A la recerca de l'or negre. Petroli a Sant Joan de les Abadesses

Avui us portem a la comarca del Ripollès, al terme municipal de Sant Joan de les Abadesses, prop de Sant Pau de Segúries, per visitar unes antigues mines de petroli. Tot i que no són mines tradicionals, en aquest indret hi va haver una plataforma i una torre per extreure petroli l'any 1986. Les expectatives eren altes, però després de dos mesos d'exploració i haver arribat gairebé a 3 quilòmetres de profunditat, el projecte es va abandonar.
Per entendre per què hi havia petroli aquí, hem de retrocedir milions d'anys, a una època en què aquesta zona era un mar on es van acumular restes orgàniques que es van transformar en hidrocarburs a causa de la pressió i la temperatura. Durant l'eocè, fa uns 56 milions d'anys, més sediments es van acumular i, amb el plegament dels Pirineus, aquests materials van emergir, formant les roques sedimentàries que veurem al llarg del recorregut.
El pont de Perella, construït entre 1908 i 1913, és el més alt de la comarca i permetia accedir a les mines situades un quilòmetre més amunt. Després de la guerra civil, es va utilitzar per al pas de vehicles, ja que molts altres ponts de la comarca van ser destruïts.
Durant el recorregut trobarem diverses formacions de roques sedimentàries, com les de les formacions Vallfogona i Armàncies, així com una vegetació abundant amb roures, faigs, boixos, avellaners i una gran varietat de plantes aromàtiques i medicinals.
La primera mina que visitarem conté estalactites i estalagmites que indiquen la presència de carbonat de calci. Les roques que ens interessen són les disodiles o margues bituminoses, que contenen hidrocarburs i es poden identificar per la seva olor a petroli quan es freguen. Aquestes roques van ser explotades a principis del segle XX per la Compañía Española de aceite del esquistos, SA.
A la principal esplanada de l'explotació hi havia cinc concessions amb un total de 299 hectàrees. La mina principal és la Maria, inaugurada el 1912. Tot i estar ben conservades, aquestes mines no són segures per entrar-hi.
Les mines van ser tancades a principis del segle XX per la poca quantitat d'hidrocarburs trobats i l'esclat de la primera guerra mundial. Més tard, als anys 70, una de les galeries es va utilitzar per a l'explotació de xampinyons.
L'edifici principal de les mines, conegut com la casa dels miners, podria haver servit de residència temporal, magatzem, oficines i fins i tot una forja. Continuant el recorregut, arribarem a la font de Perella, recuperada gràcies al treball de l'Esteve Clota. Aquí també trobem les restes d'un forn de rajols i teules que es van utilitzar per a la construcció de l'edifici i el reforç de les galeries.
El nostre recorregut per les mines acaba en aquest punt,, però encara podem gaudir del paisatge, incloent-hi un bonic saltant d'aigua sobre una pedra tosca. Des d'aquí podem tornar al punt de partida o continuar cap al mas Perella i l'ermita. Esperem que us hagi agradat aquest recorregut i us animem a provar-lo.
La ruta està disponible a: ca.wikiloc.com...
Agraïments:
Esteve Clota
Medir Jordà
Aquest vídeo forma part del projecte "Mines de Girona" que compta amb el suport del Departament de Química i de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la Udg, El projecte ha comptat amb un ajut del Consell Social de la UdG i la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECyT).
Per saber-ne més:
Martinez Riua, A., Rivero, L,. Casas, A. (1996) Interpretación del subsuelo en la zona del Ripollés (Pirineo Oriental) y su aplicación en la prospección petrolífera. Geogaceta, 20 (1).
Les revistes de la festa major de Sant Joan de les Abadesses dels anys 1976 i 2008 fan referència a l'entorn geològic i paisatgístic de la zona.