(Cat) El Castell-Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou és un conjunt monumental situat al municipi de Riudecanyes, a la comarca del Baix Camp, província de Tarragona, Catalunya. Aquest singular conjunt és un exemple notable de la barreja entre arquitectura religiosa i fortificada, i ha estat testimoni de diverses transformacions al llarg dels segles. La seva ubicació al cim d'un turó li atorga una posició privilegiada, amb vistes espectaculars sobre el Camp de Tarragona i el mar Mediterrani.
L'origen d'Escornalbou es remunta al segle XII, quan després de la reconquesta de la zona als musulmans, es va construir un castell sobre les restes d'una fortificació anterior, possiblement d'origen romà o musulmà. Paral·lelament, es va fundar un monestir de l'orde agustinià, dedicat a Sant Miquel. Aquest monestir va jugar un paper important en la repoblació i la cristianització de la regió durant l'Edat Mitjana.
Durant els segles XIII i XIV, el monestir d'Escornalbou va ser un important centre religiós i cultural. Tot i que no era un monestir de gran mida, la seva influència a la comarca va ser significativa. Els monjos agustins que hi vivien es dedicaven a la vida religiosa, així com a l'agricultura i a l'atenció espiritual de les comunitats properes. No obstant això, amb el pas del temps, la comunitat monàstica va anar disminuint, fet que va portar a l'abandonament del monestir al segle XVIII.
A finals del segle XIX i principis del segle XX, el conjunt d'Escornalbou va passar a mans privades, sent comprat el 1911 per Eduard Toda, un diplomàtic, arqueòleg i escriptor català. Toda va dur a terme una important restauració del complex, que havia quedat en estat ruïnós, transformant parts de l'antic monestir i del castell en la seva residència particular. La seva intervenció, tot i ser respectuosa en alguns aspectes, també va introduir modificacions que combinaven elements originals amb nous estils, generant una construcció eclèctica.
(Cast) El Castillo-Monasterio de Sant Miquel d'Escornalbou es un conjunto monumental situado en el municipio de Riudecanyes, en la comarca del Baix Camp, provincia de Tarragona, Cataluña. Este singular conjunto es un ejemplo notable de la mezcla entre arquitectura religiosa y fortificada, y ha sido testigo de diversas transformaciones a lo largo de los siglos. Su ubicación en la cima de una colina le otorga una posición privilegiada, con vistas espectaculares sobre el Camp de Tarragona y el mar Mediterráneo.
El origen de Escornalbou se remonta al siglo XII, cuando tras la reconquista de la zona a los musulmanes, se construyó un castillo sobre los restos de una fortificación anterior, posiblemente de origen romano o musulmán. Paralelamente, se fundó un monasterio de la orden agustiniana, dedicado a San Miguel. Este monasterio jugó un papel importante en la repoblación y la cristianización de la región durante la Edad Media.
Durante los siglos XIII y XIV, el monasterio de Escornalbou fue un importante centro religioso y cultural. Aunque no fue un monasterio de gran tamaño, su influencia en la comarca fue significativa. Los monjes agustinos que vivían allí se dedicaban a la vida religiosa, así como a la agricultura y a la atención espiritual de las comunidades cercanas. Sin embargo, a lo largo del tiempo, la comunidad monástica fue decreciendo, lo que llevó al abandono del monasterio en el siglo XVIII.
A finales del siglo XIX y principios del XX, el conjunto de Escornalbou pasó a manos privadas, siendo comprado en 1911 por Eduard Toda, un diplomático, arqueólogo y escritor catalán. Toda llevó a cabo una importante restauración del complejo, que había quedado en estado ruinoso, transformando partes del antiguo monasterio y del castillo en su residencia particular. Su intervención, aunque respetuosa en algunos aspectos, también introdujo modificaciones que combinaron elementos originales con nuevos estilos, generando una construcción ecléctica.