Els Pets - Corvus
Вставка
- Опубліковано 19 гру 2018
- Els Pets - Corvus
#ElsPets #Som #RGBSuports
Tenia molta son i els ulls oberts com a pomes,
des d’aquella nit només dormia a estones.
Una figura en la foscor, estava mort de por.
«Abriga’t minyó, que a la nit fa frescor.»
Com un àngel caigut que regnava en les tenebres,
cap al tard sortí de dins d’un cel de pedres
lluïnt les ales del pecat damunt la negra vall,
restant amagat, silent en el brancall.
Amb quin dret ens vas prendre aquell estiu
d’olor de préssecs i bicicletes prop del riu,
ball a la pista, tardes al tros i avellaners,
érem nens empaitant la vida pels carrers.
«Perdona’ls que no saben el que fan»,
va dir Jesús a la creu agonitzant,
un gran tro els núvols va esquinçar
l’esguard d’un infant es va trencar.
On era el teu Déu quan la meva pell tocaves
i on era el meu quan jo espantat callava,
encara sento aquella olor de pa d’hòstia i vi dolç,
sotanes, sermons, creus cobertes de pols.
Una esquela al diari em fa tornar
a un vell refugi de muntanya anys enllà,
la teva màcula al taüt per sempre més,
si també els records el vent se’ls endugués.
«Perdona’ls que no saben el que fan»,
va dir Jesús a la creu agonitzant,
un gran tro els núvols va esquinçar,
l’esguard d’un infant es va trencar.
(c)2018 RGB Suports
Joan t'estimen molts, tens tot el nostre suport.
Que valent ets.
Una creació al.legórica....absolutament poètica. . tots els elements que converteixen la cançó en un crit de Jesus agonitzant brutal. El llenguatge que et duu al bosc la vall la cabana...Potser la vostra millor obra. Una de les millors de la musica. catalana.
Resumint: capellans pederastes !
Quina melodia de baix a les voltes finals... no puc parar de posar-ho
A mi em passa el mateix....M'ha adduït....La veu suau, íntima tota l' estona i el fortíssimo del crit de Jesús... Sóc agnòstica-cristiana...perquè em convenç un home que s' oposava al sanedrí, que aturava la mà dels que lapidaven la dona...el de la samaritana... I tant me fa que tot plegat sigui un mite...Em funciona més que qualsevol altre doctrina...és generalista. Però...mai no hi penso. I Corvus ...m'ha dut la tristesa...pel nen...pel Jesús a la creu.
Canço preciosa per motius tristissims
Molt bonica está canço
La millor balada del món
Te comprendo, yo también.
Corvus (lletra i música de Joan Reig):
Tenia molta son i els ulls oberts com a pomes,
des d’aquella nit només dormia a estones.
Una figura en la foscor, estava mort de por.
«Abriga’t minyó, que a la nit fa frescor.»
Com un àngel caigut que regnava en les tenebres,
cap al tard sortí de dins d’un cel de pedres
lluint les ales del pecat damunt la negra vall,
restant amagat, silent en el brancall.
Amb quin dret ens vas prendre aquell estiu
d’olor de préssecs i bicicletes prop del riu,
ball a la pista, tardes al tros i avellaners,
érem nens empaitant la vida pels carrers.
«Perdona’ls que no saben el que fan»,
va dir Jesús a la creu agonitzant,
un gran tro els núvols va esquinçar
l’esguard d’un infant es va trencar.
On era el teu Déu quan la meva pell tocaves
i on era el meu quan jo espantat callava,
encara sento aquella olor de pa d’hòstia i vi dolç,
sotanes, sermons, creus cobertes de pols.
Una esquela al diari em fa tornar
a un vell refugi de muntanya anys enllà,
la teva màcula al taüt per sempre més,
si també els records el vent se’ls endugués.
«Perdona’ls que no saben el que fan»,
va dir Jesús a la creu agonitzant,
un gran tro els núvols va esquinçar,
l’esguard d’un infant es va trencar.
genial...el més frapant és que no diu què passa exactament, només en fa una al·legoria.
Fa mal, molt mal però no puc parar d'escoltat-la
Es farà justícia, llàstima que aquests casos surten tard normalment...
Juan soy hija de Constantí un abrazo muy fuerte esta clase de gente no tiene perdón de Dios
“Tenía mucho sueño y los ojos abiertos como manzanas,
desde aquella noche sólo dormía a ratos....
Una figura en la oscuridad, estaba muerto de miedo.
«Abrígate muchacho, que por la noche hace fresco.»
Como un ángel caído que reinaba en las tinieblas,
al atardecer salió de dentro de un cielo de piedras
luciendo las alas del pecado sobre la negra valle,
restando escondido, silente en el desvíos.
Con qué derecho nos tomaste aquel verano
de olor a melocotones y bicicletas cerca del río,
baile en la pista, tardes en el campo y avellanos,
éramos niños persiguiendo la vida por las calles.
«Perdónalos porque no saben lo que hacen»,
dijo Jesús en la cruz agonizante,
un gran trueno las nubes rasgó
la mirada de un niño se rompió.
I tant que saben lo que han Fet i fant
😢
Estic segura que el meu pare va patir abusos en un internat de capellans que va estar dels 7 a 14 anys. Al 2017 va morir amb 67 anys. Cada dia ho tinc més clar i vull investigar.
Joan
Tens el meu suport. Ja sé que alguns comentaris meus no et van agradar al seu moment però jo t'aprecio moltíssim i tens tot el meu suport en aquesta cançó que es molt dura però real i un mal gest del que significa l'Esglesia. Cap religió ha de ser mai opressors de ningú i cap a ningu i menys per abusar d una persona feble en unes colònies i menys amb seminaristes d'aquell moment. Totes i tots hem patit abusos en algun moment o altre de la nostra vida però hem de tirar endavant i trobar el nostre benestar.
Una abraçada ben forta des de Sants.
Censura?
Llàstima una bella cançó, amb un tema tan miserable