Roger Mas - " Plus ultra " (Verdaguer)
Вставка
- Опубліковано 12 кві 2014
- Roger Mas interpreta Verdaguer
Plus ultra ( Jacint Verdaguer )
Allà d'allà de l'espai
he vist somriure una estrella
perduda en lo front del cel
com espiga en temps de sega,
com al pregon de l'afrau
una efímera lluerna.
--Estrelleta --jo li he dit--,
de la mar cerúlia gemma,
¿de les flors de l'alt verger
series tu la darrera?
--No só la darrera, no;
no só més que una llanterna
de la porta del jardí
que creies tu la frontera.
És sols lo començament
lo que prenies per terme.
L'univers és infinit,
pertot acaba i comença,
i ençà, enllà, amunt i avall,
la immensitat és oberta,
i a on tu veus lo desert
eixams de mons formiguegen.
Dels camins de l'infinit
són los mons la polsinera
que puja i baixa a sos peus
quan Jehovà s'hi passeja.