Cada relació et porta una mica més aprop d'estimar-te a tu mateix, totes són neccesàries i forma part d'un pla per madurar. S'ha de valorar cada relació inclús les més traumàtiques, és on se sanen més coses personals. L'amor correspós arriva però s'han d'anar cremant etapes. Si un mateix no s'estima com vols ser correspós ? Estimar-te a tu mateix és molt complex i profund, és un camí de vida. Piano piano. Lo primer és sanar les ferides més profundes.
M'agrada molt més aquesta Juliana que la que parla de gòssip. Això que comentes és degut a un fenomen (parlo des de la barra del bar) del nostre cervell que consisteix que no distingeix el que és real del que no ho és, s'activen àrees similars tant quan estem veient i sentint l'experiència real que quan només l'estem imaginem. I saps com li dic jo a això? És una paraula forta que està guanyant força últimament amb la intel·ligència artificial: consciència. o més ben dit, inconsciència. La gent no vol parar a pensar en la seva vida i prendre consciència real del que està fent i a on està anant i l'entorn no ajuda pas, al contrari. Però res, per no acabar de forma negativa, diré que per mi l'amor és trobar aquella font d'energia que no t'expliques i no pots fer altra cosa que sentir-te agraït. I deu, bon vídeo
A vidas passades, crec que la noia no li agradava suficient la seva parella i per això tenia la fantasia que li agradava l'amic, ella és un punt freda ....ells si que sentien amor del bo.
Aquest és un bon tema per tractar al @quenosurti per què ens atrau qui ens atrau, per què deixem de "sentir", etc. Per la meva experiència, hi ha un noi que m'hauria agradat estimar com a parella (li tenia molt d'apreci, admiració, hem sigut còmplices, amics, amants, era guapíssim, coincidíem en els nostres ideals...) però no vaig sentir què allò pugués aner enlloc com a parella. Un altre nòvio, amb qui ens vam estar veient més, sentia que la relació seria banal i ara m'emociono sempre que penso en ell, i em pregunto si l'estimava més del que creia. Un altre amb qui hauria anat a la fi del món i he estimat per sobre de tot va resultar ser un maltractador que m'ha deixat traumes vitals tan forts que tan de bo no l'hagués conegut. La meva parella actual, per la qual potser no sento ni un 1% de la passió d'anys enrere, em dona un amor pacífic, pràctic, m'accepta com sóc n... molts cops he pensat que no ens estimem prou, però prefereixo buscar aquest amor més pur i trascendent en els meus animals i fills 😂❤❤
Pero per què passa això? Per què preferim la idea d'una relació més que la relació en sí mateixa? És clar que necessitem la fantasia, i tota la parafernàlia més enllà de la connexió humana, i que la vida és una història en la qual els protagonistes li donen significat a cada capítol. Però clar, no som els protagonistes de totes les històries, i quedar-se en una relació només pel significat que té per a nosaltres, és egoista i també és el més fàcil. Suposo que si li dones significat al respecte mutu i l'empatia, llavors és molt senzill no caure en aquesta situació. No sé... crec que per a estar completament segur has de saber què t'agrada al fons, de veritat i completament. Però quan ens sentim sols, i insuficients, i necessitem la idea de formar part de quelcom més gran que nosaltres mateixos, aleshores preferim agafar-nos a qualsevol idea que ens faci sentir millor. Crec que és un poc dur el fet que la necessitat de sentir-nos bé (i tenir relacions per la fantasia que porten) és més important que la necessitat de fer les coses pels nostres gustos intrínsecs (i l'amor que puguem tenir per l'altra persona).
Jo i Laurie a la peli dels anys 90 m'eren més igual però a la peli de Greta Gerwig volia la Saoirse i Timothee junts😢 Vides passades és una peli preciosa ❤
can u please tell (help) me ...? ... in the 1890s in Taragonna .....would catalan be the first language im assuming for a new baby ..? do people in taragonna in 1890 (circa ..around then ..) what is their relationship to spanish ..? im trying to find out if my grandfather spoke spanish ...and catalan / spanish ratio ... ...any information would be appreciated thank you ..
a vides passades el tema justament és que l'amor que senten els coreans entre si és deguda la nostàlgia i els i-si: i si no hagués marxat de corea? i si no hagués deixat de parlar-li per videoconferència? i amb això alimenten una fantasia insana i òbviament irreal que manté viva una certa flama entre tots dos. però en realitat potser si haguessin mantingut el contacte en qualsevol de les dues circumstàncies, crec que s'haurien adonat finalment que no tenen res a veure l'un amb l'altra i que els agrada la idea d'estar junts més del que els agrada l'altra persona
Per un moment he pensat que estaves parlant de tu. Quin xurru se t'ha atragantat.. ? És normal quan ets jove, és una manera de coneixe's a través de les relacions.
Cada relació et porta una mica més aprop d'estimar-te a tu mateix, totes són neccesàries i forma part d'un pla per madurar. S'ha de valorar cada relació inclús les més traumàtiques, és on se sanen més coses personals. L'amor correspós arriva però s'han d'anar cremant etapes. Si un mateix no s'estima com vols ser correspós ? Estimar-te a tu mateix és molt complex i profund, és un camí de vida. Piano piano. Lo primer és sanar les ferides més profundes.
