José Mário Branco va ser un cantautor portuguès.
Representant de la música de protesta o engatjada portuguesa, inicià la seva carrera durant la dictadura de Salazar. Fou encalçat pel règim i hagué d'exiliar-se a França. Amb ell treballaren José Afonso, Sérgio Godinho, Luís Represas, Fausto i Camané, entre d'altres, amb qui participà en concerts o àlbums editats com a músic i/o responsable dels arranjaments musicals. També va compondre i cantar per al teatre, el cinema i la televisió. El 1974 fundà el GAC amb el qual enregistrà un parell d'àlbums.
Barreja de música de protesta, fado i d'altres gèneres musicals, són obres seves famoses els discs Ser solidário, Margem de certa maneira, A noite i l'emblemàtic FMI, obra-síntesi del moviment revolucionari portuguès amb els seus somnis i desenganys. Aquest darrer disc fou prohibit i censurat a qualsevol rádio, TV o mitjà de divulgació pública. No obstant això, FMI esdevindria, probablement, la seva obra més coneguda. El sei àlbum més recent, de 2004, es titula Resistir é vencer en homenatge al poble de Tímor, qui va resistir durant dècades l'ocupació militar indonèsia després de la Revolució dels clavells.