M'encanta que adaptis els vídeos a podcast:) Jo crec que per molt que existeixin les mares que abandonen, el percentatge no només d'abandonadors, sinó de pares absents, és molt més elevat. Els homes no creixen amb l'educació i la pressió social de les dones. A nosaltres pràcticament ens emputxen a ser mares, a cuidar els nostres propis pares quan es fan grans, a responsabilitzar-nos dels nostres germans etc. La vergonya al voltant de ser "mala mare", d'abandonar els fills o directament de no voler ser mare ens persegueix moralment durant tota la nostra vida. Fins al punt de que ser una bona dona és directament proporcional a ser bona cuidadora.
Sobre dones abandonades, és bastant important veure The Hours, on es reflexiona les varies opcions de sortida si una persona és infeliç: l'abandonament, el suïcidi, etc. I també els efectes del que pot passar si hi ha abandonament.
mare meva, com un vídeo de quasi mitja hora em pot passar com de 5 minuts? em passaria la vida escoltant les teves reflexions i efectivament, sí a penjar aquests vídeos en format podcasts!!! q de fet, ben feliç si també te n'obres un i comuniques per allà però entenc q amb la ràdio, youtube i instagram, ja és demanar massa hahahha btw molt interessant la temàtica d'avui, no m'havia parat massa a reflexionar sobre el tema iii no he pogut parar d'observar en tot el vídeo les teves arrecades i la "jaqueta" rosa, tot absolutament preciós
Quines reflexions tan interessants, profundes i fins i tot reveladores. A més, tens una passió i intensitat per tot el que parles, que resulta contagiós, energitzes, per dir-ho d'alguna manera! xd
A mi m'agradaven força els videos d'aquesta noia, molt madura per la seva edat, fins que em vaig adonar que no li agrada la gent que ella considera lletja (menys afavorida com sempre diu). I es queixa de que li van fer bullying quan a Ibai tracta com suposadament la van tractar a ella. Li agrada només el que entra en el canon. Incoherent total.
si t'obsessiona aquest tema has de llegir feliçment jo soc una dona de maria aurèlia capmany, parla significativament de l'abandó del marit i dels fills!
(a propòsit dels minuts 5 i 6 del vídeo) Tinc 53 anys. La meva mare va ser una feminista radical, de les del seu momnet (anys 60). La crítica que va rebre per part de la família no va ser treure's un títol universitari. En aquella època d'una dona amb la seva posició social, s'esperava que anés a la universitat a buscar marit. La dura critica que va rebre va ser la de posar-se a treballar i no cuidar tota l'estona de nosaltres, els seus fills. Pel que fa a ella els seus gustos, valors, hàbits, etc. Per la meva vivència puc afirmar que s'assembla més a una xica jove de l'actualitat, que no s'auto declari femisnista o per lo menos no faci apologia del feminisme. Que una altra noia d'avui que si declari femista i si sigui activista del feminisme com ho va ser la meva mare. Les feministes apologistes de la meva generació podien arribar a ser molt agressives, per això arribaven a dir coses com que "Tots els homes sou una merda!" (demostrant així no ser millor que els masclistes, les que així pensen clar). En contrapunt, les femisnistes joves de l'actualitat han moderat molt el discurs. On vull arribar amb aquesta exposició és a posar de manifest que el feminisme ha evolucionat molt, a través de les diferents èpoques històriques. El més probable és que Dolors Monserdà si fos una afeminista activista, però de la seva època. Segur que si la comparem amb una dona actual, ens sembli una carca reaccionària. Només he intentat donar la meva opinió sobre este punt, perquè penso pot aportar alguna cosa constructiva.
Totalment d'acord en adaptar aquest contingut audiovisual a Spotify, Apple Music, etc.
M'encanta que adaptis els vídeos a podcast:) Jo crec que per molt que existeixin les mares que abandonen, el percentatge no només d'abandonadors, sinó de pares absents, és molt més elevat. Els homes no creixen amb l'educació i la pressió social de les dones. A nosaltres pràcticament ens emputxen a ser mares, a cuidar els nostres propis pares quan es fan grans, a responsabilitzar-nos dels nostres germans etc. La vergonya al voltant de ser "mala mare", d'abandonar els fills o directament de no voler ser mare ens persegueix moralment durant tota la nostra vida. Fins al punt de que ser una bona dona és directament proporcional a ser bona cuidadora.
Juliana estàs guapissima a aquest video!!!
