Vida privada, de Josep M de Sagarra

Amb Santi Vila, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Xavier Pla, professor de Literatura i Jordi Llavina, escriptor.
La tardor de 1932, Josep M. de Sagarra (1894-1961) va publicar Vida privada, una de les grans novel·les de la història de la literatura catalana. Hi narra, com és conegut, la degradació social i moral d'un sector de la burgesia catalana dels anys trenta del segle XX, una societat que Sagarra coneixia bé i que havia observat amb una implacable ironia. La novel·la esdevé, en aquest sentit, un recorregut únic per la Barcelona de l'alta societat, i també per la més baixa, amb un circuit que per salons i sales de juntes, pels cenacles de la burgesia, però també pels seus bordells. D'ençà la seva publicació, ara fa 75 anys, Vida privada s'ha consolidat com una obra cabdal i de referència: el pas del temps, els elogis de la crítica i el constant favor del públic l'han convertida en una novel·la imprescindible.