Sempre és meravellòs escoltar en Francesc Torralba. Va ser professor meu a la universitat. Les seves classes sempre eren plenes. Les recordo amb carinyo i admiració.
Quina maravella escoltar a aquest senyor, dintre de tan dolor quina pau se sent. El meu marid també va morir a aquest paradís que es Asturias, pero era durant la pandèmia, feia poc que vivien a Astúries i fins tres mesos després no vaig rebre cap abraçada dels meus amics catalans.
@@mercedesliras8333una lliçó d'interès editorial i de fotre'ns un rotllo filocatòlic. Quan la Filosofia és pervertida i prostituïda per la Teologia apareixen els Torralbes de torn,autors de pamflets subvencionats per la marrana Església Catòlica i per sectes jesuítiques...
Sembla com si els que ho heu passat us sentíssiu capacitats per a donar lliçons morals i psicològiques. Fins i tot fa l'efecte que ho desitgeu per a la resta...
El nostre fill va morir fa 5 anys, als 37. En endreçar les seves coses vam descobrir un quadern amb poemes seus. Hi havia escrit, entre altres : si pudiera arrancar una làgrima de tu pena, la rodearia de arena para convertirla en mar. (La poesia la feia en castellà...). Ara, mirar el mar m'esdevé alliberador.
Aquest senyor en aquesta entrevista arriba al cim del raciocini. Impossible estar en contra dels seus raonaments. Siguis creient o no. I es veritat, no sentim llàstima sino que agraïm el suport que ens dona.
Poder que cascú es desés els drames íntims per a si mateix,no sé com dir-ho. Tot@s tenim els nostres problemes,drames,tragèdies. Jo a aquest senyor li recomano que escrigui un diari,però que se centri en el seu cas,perquè cada cas és molt diferent. Si algun dia em passa res de semblant,potser demanaré ajut psicològic O a un filòsof laic i humanista,MAI a un que ho redueix TOT a Déu. Per cert,soc un humil filòsof de formació...
Parles del teu fill com si fos un amic de la colla,un nen petit o una mena de Messies.Em sembla molt trist que t'aprofitis de la seva mort per promocionar el llibre. No crec que sigui gaire edificant desvetllar intimitats del drama familiar per a fer negocis. Ja sabem que t'ho publiquen TOT,sigui llegible o no,però viure d'Això em sembla de misèria humana,ho sento... A mi no m'ajuda ni m'interessa recrear-me en les desgràcies alienes: no m'aporta RES.Tothom pateix o patirà tragèdies al llarg de sa vida i per això existeixen psicòlegs i Filòsofs LAICS,no tendenciosos i interessats a sou que SEMPRE van a desembocar en històries divines. Passo de lliçons morals d'un teòleg!
Jo sóc laic i em repugna la institució Església. Pero mai a la vida m'atreviria a dir a algú que ha passat per aquest tràngol com ho ha de portar. Ell ha escrit un llibre. Jo igual no seria capaç ni de llevar-me pel matí.
Tant parlar de qüestions espirituals,divines,metafísiques,i al final,Torralba,tots som fets d'humus i acabem tocant de peus a terra... Això d'imitar els ultraesportistes en cap de setmana i vacances comporta conseqüències...🤷🏽♂️Potser si tu haguessis deixat de fer el cabra boja,el teu fill seria viu...
![Lp. Сердце Вселенной #60 РОЖДЕНИЕ ЛОЛОЛОШКИ [Финал] • Майнкрафт](http://i.ytimg.com/vi/YoR0pAV9FVQ/mqdefault.jpg)
Moltes gràcies per aquest GRAN TESTIMONI..
Sempre és meravellòs escoltar en Francesc Torralba. Va ser professor meu a la universitat. Les seves classes sempre eren plenes. Les recordo amb carinyo i admiració.
Gràcies per un testimoni tan sincer, profund i esperançador.
Acabo de perdre el meu marit. Només 2 anys de casats. Sé que em retrobaré amb ell. Confio plenament amb Déu Pare. ❤❤❤
Gran testimoni, vaig passat per una experiencia semblant i em semto una mica millor, gracies.
Quina meravella de conversa. Gràcies professor per l'ensenyança i la manera de transmetre-ho
Admirable. Saviesa autèntica i cordial
Senzillament, si d'això se'n diu catolicisme, doncs, no ho podem perdre de vista. Molts ànims senyor Torralba. Llegirem el seu testimoni.
Una gran lliçó de vida❤
Que bé que parla aquest home. Molta força!
Quina maravella escoltar a aquest senyor, dintre de tan dolor quina pau se sent. El meu marid també va morir a aquest paradís que es Asturias, pero era durant la pandèmia, feia poc que vivien a Astúries i fins tres mesos després no vaig rebre cap abraçada dels meus amics catalans.
BRUTAL. UN MIRALL.
