la vida.
Fuente :lassandaliasdeulises.com/camino-a-itaca-poema-kavafis/
]
---------------------
Letra de Lluis Llach, en catalán :
I
Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
Has de pregar que el camí sigui llarg,
Ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
Que siguin moltes les matinades
Que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
I vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
Que siguis vell quan fondegis l'illa,
Ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
Sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
Sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
T'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
Sabràs el que volen dir les Itaques.
II
Més lluny, heu d'anar més lluny
Dels arbres caiguts que ara us empresonen,
I quan els haureu guanyat
Tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
Més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
Torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
Més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.
III
Bon viatge per als guerrers
Que al seu poble són fidels,
Afavoreixi el Déu dels vents
El velam del seu vaixell,
I malgrat llur vell combat
Tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
Plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
Si al seu poble són fidels,
El velam del seu vaixell
Afavoreixi el Déu dels vents,
I malgrat llur vell combat
L'amor ompli el seu cos generós,
Trobin els camins dels vells anhels,
Plens de ventures, plens de coneixences.
Extraordinaria lliço plena de força, per caminar per la vida.
sí, es Pep Guardiola, gran fan de Lluís por cierto
seguim caminan cap ITACA
Sens dubte s'assemblen com un ou a una castanya.
Llach torna!
Llibertat presos polítics!!
LLIBERTAT JORDI SANCHEZ 3:03 !!!
k asco de cancion tio
Estudia y trabaja Jodido NiNi!
Tu si dones ASCO!!!