A Les Portes De Troia
A Les Portes De Troia
  • 511
  • 6 460
466 - Història del programari lliure
Aquesta setmana ens introduïm en la història del programari lliure per conèixer els seus orígens, els seus protagonistes i la seva evolució en les últimes dècades. Amb Carles Escolà.
Tal com hem explicat al programa, aquest any ens hem presentat als Premis iVoox!
Si us agrada la nostra feina, la divulgació històrica amb rigor, humor i en català, us demanem el vostre suport. Doneu-nos el vostre vot a través del següent enllaç: go.ivoox.com/wv/premios24?c=335
Moltes gràcies!
Переглядів: 23

Відео

465 - Lenin (II)
Переглядів 4819 годин тому
Aquesta setmana, A les Portes de Troia, aprofitant que el 2024 és el centenari de la mort d'un dels personatges més influents del segle XX, encetem un doble proggrama biogràfic per parlar de Vladímir Ilitx Uliànov, més conegut com a Lenin. Resseguirem la seva vida, desmentirem algun mite, parlarem sobre la seva ideologia i intentarem usar les seves idees per entendre i analitzar el present. Amb...
464 - Lenin (I)
Переглядів 2219 годин тому
Aquesta setmana, A les Portes de Troia, aprofitant que el 2024 és el centenari de la mort d'un dels personatges més influents del segle XX, encetem un doble proggrama biogràfic per parlar de Vladímir Ilitx Uliànov, més conegut com a Lenin. Resseguirem la seva vida, desmentirem algun mite, parlarem sobre la seva ideologia i intentarem usar les seves idees per entendre i analitzar el present. Amb...
463 - Biblioteques imaginades
Переглядів 1519 годин тому
Aquesta setmana, a les Portes de Troia, repassarem algunes de les biblioteques més icòniques de l’antiguitat, tant d’Egipte i Mesopotàmia com de Grècia i Roma.
462 - Els Jocs de Troia
Переглядів 1919 годин тому
Últim programa de la temporada amb uns continguts especials i diferents. De la mà de l'Albert Abril, l'Alberto i el Sergio concursen als Jocs de Troia. Bon estiu a tothom i ens retrobem al setembre!
460 - Urraca I, reina de Lleó
Переглядів 919 годин тому
Aquesta setmana, a les Portes de Troia, coneixerem la figura d’Urraca I de Lleó, una dona fonamental per a entendre els primers compasos del segle XII a la Península Ibèrica. Amb Antonio Contreras.
459 - Els vikings imaginats, del romanticisme a Marvel
Переглядів 819 годин тому
Aquesta setmana, A les Portes de Troia, repassem la imatge que del romanticisme ençà s’ha tingut dels vikings. Amb Antonio Contreras.
458 - Bass Reeves
Переглядів 519 годин тому
Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre Bass Reeves: un dels primers afroamericans que va exercir com a ajudant de xèrif als Estats Units d’Amèrica a la segona meitat del segle XIX. Narrem la seva biografia, des que era esclau en una plantació fins que va dedicar la seva vida a fer complir la llei. Amb Pol Albanell Percet.
457 - El Batalló 101 i la Solució Final
Переглядів 1919 годин тому
Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre el Batalló 101: un batalló policial de l’Alemanya nazi que, entre els anys 1942 i 1943, és desplaçat a Polònia i es veu portat a realitzar actes atroços. Narrem els esdeveniments històrics i reflexionem sobre la violència, l’obediència cega i la vulnerabilitat dels principis morals. Amb Xavi de la Encarnación.
456 - D'Alan Turing a ChatGPT (II): present i futur de la Intel·ligència Artificial
Переглядів 919 годин тому
456 - D'Alan Turing a ChatGPT (II): present i futur de la Intel·ligència Artificial
455 - D'Alan Turing a ChatGPT (I): els orígens de la Intel·ligència Artificial
Переглядів 819 годин тому
455 - D'Alan Turing a ChatGPT (I): els orígens de la Intel·ligència Artificial
454 - La Guerra Civil dels Estats Units (II): El naixement d'una nació
Переглядів 1319 годин тому
454 - La Guerra Civil dels Estats Units (II): El naixement d'una nació
452 - Criminalitat a la València medieval
Переглядів 1119 годин тому
452 - Criminalitat a la València medieval
451 - La criminalitat a l'edat mitjana
Переглядів 719 годин тому
451 - La criminalitat a l'edat mitjana
450 - El Setge de Bagdad (1258)
Переглядів 319 годин тому
450 - El Setge de Bagdad (1258)
449 - Al Kwharizmi i la Casa de la Saviesa
Переглядів 419 годин тому
449 - Al Kwharizmi i la Casa de la Saviesa
448 - La moneda a Catalunya
Переглядів 819 годин тому
448 - La moneda a Catalunya
447 - Història de la moneda
Переглядів 319 годин тому
447 - Història de la moneda
446 - Aníbal a Itàlia (218 aC)
Переглядів 419 годин тому
446 - Aníbal a Itàlia (218 aC)
445 - Aníbal i la travessa dels Alps (218 aC)
Переглядів 1319 годин тому
445 - Aníbal i la travessa dels Alps (218 aC)
444 - La Tetrarquia
Переглядів 419 годин тому
444 - La Tetrarquia
443 - Història de l’Studio Ghibli (II)
Переглядів 319 годин тому
443 - Història de l’Studio Ghibli (II)
441 - La batalla de Borodinó (1812)
Переглядів 219 годин тому
441 - La batalla de Borodinó (1812)
440 - La Terra plana i els antípodes
19 годин тому
440 - La Terra plana i els antípodes
439 - L’enfrontament entre Cèsar i Pompeu
Переглядів 419 годин тому
439 - L’enfrontament entre Cèsar i Pompeu
438 - Cèsar i Pompeu
Переглядів 519 годин тому
438 - Cèsar i Pompeu
437 - Conquesta i navegació de l’Amazones
Переглядів 619 годин тому
437 - Conquesta i navegació de l’Amazones

КОМЕНТАРІ

  • @evilgod1127
    @evilgod1127 9 днів тому

    No se porque me apareció este video en UA-cam, pero entre porque veo el número 33 por todos lados...

