Josep Rondissoni Battu (un mestre a cavall entre dues etapes), per Josep García Fortuny
Josep Rondissoni Battu va ser un cap de cuina suís, o d'origen suís no he pogut determinar-ho amb precisió-: "Nació en 1890 en Turín, o en los alrededores de Turín. El aprendizaje y la profesión los ejerció en Francia -on va ser deixeble d'August Escoffier-, Suiza y España, A España le trajo la Guerra Europea y ya no se movió d'aquí". Així, doncs, va arribar a Espanya, i potser concretament a Barcelona, l'any 1914: "Estuvo de "chef" en el Casino de la Rabassada en aquellos días de la primera contienda en que se jugaba tanto o más que se comía. Su arte lo ejerció en el desaparecido Restaurante Pince de la calle de Fernando, en el Majestic, en el Círculo del Liceo, en el Hotel Victoria de Palma de Mallorca, donde infinidad de veces había servido al archiduque Luis Salvador de Austria". El propi Rondisssoni diu "que siempre me ponía [l'arxiduc] en la mano una moneda de veinte francos, una propina de príncipe de entonces. Desde 1924-data errònia José Rondissoni se dedica a enseñar lo que sabe en materia gastronòmica" (Llopis 1954). Ara bé, aquestes notes cal tenir molta cautela perquè segons en comunica el sr. Jaume Rius Gumà, fill de Capellades però resident des de fa molt anys a Sitges i que va tenir el plaer de treballar uns sis o set anys al costat del "Sr. Rondissoni", tal com explicita, sempre deia que era italià, encara que la seva família podria ser d'origen suís.
Per documentar la seva trajectòria docent, en Josep García Fortuny va fer un buidat, tant a l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona com a la Biblioteca Francesca Bonnemaison. En aquest Centre hi ha lligalls de multitud d'apunts manuscrits sobre alimentació així com de bibliografia culinària, però no pot afirmar que siguin realment de Rondissoni, car estan escrits per diferents mans.
De la seva qualitat pedagògica se n'han fet valoracions diferents; per exemple: "Del que s'aprenia amb Rondissoni, se'n pot tenir una idea fullejant les seves Classes de cuina. Si obrim a l'atzar les del curs 1925-26, hi trobem receptes com bavaresa Bristol, consomé Celestina, puré Longchamps, maionesa de salmó a la russa, rosbif a l'anglesa, etc. Obrim per on vulguem, sempre surten plats semblants i poques vegades una recepta del país" (Torrado, dins Agulló 1990, VII). En aquesta època sembla que Rondissoni va consultar-utilitzar el manuscrit de fra Tolosa que he esmentat, perquè en el receptari, en llapis i en català, hi figura la paraula "fet" en algunes elaboracions i, en alguna d'elles, la data, que correspon a les classes que impartia aleshores. Si aquest tipus de cuina la feia abans de la guerra, una vegada passada, va continuar en la mateixa línia. Així per exemple, llibret n° 4.
Josep Rondissoni Battù (Torino, 1890 - Barcelona, 14 octubre 1968). El seu nom apareix amb la forma catalanitzada com a autor als seus llibres publicats en català. Va ser un cuiner italià amb família d'origen suís, establert a Catalunya. Va estudiar a França i fou deixeble d'Auguste Escoffier. Arribà a Barcelona el 1914, passant per l'Hotel Majestic, el Cercle del Liceu i l'Hotel Victoria de Palma, abans d'esdevenir xef del Casino de l'Arrabassada. Des del 1921 va ser professor de cuina a l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona (1909-1937), fundat a Barcelona per Francesca Bonnemaison. Va dirigir la redacció de la revista Ménage entre 1930 i 1937, i després de la guerra civil va haver de passar a la Secció Femenina de la Falange. A Sitges dirigí el restaurant La Cala entre 1955 i 1963. Per les seves taules passaren totes les personalitats que vivien o eren convidades al poble perquè era sempre marca de prestigi i èxit. La seva última feina va ser la col·laboració amb Lázaro Bassat, creador del Stetic Club, Diagonal, 431, (Aribau) de Barcelona.
📷 NO-DO, 1945, Filmoteca española