Gràcies, Francesc
Voste es una gran persona i un sabi Jo no No me semblo a voste PER DESGRÀCIA ❤
Moltes GRÀCIES ❤
Gracies per les ensenyatses i reflexión s❤
El millor professor de la Blanquerna❤!!!!!!
Toda una lección de vida. Gran maestro capaz de mostrarnos la transparencia de lo que supone el dolor más intenso. Gracias, Dr. Torralba❤
Ja sabem de quin peu calceu,allà..."Con la Iglesia hemos topao"...
@@mercedesliras8333una lliçó d'interès editorial i de fotre'ns un rotllo filocatòlic. Quan la Filosofia és pervertida i prostituïda per la Teologia apareixen els Torralbes de torn,autors de pamflets subvencionats per la marrana Església Catòlica i per sectes jesuítiques...
Gran conversa, escoltant "el muelle de San Blas" en honor d'ells i la seva familia.
❤
Uau...
Va ser professor meu a la EUSS, quin greu que hagi hagut de viure això. Molts ànims.
S,ha de Passar per compendre la REALITAT.Anims,de cor,!!!
Sembla com si els que ho heu passat us sentíssiu capacitats per a donar lliçons morals i psicològiques. Fins i tot fa l'efecte que ho desitgeu per a la resta...
El nostre fill va morir fa 5 anys, als 37. En endreçar les seves coses vam descobrir un quadern amb poemes seus. Hi havia escrit, entre altres :
si pudiera arrancar una làgrima de tu pena, la rodearia de arena para convertirla en mar.
(La poesia la feia en castellà...). Ara, mirar el mar m'esdevé alliberador.
Quin es el titol del llibre que feu referencia i citeu en la entrevista?
‘No hi ha paraules’ Assumir la mort d’un fill.
@@blancamontane2931 Gracies, ja el Tinc a les meues Mans, jo tb. he experimentat la perdua de una filla de 15 anys i mitjs, per una malaltia galopant
Només em faltava això del muelle de san Blas.Magnífic.Gran cançó i gran entrevista
No hi ha paraules davant la mort d'un fill. Una experiència transcendent ajuda a integrar question pèrdua.
Aquest senyor en aquesta entrevista arriba al cim del raciocini. Impossible estar en contra dels seus raonaments. Siguis creient o no.
I es veritat, no sentim llàstima sino que agraïm el suport que ens dona.
Poder que cascú es desés els drames íntims per a si mateix,no sé com dir-ho. Tot@s tenim els nostres problemes,drames,tragèdies. Jo a aquest senyor li recomano que escrigui un diari,però que se centri en el seu cas,perquè cada cas és molt diferent. Si algun dia em passa res de semblant,potser demanaré ajut psicològic O a un filòsof laic i humanista,MAI a un que ho redueix TOT a Déu. Per cert,soc un humil filòsof de formació...
Aquest prooer divendres dia 27 compraré el llibre, el 25 /08/23 el meu fill de 24 anys tambe va marxar..
Quin gran home.
Parles del teu fill com si fos un amic de la colla,un nen petit o una mena de Messies.Em sembla molt trist que t'aprofitis de la seva mort per promocionar el llibre. No crec que sigui gaire edificant desvetllar intimitats del drama familiar per a fer negocis. Ja sabem que t'ho publiquen TOT,sigui llegible o no,però viure d'Això em sembla de misèria humana,ho sento... A mi no m'ajuda ni m'interessa recrear-me en les desgràcies alienes: no m'aporta RES.Tothom pateix o patirà tragèdies al llarg de sa vida i per això existeixen psicòlegs i Filòsofs LAICS,no tendenciosos i interessats a sou que SEMPRE van a desembocar en històries divines. Passo de lliçons morals d'un teòleg!
No has entès res de l’entrevista
Jo sóc laic i em repugna la institució Església. Pero mai a la vida m'atreviria a dir a algú que ha passat per aquest tràngol com ho ha de portar. Ell ha escrit un llibre. Jo igual no seria capaç ni de llevar-me pel matí.
Tant parlar de qüestions espirituals,divines,metafísiques,i al final,Torralba,tots som fets d'humus i acabem tocant de peus a terra... Això d'imitar els ultraesportistes en cap de setmana i vacances comporta conseqüències...🤷🏽♂️Potser si tu haguessis deixat de fer el cabra boja,el teu fill seria viu...
Aquest comentari no aporta res de positiu, i resulta profundament feridor per un pare que ha perdut un fill. Jo me l'hagués estalviat
Tú sembla que estiguis enfadat amb el món. No hi entens res!, potser t'ho facis mirar 😮
T'hauria de caure la cara de vergonya de fer aquests comentaris.
Quin comentari mes inapropiat i culpabilitzador per fer a un pare que ha perdut el seu fill
Fes te mirar aquesta mala llet. No és normal un comentari així