copié todo el vídeo porque lo necesitaba para mi trabajo de final de Curso. Si alguien lo necesita allá va. Está en catalán asique ponganlo en el traductor XD Inflorecències: Les inflorecencies són la forma i l'ordre en la que s'inserten les flors sobre la tija. Les inflorecencies tenen cinc components: El raqui: la tija floral principal ón s'incerten les flors. Aquest pot tenir ramificacions anomenades raquilles. Bràctees: una o varies fulles modificades, que generalment tenen característiques de color i forma disferents a les fulles normals de la planta. Les bràctees es situen a l'inici de raqui. Bràcteola: bràctea de menor tamany que s'ubica al braqui i acompanya cada braquilla o flor que es forma. Les bràctees i bràctioles poden no estar presens en alguns casos de inflorecència. Les flors es poden insertar directament sobre el raqui o sobre les raquilles. Les inflorecencies simple: Quan el raqui és únic, es denomina inflorecència simple. en canvi, si presenta ramificacions al raqui es denomina inflorecència composta. Les inflorecències també es poden classificar d'acord al sentit de formació de les flors: Racemoses: Són aquelles on les flors començen a florar desde la base fins a dalt. O també poden desenvoluparse desde els extrems fins el centre. cimoses: La floració comença desde una flor central al raquis, anomenada flor terminal, i segueix desde la base fins a la punta de raqui o a l'inreves. Principals inflorecències Rcemoses: Raïms: La principal caracteristica és que les flors estan inserides en bràctees tots de la mateixa altura. corimbes: inflorecències racemoses. Només simples. la característica principal és que presenten brànquees de diferents longitut però, que porten a les flors a una mateixa altura. Umbrel·les: Simples o compostes. Presenten flors amb bràctees que s'insereixen en el mateix punt del radi. Formant així un cemicercle o un cercle complet de flors. Espigues: simples o compostes. A les espigues totes les flors s'inserten en el raquis principal. A les espigues compostes, cada una de les raquilles tenen incertades varies flors de forma semblant a com ho fa les espigues simples. Espàdice simples: simples: Es caracteristic per el seu raquis carnosos ón es donen flors unisexuals. A l'apex trobem flors masculines i a les de la base trobem les flors femenines. Capítol: El capítol presenta nombroses braqtees a la base. També presenta dos tipus de flors: Les flors que es situen a l'exterior de raqui que es denominen flors lingulades les quals tenen un gran pètal que serveix per atreure insectes pol·linitzadors. En el centre, es troben les flors tubulars, que tenen un periant molt reduit.
tipus d'inflorecències Cimoses: Les inflorecències Cimoses es denominen cimes. Cima capituliforme: La forma del raqui és similar a un capítol però el sentit de la floració és invers. Les primeres flors en madurar són les centrals. cima helicoide: Forma una hèlix de ramificació després d'haver format la primera planta. Cima escorpiodie: Forma una hèlix de ramificació després de formar la flor terminal. Cima unbeliforme: s'assembla a la umel·la encara que el sentit de la floració es inversa. Les primeres flors en madurar són les centrals. Cima bípara: corresponen a un cima composta que genera dues ramificacions per sota la flor terminal
Muy buen video, gracias.
copié todo el vídeo porque lo necesitaba para mi trabajo de final de Curso. Si alguien lo necesita allá va.
Está en catalán asique ponganlo en el traductor XD
Inflorecències:
Les inflorecencies són la forma i l'ordre en la que s'inserten les flors sobre la tija. Les inflorecencies tenen cinc components:
El raqui: la tija floral principal ón s'incerten les flors. Aquest pot tenir ramificacions anomenades raquilles.
Bràctees: una o varies fulles modificades, que generalment tenen característiques de color i forma disferents a les fulles normals de la planta. Les bràctees es situen a l'inici de raqui.
Bràcteola: bràctea de menor tamany que s'ubica al braqui i acompanya cada braquilla o flor que es forma.
Les bràctees i bràctioles poden no estar presens en alguns casos de inflorecència.
Les flors es poden insertar directament sobre el raqui o sobre les raquilles.
Les inflorecencies simple: Quan el raqui és únic, es denomina inflorecència simple.
en canvi, si presenta ramificacions al raqui es denomina inflorecència composta.
Les inflorecències també es poden classificar d'acord al sentit de formació de les flors:
Racemoses:
Són aquelles on les flors començen a florar desde la base fins a dalt. O també poden desenvoluparse desde els extrems fins el centre.
cimoses:
La floració comença desde una flor central al raquis, anomenada flor terminal, i segueix desde la base fins a la punta de raqui o a l'inreves.
Principals inflorecències Rcemoses:
Raïms:
La principal caracteristica és que les flors estan inserides en bràctees tots de la mateixa altura.
corimbes: inflorecències racemoses. Només simples.
la característica principal és que presenten brànquees de diferents longitut però, que porten a les flors a una mateixa altura.
Umbrel·les:
Simples o compostes.
Presenten flors amb bràctees que s'insereixen en el mateix punt del radi. Formant així un cemicercle o un cercle complet de flors.
Espigues:
simples o compostes.
A les espigues totes les flors s'inserten en el raquis principal.
A les espigues compostes, cada una de les raquilles tenen incertades varies flors de forma semblant a com ho fa les espigues simples.
Espàdice simples:
simples:
Es caracteristic per el seu raquis carnosos ón es donen flors unisexuals. A l'apex trobem flors masculines i a les de la base trobem les flors femenines.
Capítol:
El capítol presenta nombroses braqtees a la base.
També presenta dos tipus de flors: Les flors que es situen a l'exterior de raqui que es denominen flors lingulades les quals tenen un gran pètal que serveix per atreure insectes pol·linitzadors.
En el centre, es troben les flors tubulars, que tenen un periant molt reduit.
tipus d'inflorecències Cimoses:
Les inflorecències Cimoses es denominen cimes.
Cima capituliforme:
La forma del raqui és similar a un capítol però el sentit de la floració és invers. Les primeres flors en madurar són les centrals.
cima helicoide:
Forma una hèlix de ramificació després d'haver format la primera planta.
Cima escorpiodie:
Forma una hèlix de ramificació després de formar la flor terminal.
Cima unbeliforme:
s'assembla a la umel·la encara que el sentit de la floració es inversa. Les primeres flors en madurar són les centrals.
Cima bípara: corresponen a un cima composta que genera dues ramificacions per sota la flor terminal
gracias!! excelente explicacion