Montserrat Caballé - El Cant Dels Ocells 1992 Palau

El cant dels ocells (El canto de los pájaros, en castellano) es una canción popular catalana. La canción relata el gozo de la naturaleza el día del nacimiento del niño Jesús en el establo de Belén.1​ Fue popularizada fuera de Cataluña por Pau Casals que interpretaba su adaptación para violonchelo en todos sus conciertos.
"El cant dels ocells" (Catalan: [əl ˈkan dəlz uˈseʎs], 'The Song of the Birds') is a traditional Catalan Christmas song and lullaby. It tells of nature's joy at learning of the birth of Jesus Christ in a stable in Bethlehem.[1] The song was made famous outside Catalonia by Pau Casals' instrumental version on the cello.[2] After his exile in 1939, he would begin each of his concerts by playing this song. For this reason, it is often considered a symbol of Catalonia.[1]
Joan Baez included it in her 1966 best selling Christmas LP, dedicating the song to Casals.
(Wikipedia)
El cant dels ocells
Cançó de nadal
Al veure despuntar
el major lluminar
en la nit més ditxosa,
els ocellets cantant,
a festejar-lo van
amb sa veu melindrosa.
L’àguila imperial
se’n vola cel adalt,
cantant amb melodia,
dient: Jesús és nat,
per treure’ns de pecat
i dar-nos alegria.
Repon-li lo pardal:
Avui, nit de Nadal,
és nit de gran contento!
El verdum i el lluer
diuen cantant, també :
"Oh, quina alegria sento!
Cantava el passerell :
Oh, que hermós i que bell
és l’infant de Maria!
I li respon el tord :
Vençuda n’és la mort,
ja naix la vida mia !
Refila el rossinyol :
És més bonic que el sol
més brillant que una estrella!
La cotxa i el bitxac
festegen al manyac
i a sa Mare donzella.
Cantava el reietó
per glòria del Senyor,
inflant amb biçarria;
el canari segueix:
llur música pareix
del Cel gran melodia.
Ja n’entra el cotoliu
dient: Ocells veniu
a festejar l’aurora!
I lo merlot, xiulant,
anava festejant
a la més gran Senyora.
L’estiverola diu:
No és hivern ni estiu
sinó que és primavera;
puix que és nada una flor
que pertot dóna olor
I omple la terra entera.
Cantava el francolí:
Ocells qui vol venir
avui a trenc de dia
a veure el gran Senyor
amb sa gran resplendor
a dins d’una establia?
Ve cantant el puput:
Eixa nit ha vingut
el Rei de més grandesa!
La tórtora i el colom
admiren a tothom
cantant sense tristesa.
Picots i borroners
volen entre els fruiters
cantant llurs alegries;
la guatlla i el cucut
de molt lluny han vingut
per contemplar el Messies.
Cantava la perdiu
Me’n vaig a fer lo niu
dins d’aquella establia,
per a veure l’Infant
com està tremolant
en braços de Maria.
La garsa, griva o gaig
diuen: Ara ve el maig!
Respon la cadernera:
Tot arbre reverdeix,
tota branca floreix
com si fos primavera.
Xiuxiueja el pinsà:
Glòria avui i demà;
sento gran alegria
de veure el diamant
tan hermós i brillant
als braços de Maria.
El xot i el mussol
al veure eixir el sol
confosos se retiren.
El gamarús i el duc
diuen: Mirar no puc;
tals resplendors m’admiren!

[@judyjones2475]

Fabulous Montserrat 💟💗💗

[@silviacortazar2036]

Divina voz!!!