Naixcut en la ciutat de Valéncia en 1938, Anoni Ruiz Negre realisà els seus primers treballs lliteraris en la década dels anys xixanta en el camp del periodisme i la narrativa.
De manifesta inquietut pel fet escènic, creà la Taula Valenciana d’Autors Teatrals en 1990, presidint-la fins a 1996, i pertany igualment a l’Associacio d’Escritors en Llengua Valenciana. També és membre de la “Asociación Colegial de Escritores de España” i de la “Asociación de Autores de Teatro” en Madrit, en la qual eixercí distints càrrecs directius de 1993 a 1998.
L'obra de Ruiz Negre ha arribat a llocs tan lluntans de la seua residència com Portugal, Eslovàquia, Uruguai, Argentina, Chile i alguns Estats de Nortamèrica, a on s'ha utilisat el seu teatre com a tesis en rellevants seminaris en universitats com la “Brown University Providence, Rhode Island”; la “University of Cincinnati, Ohio”; i la “UCF de Orlando, Florida”.
Autor prolífic porta casi un centenar d’obres teatrals escrites, de les que du estrenades una cinquantena, les quals contemplen des del drama històric al café-teatre, passant per la comèdia amable o l'intriga. Ha obtengut onze premis lliteraris: u de narrativa, un atre de guions radiofònics i els demés per les seues obres teatrals, ademés del Premi Josep Maria Guinot a les Lletres Valencianes otorgat per l’entitat cultural castellonenca Cardona Vives en 2010.
Conta en una quarantena d’obres publicades per distintes editorials. Escrites en llengua valenciana i en la normativa de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, moltes d’elles han segut traduïdes al castellà, a idiomes estrangers, a l’esperanto i a diferents llengües autonòmiques d’Espanya.
Des de la década dels anys huitanta ha format i dirigit diferents grups teatrals, en els quals ha escenificat obra pròpia i aliena per a la ràdio i el teatre. En la companyia Efecte 2 Teatre, la qual creà en 1990, ha produït i dirigit vintiun espectàculs, que han segut representats en notable èxit en bona part de la geografia valenciana.
És important també el seu treball lexicogràfic. Membre de la Secció de Llengua de la RACV, és autor del Diccionari de sinònims, idees afins i contraris (Ed. Del Sénia al Segura) i el Diccionari valencià de sinònims, afins i antònims, editat per la RACV i allojat en la seua web.
Ademés de les seues obres més recents, com Efemèrides i curiositats valencianes, El fill del foll, Esquets teatrals o L’hort dels transits, editades per Mosseguello, destaquen les seues traduccions a la llengua valenciana d’obres clàssiques d’escritors valencians com Gabriel Miró (Les cireres del cementeri) o Blasco Ibáñez (Arròs i tartana, Flor de Maig, Sònnica la cortesana, El Papa de la mar), totes elles editades per L’Oronella, aixina com de clàssics castellans com el Quixot d’Avellaneda, Els treballs de Pérsiles i Sigismunda o el Llazeret de Tormes, editats per Mosseguello.
Fon declarat Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana en la seua VII edició (2023).