M'agrada molt més aquesta Juliana que la que parla de gòssip. Això que comentes és degut a un fenomen (parlo des de la barra del bar) del nostre cervell que consisteix que no distingeix el que és real del que no ho és, s'activen àrees similars tant quan estem veient i sentint l'experiència real que quan només l'estem imaginem. I saps com li dic jo a això? És una paraula forta que està guanyant força últimament amb la intel·ligència artificial: consciència. o més ben dit, inconsciència. La gent no vol parar a pensar en la seva vida i prendre consciència real del que està fent i a on està anant i l'entorn no ajuda pas, al contrari. Però res, per no acabar de forma negativa, diré que per mi l'amor és trobar aquella font d'energia que no t'expliques i no pots fer altra cosa que sentir-te agraït. I deu, bon vídeo
A vidas passades, crec que la noia no li agradava suficient la seva parella i per això tenia la fantasia que li agradava l'amic, ella és un punt freda ....ells si que sentien amor del bo.
Aquest és un bon tema per tractar al @quenosurti per què ens atrau qui ens atrau, per què deixem de "sentir", etc. Per la meva experiència, hi ha un noi que m'hauria agradat estimar com a parella (li tenia molt d'apreci, admiració, hem sigut còmplices, amics, amants, era guapíssim, coincidíem en els nostres ideals...) però no vaig sentir què allò pugués aner enlloc com a parella. Un altre nòvio, amb qui ens vam estar veient més, sentia que la relació seria banal i ara m'emociono sempre que penso en ell, i em pregunto si l'estimava més del que creia. Un altre amb qui hauria anat a la fi del món i he estimat per sobre de tot va resultar ser un maltractador que m'ha deixat traumes vitals tan forts que tan de bo no l'hagués conegut. La meva parella actual, per la qual potser no sento ni un 1% de la passió d'anys enrere, em dona un amor pacífic, pràctic, m'accepta com sóc n... molts cops he pensat que no ens estimem prou, però prefereixo buscar aquest amor més pur i trascendent en els meus animals i fills 😂❤❤
Pero per què passa això? Per què preferim la idea d'una relació més que la relació en sí mateixa? És clar que necessitem la fantasia, i tota la parafernàlia més enllà de la connexió humana, i que la vida és una història en la qual els protagonistes li donen significat a cada capítol. Però clar, no som els protagonistes de totes les històries, i quedar-se en una relació només pel significat que té per a nosaltres, és egoista i també és el més fàcil. Suposo que si li dones significat al respecte mutu i l'empatia, llavors és molt senzill no caure en aquesta situació.
No sé... crec que per a estar completament segur has de saber què t'agrada al fons, de veritat i completament. Però quan ens sentim sols, i insuficients, i necessitem la idea de formar part de quelcom més gran que nosaltres mateixos, aleshores preferim agafar-nos a qualsevol idea que ens faci sentir millor.
Crec que és un poc dur el fet que la necessitat de sentir-nos bé (i tenir relacions per la fantasia que porten) és més important que la necessitat de fer les coses pels nostres gustos intrínsecs (i l'amor que puguem tenir per l'altra persona).
quina moguda a vegades identificar el que sents !!
Si a mi també em passa molt amb el menjar! M'obsessiono que em ve molt de gust menjar × i després mho menjo i no és tan satisfactori.
Primer like!
Jo i Laurie a la peli dels anys 90 m'eren més igual però a la peli de Greta Gerwig volia la Saoirse i Timothee junts😢
Vides passades és una peli preciosa ❤
Pro si el timoti era un tontu en aquella peli. Feia peneta per la saoitse
can u please tell (help) me ...? ... in the 1890s in Taragonna .....would catalan be the first language im assuming for a new baby ..? do people in taragonna in 1890 (circa ..around then ..) what is their relationship to spanish ..? im trying to find out if my grandfather spoke spanish ...and catalan / spanish ratio ... ...any information would be appreciated thank you ..
como pasarás la Navidad? seria un buen video
Ara mateix és el moment
quanta veritat per deuuu
a vides passades el tema justament és que l'amor que senten els coreans entre si és deguda la nostàlgia i els i-si: i si no hagués marxat de corea? i si no hagués deixat de parlar-li per videoconferència? i amb això alimenten una fantasia insana i òbviament irreal que manté viva una certa flama entre tots dos. però en realitat potser si haguessin mantingut el contacte en qualsevol de les dues circumstàncies, crec que s'haurien adonat finalment que no tenen res a veure l'un amb l'altra i que els agrada la idea d'estar junts més del que els agrada l'altra persona
Es diuen molt fortes a aquí
Em sento molt especial per veure un video fe juliana dels primers
S'ha de partir de la base que les relacions heterosexuals són molt desiguals.
👠👠👠👠
JULIANA, A mi m'ha passat i em passa que no agrado a cap noi i no entenc perqué
Per un moment he pensat que estaves parlant de tu. Quin xurru se t'ha atragantat.. ? És normal quan ets jove, és una manera de coneixe's a través de les relacions.