Lauzeta - El enamorado y la muerte

Поділитися
Вставка
  • Опубліковано 11 лют 2025
  • Una de les històries més tristes i punyents que ens ha arribat a les mans. I com no podia ser d'una altra manera, n'estem enamorats, així que esperem que us agradi tant com a nosaltres.
    Yo me estaba reposando
    Anoche como solía
    Soñaba con mis amores
    Que en mis brazos se dormían
    Vi entrar señora tan blanca
    Muy más que la nieve fría
    ¿Por dónde has entrado, amor?
    ¿Por dónde has entrado, vida?
    Cerradas están las puertas
    Ventanas y celosías
    No soy el amor amante
    La muerte que Dios te envía
    Oh muerte tan rigurosa
    ¡Déjame vivir un día!
    Un día no puedo darte
    Una hora tienes de vida
    Muy deprisa se levanta
    Más deprisa se vestía
    Ya se va para la calle
    En donde su amor vivía
    ¡Ábreme la puerta blanca!
    ¡Ábreme la puerta niña!
    ¿La puerta cómo he de abrirte
    Si no es la hora convenida?
    Mi padre no fue a palacio
    Mi madre no está dormida
    Si no me abres esta noche
    Ya nunca más me abrirías
    La Muerte me anda buscando
    Junto a ti vida sería
    Vete bajo la ventana
    Donde bordaba y cosía
    Te echaré cordel de seda
    Para que subas arriba
    Si la seda no alcanzara
    Mis trenzas añadiría
    Ya trepa por el cordel
    Ya toca la barandilla
    La fina seda se rompe
    Él como plomo caía
    La Muerte le está esperando
    Abajo en la tierra fría
    Vamos, el enamorado
    La hora ya está cumplida
    Música: tradicional
    Lletra: tradicional, basada en un poema de Juan de la Encina
    📀 Del disc "El Llibre Vermell de Lauzeta", enregistrat entre octubre de 2021 i febrer de 2022 a l'estudi del Joan Baró, excepte "Més roig que un coralet", enregistrada l'octubre de 2020 a la Crazy House amb en Jaume Piqué.
    Mesclat i masteritzat per en Ferran Conangla el 15 i 16 de febrer de 2022.

КОМЕНТАРІ • 8