Dedicat a totes les persones que han perdut la vida al mar intentant trobar una vida millor.
Agraïments a estudis santa Pau i a Abdón Compte, pau Brugada, Oriol Pujol, Manel Serrat i Hagi Camara per animar-me a escriure en Soninké, idioma minoritari dels meus pares que es parla a Gambia, Malí, Mauritania, i Senegal.
Mamedi
Mamemi, Mamedi, Mamedi
recorda totes les persones que
s'ha quedat el mar [x2]
vens del teu pais
buscant benestar
però les persones blanques
no et tracten com et mereixes.
pots treballar
pero no tens papers,
a aquell que li vas demanar ajuda ( a altres negres)
no et pot ajudar.
nosaltres els nascuts aqui
vam abandonar el cami,
d’aquell que et vas fiar
serà al que testafarà
la tempesta pot esdevenir
clariana
pero abusar de la festa ens ha deixat
mancats de secrets.
qui te diners dins la seva merda
escombra cap a casa seva,
mentra els ulls i les boques dels altres
ens van anar deixant sense coratge
juguen amb el teu cap
com si fossis un animal
i tu raus ajagut
sense reflexionar mai
encara segueixes pensant
que soc dels pitjors
i quan et vull ensenyar
respons q “no vols”
MAMEDI…x2
fes saber a la resta
les teves intensions,
tens algunes coses que
algú altre mai tindrà
algú es corda les sabates
i prepara les maletes
i es despedeix
del jovent de casa
arribà al magreb
li tapan la boca
li lliguen les mans
i li roben la pasta
negre enfadat.
n desane…
ningú sap res del q lespera
mes endavan
els seus pares el busquen
i no saben a on està,
no ha trucat avui,
potser ho farà demà
resulta, s’ha esgotat la gasolina
de la seva pestera,
ha sortit al seu cadàver
per les noticies.
juguen amb el teu cap
com si fossis un animal
i tu raus ajagut
sense reflexionar mai
encara segueixes pensant
que soc dels pitjors
i quan et vull ensenyar
respons q “no vols”
MAMEDI…x2