RAWPUBLIK - LA TIMBA (PROD. Pollet)

Поділитися
Вставка
  • Опубліковано 12 вер 2024
  • RAWPUBLIK
    Toni Mejías - Toni S. Pardines - Andreu Puig - Toni Fort (Pollet)
    Mix & Master per Yon Mikel García en WhiteTrashStudio.
    Disseny: Ausiàs Pérez
    #Rawpublik
    Lletra:
    Ens va ajuntar el boombap i la nit buscant com donar-li sentit al crit
    jugant sobre el beat no somiàvem amb ser rics
    només era competència sana entre amics
    i així mitja vida, presos de la imaginació
    no faré biografia, la meua vida està en cançons
    Hui som la sensació, paraula i emoció
    Hi ha reconeixement, be, però també imperfeccions
    I ara l'amor ressona, zero testosterona
    Cada vegada menys faba i millor persona
    Tu queda’t la corona, que ja no m’interessa
    Eixes batalles d'ego, em donen peresa
    Per sot el rap avança amb la societat
    si t'has aturat, tira ́t al costat
    No volem anar ni un pas enrere
    Compare, millor mata als ídols que veneres
    Ja no recorde quan, ni quina la ciutat
    sí quins éren els somnis que nàvem mig bufats
    recorde fer-ho mal, dels pitjors de la jam,
    intimidat per les mirades atentes dels grans
    i van passar els anys, i anàvem millorant,
    ser un mateix entre tanta pose no té preu
    mai va haver fam de fama, sí analisi constant
    escèptics, estudiosos, descreguts, ateus
    si és el Mejias qualitat, coherència, valentia
    i si és Andreu poesia, ell la viu la veu
    hem pillat osties sense anar a sacristies
    pero si el pillem per l'escenari, primo, et fem la creu,
    jo soc el 10, i tu un suplent amb patologies,
    qui osties et creus, que lleig eixos recaos per dir adéu,
    ara torneu, amb eixes pintes i eixa porqueria,
    jo el teu nom mai el diria perquè no et coneix ni deu
    Venen del Raval portant el vendaval
    Des de xiquet soc titular com el Lamine Yamal
    Reclamen llibertat sempre individual
    La llibertat que li atorga ser home, hetero i blanc
    Jo estic cantant per a calmar els nervis
    encara que siga tímid i no vullga ser vist
    però m'encanten l'adrenalina i els càntics
    encara que la fama i els falsos donen fàstic
    sou plàstic com cantava el Rubén
    amb més lletra xicoteta que un crèdit Cetelem,
    només fem, sense likes és clar, no sou res
    només pols i estrés. Maniquins al Corte Inglés
    jo capte la seua crida i eixa ferida volen vida,
    mira, tornar aviat al punt de partida
    eixa innocència perduda venuts al capital
    que vos roba l'ànima i vos cobra per plorar
    Veníem de Faluya, tombant murs i muralles
    samarreta vermella, assenyalant canalles
    eixos que van amb tu fan merda i impostura
    la patrulla canina, la pandilla basura
    t'ha caigut un poc de lletra en tota eixa mediocritat
    m'has venut molt de concepte però poca realitat
    que teniu molta performance molt de rollo de dadá
    de dalís i de derrida, ni xixa ni llimonà,
    això no és literatura, sols és couching i autoajuda,
    acrobàcia, floritura, un bucle, un dejavu
    una tortura, això no és rap és acupuntura
    balla un poc més i et posaré un tutú
    el public murmura, vaga per l'escenari un cadáver
    això eres tu, el cavaller de la trista figura
    i és tabú, cagar sobre un grupet que viu en sepultura
    de mala educació ballar sobre un taüt

КОМЕНТАРІ • 4