Monestir "Sant Joan de les Abadesses" amb "Els Segadors"

Fou una fundació personal del comte Guifré el Pelós que el 885 creà el cenobi, prop del de Santa Maria de Ripoll, per una comunitat de monges benedictina. La primera església monacal fou consagrada el 887.
La primera església monacal fou consagrada el 887. La primera abadessa fou Emma., filla de Guifré. El 1017, però, la comunitat fou dissolta amb l'acusació de que duia una vida de disbauxa (la immoralitat de les monges passà a la literatura i al folklore relacionats amb el mític comte Arnau). En lloc seu fou instaurada una comunitat de canonges fins que el monestir fou cedit (1077) pel comte de Besalú a l'abadia Benedictina de Sant Víctor de Marsella que n'expulsà els canonges i n'instal·là (1098) una comunitat de monges provençals. Amb tot, els canonges, sota la protecció del bisbe de Vic i de la regla agustiniana, assoliren, interinament (1086-1098) i definitivament (1114) instal·lar-s'hi. Hi restaren fins el 1484, regits per abats del país. Del 1458 al 1581 fou regit per abats comendataris (bisbes i cardenals forasters). I el 1592, fou secularitzada i erigida en col·legiata secular. Fou declarat monument històric artístic nacional segons declaració de l'any 1931.
L'església romànica fou totalment renovada a partir de 1130. Fou concebuda com un edifici de tres naus amb una ampla capçalera, introduïda per un transsepte, en el qual s'obren els cinc absis Els absis són decorats internament i externament per arcuacions i columnetes aplacades als seus murs que els donen una estructura de dos pisos o registres on s'obren els finestrals emmarcats per elements arquitectònics. El terratrèmol de 1428 feu caure les cobertes de la capçalera i destruïren la girola. Això obligà a cobrir-la de nou i continuar la volta fins l'obertura del absis que es sosté per pilars massissos.
A l'època barroca es mutilà l'absis major per construir-hi un cambril pel grup escultòric del Davallament o Santíssim Misteri, notable conjunt escultòric que data del 1251, un dels més importants del romànic català, que presideix avui l'absis major.
La restauració, iniciada per Puig i Cadafalch i completada el 1948-63 per Raimon Duran i Reynals, ha retornat a l'edifici el caràcter primitiu que tenia després de la restauració del 1428.
Completa l'església un claustre gòtic, iniciat el 1442 per Joan de Bar i Joan Girard, al costat del qual hi resten uns arcs del claustre romànic del s. XII.
Entre l'església i el claustre hi ha la capella dels Dolors, d'època barroca amb una cúpula decorativa i elements decoratius del tallista Josep Moretó, el qual, planejà l'obra (1710). Estatja una notable talla de la pietat, obra de Josep Viladomat.
Dins del monestir es guarda la imatge de Santa Maria la Blanca, amb el seu retaule d'alabastre i el sepulcre del canonge beat Miró de Tagamanent. Es conserven també restes de l'antic retaule de Sant Agustí
Canço: Els Segadors (tradicional sXVII)
www.subirachs.c...

[@ferrancabrer]

Monastery: Founded during the ninth century by Wilfred the Hairy who was in charge of the mission of reorganising the valley. The present construction is dated back to the twelfth century. The disposition of the apse corresponds to a provençal influence, whereby its exterior decoration with Lombard arcs, columns and capitals, some of which can be again found inside, is outstanding.