  • @mortisx135
    @mortisx135 9 днів тому

    Duríssim

  • @sahahorria
    @sahahorria 11 днів тому

    M'encanta la història i estic aprenent català perquè és la llengua nativa de la meva parella. Això és fantàstic, em subscric ara mateix! ❤

    • @alesportesdetroia
      @alesportesdetroia 11 днів тому

      Moltes gràcies per les teves paraules! Estem encantats d'acompanyar-te en l'aprenentatge del català 🥰 Salut!

  • @gemmajosep7504
    @gemmajosep7504 11 днів тому

    El gat és el millor d'aquest programa❤

  • @InhigoAlai
    @InhigoAlai 2 роки тому

    Hem da surtí al carré i agafá l'indapandenssia d'una vagada. No pudem més, és impusssibbbba viura ashí. Vulem l'indapandenssia ara matesh.

  • @joantriadoaymerich
    @joantriadoaymerich 2 роки тому

    Espectacular. Historiadors parlant d'història i prou.

  • @panebiduverg
    @panebiduverg 10 років тому

    programa fluixet i massa curt pel tema que s'hi volia tractar. Ha faltat profunditat teòrica en la definició del concepte nació (trobo a faltar a Gellner, Hobsbawm, Smith,etc) i finalment s'ha escollit una noció del concepte que no captura bé el fenomen ( que és bàsicament modern). Es pot sostenir que al S XIII hi ha nació catalana si s'equiparen les identitats polítiques feudals als sentiments nacionals. Però no són la mateixa cosa. El sentiment nacional (amb seva carrega d'homegeneïtat i d'igualitarisme vinculat a un poder centralitzat) sorgeix després de l'absolutisme i de les revolucions liberals del XVIII i es "popularitza" en un marc capitalista a partir d'accions estatals. A Catalunya això va passar a finals del XIX i especialment a principis del XX (precisament el període menys tractat al programa)

    • @juanesteve6614
      @juanesteve6614 10 років тому

      Para nada me ha parecido flojo. Hace dos semanas que descubrí Portes de Troya por twitter y he escuchado diversos programas y este es de lo mejor. De hecho, en este la parte en la que explican lo que fue la Corona de Aragón y la España de los Austrias es de lo poco decente que se puede oír por la red. Estos historiadores (que como todos, también tienen ideología) pero al menos no te dicen Corna de Aragón=Reino de Aragón o que la España Imperial era un estado centralizado. Cierto que en 50 y pico minutos es difícil tratar un tema de tales características, pero me parece que exiges demasiado (nombres de los principales teóricos, etc.), es un program de divulgación histórica para todos los públicos no un curso de Master.

    • @juanesteve6614
      @juanesteve6614 10 років тому

      Además, han dicho que en el siglo XIII hay nación catalana porque aparece en la documentación. También han dicho que las naciones como las entendemos hoy en día son las que se crean a partir del siglo XIX, pero que antes la gente también tenia identida nacional pero respondía a valores diferentes. En cambio Panebianco tu nos estas vendiendo la historia marxista de Hobsbaw de siempre de que antes todo eran identidades políticas feudales como si las relaciones de las personas con su entorno (familia, ciudad, reino) fuesen menos que las nuestras sólo por darse en una sociedad de características feudales. Una cosa es que el patriotismo no estuviese masificado y otra que no existiese.

    • @panebiduverg
      @panebiduverg 10 років тому

      Juan Esteve Básicamente estoy de acuerdo en lo que comentas. Seguramente ahora mismo es el mejor programa de historia en internet/radio y por eso el nivel de exigencia tiene que ser alto. Que sea de divulgación no impide consultar los principales autores de la literatura sobre el tema. Estos historiadores han demostrado que son capaces de explicar de forma clara temas incluso más complejos.

    • @panebiduverg
      @panebiduverg 10 років тому

      Juan Esteve Si como dices, las id.feudales parten de *otros* valores ¿por qué tenemos que utilizar la etiqueta "nacionales"? son cosas diferentes. Sí,las id. nacionales también son identidades políticas de grupo y por eso guardan ciertas similitudes con las feudales, pero hay diferencias fundamentales en los valores que la sustentan y en la forma de estructurar la relación del sujeto con el poder político. Diferencias que, en la práctica, implican comportamientos políticos sustancialmente diferentes y, como señalas, alcances diferentes. Yo no quiero vender nada (y menos historia marxista XD) pero creo utilizar el concepto de esa forma desdibuja el sentido de la palabra y acaba restándole valor descriptivo.

    • @juanesteve6614
      @juanesteve6614 10 років тому

      Panebianco Duverger A mí me parece claro que han consultado los principales autores. Cuando el historiador cita las 4 teorías, no se para a explicar los autores que las crearon, pero es más que evidente que las ha consultado: la primera teoría se refiere a la visión romántica de la nación (y lo dice con la palabra decimonónica), la segunda es la Gellner y Hobsbaw, la tercera es la que sostiene historiografía nacionalista (catalana, española o de done sea) de bajo perfil, y la 4ª con la que se alinea es la de Smith, Hastings, Vilar o Guenée. Me parece que se ha situado muy bien el tema, aunque no hayan citado los autores.