Una dona i una marioneta habiten l'espai urbà, reconstruint els gestos simbòlics i ancestrals de les altres dones que ho han habitat abans d'elles. Els cossos són units pels fils i aquest vincle és el començament de la dansa i d'una història que es fa i desfà.
Aquesta peça serà una reflexió sobre la memòria i els seus nusos. En cada vivència existeixen nusos que s'han amagat o que s'han oblidat. Els nusos són la història que es queda immòbil, que no respira, que no corre al llarg d'un fil. Cada nus conserva una història, és com un puny dur i tancat que a poc a poc s'obre, i deixa caure aquest “fil de la meva mà".