ME ENCANTA AQUEST VIDEO I AQUESTES HISTÒRIES MOLTES GRACIES BONÍSSIM CONTINGUT
M encanta la idea Juliana estaria molt bé adaptar aquest contingut a spoty. Bona idea!!
Un podcast de la Juliana Canet? Jo dic que si! 💖
I'm studying català and yours videos are awesome, could you try introduce Subtiltes in Català in your videos?
Sobre dones abandonades, és bastant important veure The Hours, on es reflexiona les varies opcions de sortida si una persona és infeliç: l'abandonament, el suïcidi, etc. I també els efectes del que pot passar si hi ha abandonament.
Recomano el llibre Las abandonadoras de Begoña Gomez Urzaiz. ❤
mare meva, com un vídeo de quasi mitja hora em pot passar com de 5 minuts? em passaria la vida escoltant les teves reflexions i efectivament, sí a penjar aquests vídeos en format podcasts!!! q de fet, ben feliç si també te n'obres un i comuniques per allà però entenc q amb la ràdio, youtube i instagram, ja és demanar massa hahahha
btw molt interessant la temàtica d'avui, no m'havia parat massa a reflexionar sobre el tema iii no he pogut parar d'observar en tot el vídeo les teves arrecades i la "jaqueta" rosa, tot absolutament preciós
M'encanten aquests vídeos, jo sols els escolto mentres faig feina. Per a mi son, per exemple, avui, són classes de literatura express. :)
sisi molt boda idea lo dels podcasts
Quines reflexions tan interessants, profundes i fins i tot reveladores. A més, tens una passió i intensitat per tot el que parles, que resulta contagiós, energitzes, per dir-ho d'alguna manera! xd
julianaaa, clar que siii, necessito aquests vídeos a spotify 🫶💕
Sí a escoltar-te en format podcast 🎉
Sí que estaria be tenirte a spotify!!!
Sii! A la pregunta final
Si!!! Puja’ls també com a podcastss
Molt xulo el vídeo però totalment en contre de tenir EL TIÓ fora d'època nadalenca
Podcasts teus!!! Genial!!!❤❤❤
A mi m'agradaven força els videos d'aquesta noia, molt madura per la seva edat, fins que em vaig adonar que no li agrada la gent que ella considera lletja (menys afavorida com sempre diu). I es queixa de que li van fer bullying quan a Ibai tracta com suposadament la van tractar a ella. Li agrada només el que entra en el canon. Incoherent total.
on has vist que ami nomes magradi la gemt que entra al canon?
@@julianacanetpe doncs no ho sé però dóna aquesta sensació, sorry...
A mi el que m'agrada es veure parlar, pero si el pujares a spoty series l'unic podcast que ascoltaria
Sí a Spoti!
Bon video
si t'obsessiona aquest tema has de llegir feliçment jo soc una dona de maria aurèlia capmany, parla significativament de l'abandó del marit i dels fills!
Mares absents. I tant. Meva filla desde el 7 anys, per malaltia greu
Si estaria bé tenir ho en streming
(a propòsit dels minuts 5 i 6 del vídeo)
Tinc 53 anys. La meva mare va ser una feminista radical, de les del seu momnet (anys 60). La crítica que va rebre per part de la família no va ser treure's un títol universitari. En aquella època d'una dona amb la seva posició social, s'esperava que anés a la universitat a buscar marit. La dura critica que va rebre va ser la de posar-se a treballar i no cuidar tota l'estona de nosaltres, els seus fills. Pel que fa a ella els seus gustos, valors, hàbits, etc. Per la meva vivència puc afirmar que s'assembla més a una xica jove de l'actualitat, que no s'auto declari femisnista o per lo menos no faci apologia del feminisme. Que una altra noia d'avui que si declari femista i si sigui activista del feminisme com ho va ser la meva mare.
Les feministes apologistes de la meva generació podien arribar a ser molt agressives, per això arribaven a dir coses com que "Tots els homes sou una merda!" (demostrant així no ser millor que els masclistes, les que així pensen clar). En contrapunt, les femisnistes joves de l'actualitat han moderat molt el discurs.
On vull arribar amb aquesta exposició és a posar de manifest que el feminisme ha evolucionat molt, a través de les diferents èpoques històriques. El més probable és que Dolors Monserdà si fos una afeminista activista, però de la seva època. Segur que si la comparem amb una dona actual, ens sembli una carca reaccionària.
Només he intentat donar la meva opinió sobre este punt, perquè penso pot aportar alguna cosa constructiva.