En aquest rodal de Collserola, la sequera també s'hi ha fet notar. L'alzina surera que ens crida l'atenció, un arbre que sobreviu a les flames gràcies al seu extraordinari "vestit" de suro, ha sucumbit a la perllongada manca d'aigua. Es ben morta.
I tot i així no para de cantar. Es un xiuxiueig constant, polifònic, que de vegades sembla que s’apaivaga però, de cop i volta fa una sobtada elevació de to i volum.
Ens hi acostem per comprendre quin és l’origen d’aquest fenomen "musical"...