El Cim d'Àligues

El Cim d'Àligues, Sant Feliu de Codines, un indret màgic enmig de cingleres i valls, on pots viure de prop el món de les aus rapinyaires, que et passen volant per sobre teu, tocant-te amb el batec de les ales. Un lloc únic per a gaudir i esbargir la ment amb un excel·lent restaurant.
Els cuidadors de les aus, professionals, simpàtics i amants de la seva feina, et donen tota mena d'explicacions. És un centre de recuperació de rapinyaires accidentats en torres elèctriques, atropellaments o d'altres.
L'àliga de cap blanc, d'Amèrica del Nord, és pescadora de truites i salmons; fa uns 2 metres d'envergadura. És el símbol nacional dels Estats Units d'Amèrica.
El falcó de la reina, d'uns 90 cm d'envergadura. Cria en penya-segats marins; també es troba al Solsonès i el Berguedà. Hiverna a Madagascar i a l'Àfrica oriental.
El duc eurasiàtic o gran duc, d'uns 65 cm d'alt. "Orelles" molt visibles i ulls de color taronja. Cria en penya-segats i en indrets habitats tranquils. Caça conills, rates, gats i altres rapinyaires.
L'òliba comuna (o xibeca) prefereix els espais oberts, cases amb golfes, campanars i grans arbres amb cavitats. El disc facial fa d'antena parabòlica dirigint els sons cap a les oïdes, que estan situades en posició asimètrica de manera que el cervell pugui calcular el lloc exacte on està la presa. Es creia que les òlibes es bevien l'oli (d'aquí el seu nom) dels llums de les esglésies, quan els lladres eren els sagristans.
El mussol banyut, també anomenat duc petit, d'uns 35 cm d'alt.
El gamarús de Lapònia és un ocell molt gran; d'una envergadura de gairebé un metre i mig, però de només un kilogram de pes; molt del seu volum és ploma. Viu als boscos de bedolls i pins de Finlàndia, Suècia i a la taigà. L'udol es pot sentir a 2 km de distància. La seva oïda és 50 vegades superior a la dels humans. Poden sentir a una presa, quan es mou, a 30 cm sota la neu.
El secretari fa més d'un metre d'altura. Viu a l'Àfrica tropical en zones on l'herba no supera el mig metre d'altura. Prefereix caminar que córrer i córrer que volar. Descansa i fa el niu en arbres de copa plana. El nom d'aquesta rapinyaire ve de la paraula àrab que vol dir "caçador que vola" i que sona similar a la paraula francesa "secrétaire"
L'aligot de Harris fa al voltant d'un metre d'envergadura. Viu al sud dels Estats Units. Al desert d'Arizona es posen sobre els cactus i no es punxen. Les seves plomes les usaven els indis americans com a ornamentació i pels seus rituals. Molt emprat en la pràctica de la falconeria pel seu caràcter social, tranquil i intel·ligent.
L'Aufrany comú és el carronyer més petit de Catalunya; fa un metre i mig d'envergadura. Es troba als Pirineus de Lleida, Osona, el Berguedà i els Ports de Beseit. Està en perill d'extinció. Pels seus pèls al cap i per saber trencar els ous llençant-los contra una pedra se l'anomena el voltor savi (o l'Einstein dels voltors). Té el bec llarg i prim que li permet escurar la carn que els altres voltors més grans deixen entre les costelles.
El voltor comú fa més de dos metre i mig d'envergadura.
El voltor negre és el voltor més gros d'Europa. Pot arribar a fer tres metres d'envergadura. El 2007 es va reintroduir al Prepirineu català.
El voltor africà dors blanc viu a les sabanes subsaharianes, terrenys oberts amb pocs arbres. Fa uns 2 metres d'envergadura. Quan són adults tenen el dors blanquinós. Com tots els voltors són molt bons planejadors. Poden volar més de dos-cents km al dia aprofitant els corrents d'aire ascendent per remuntar el vol. Com tots els carronyers tenir molta força al bec i a les urpes i tenen la vista molt desenvolupada, però no el sentit de l'olfacte.
El milà negre fa una mica menys d'un metre i mig d'envergadura. És de la família de les àligues. Viu als boscos de ribera, amb embassaments d'aigua. S'alimenta de peixos, ocells petits i ratolins. Els anglesos els anomenen "kites" perquè el seu vol s'assembla al dels estels.

[@tehspooke]

Brutal!