Aspencat - Quan caminàvem (subtítols i lletra en català)

2013 - Essència
Vídeos de cançons en català amb subtítols.
Fomentem les cançons en català, en tota la seva diversitat!
Aclariment: es manté la lletra tal com és cantada, sabent que pot haver-hi errades gramaticals.
Així mateix, també, voldria demanar disculpes per les possibles faltes ortogràfiques o de transcripció de lletra. Algunes vegades, es percep l'errada, un cop la cançó ja és pujada i ja és impossible de modificar.
Administra / edita: Jordi Nerín Toboso
També, s'agrairia algun senyal de motivació, per a continuar amb el canal (comentaris, m'agrada...)
Moltes gràcies, a tothom, per la vostra col·laboració!
Lletra:
Quan caminàvem per la desobediència,
quan tu i jo teníem somnis rebels,
quan sobreviure forma part de l'essència,
a la meua terra hi ha una pluja d'estels.
Quan caminàvem pels carrers de València,
quan tu i jo teníem somnis rebels
i amb poemes d'amor bastíem la resistència.
Per camins d'horta sembrada avancem,
enyorem un temps que no s'ha viscut encara.
Un passat de lluita accelerada,
assaig d'una esperança que camina fermament
i transforma aquest present.
El Cabanyal que resisteix!
Hui no tinc cap dubte, hui t'estime encara més!
Hui vull fer l'amor de matinada,
hui voldria ser un gran deixeble d'Estellés.
Veig murals a les parets.
Saps que no vull glòria ni riqueses,
no vull cartes de promeses enfonsades en el mar,
que no vull palaus ni vull princeses,
no vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar.
Quan caminàvem per la desobediència,
quan tu i jo teníem somnis rebels,
quan sobreviure forma part de l'essència,
a la meua terra hi ha una pluja d'estels.
Quan caminàvem pels carrers de València,
quan tu i jo teníem somnis rebels
i amb poemes d'amor bastíem la resistència.
Fins un nou combat.
Quan l'Albufera ens sostenia,
una vela llatina navegava contra el vent
amb la memòria empresonada.
Els punys i les corbelles sobre sendes de paper,
creix la flor del taronger.
Davant les torres de Serrans.
El nostre amor serà la clau que obri tots els panys
dels portals d'una València,
on sona la freqüència del cor de Benimaclet
amb Tereses i Bassets.
Saps que no vull glòria ni riqueses,
no vull cartes de promeses enfonsades en el mar,
que no vull palaus ni vull princeses,
no vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar.
Quan caminàvem per la desobediència,
quan tu i jo teníem somnis rebels,
quan sobreviure forma part de l'essència,
a la meua terra hi ha una pluja d'estels.
Quan caminàvem pels carrers de València,
quan tu i jo teníem somnis rebels
i amb poemes d'amor bastíem la resistència.
Fins un nou combat.
Es difícil oblidar, les façanes d'aquell temps
i els amants que s'estimaven quan la por era el segell.
I el futur d'aquells infants que miraven els estels
Il·lusió d'un gran present!
Tu i jo som rebels del temps i la distància
Alumnes de l'amor, amants de la insolència
Poetes d'esta nit, pintors del nostre llit
Les coses imposibles d'explicar d'aquesta ciència
Tu i jo som satèl·lits sense rumb en la galàxia,
d'amors impossibles som la paradoxa,
som pretèrits imperfets de la nostra història,
som aquell record inoblidable en la memòria
Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels
Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència.
Fins un nou combat.
Quan caminàvem per la desobediència,
quan tu i jo teníem somnis rebels,
quan sobreviure forma part de l'essència,
a la meua terra hi ha una pluja d'estels.
Quan caminàvem pels carrers de València,
quan tu i jo teníem somnis rebels
i amb poemes d'amor bastíem la resistència.